¡°Va comen?ar a venir de nit a la meva habitaci¨®¡±

La Concha tenia ra¨®. Em va agradar. El monestir de Montserrat, perdut enmig de la muntanya, ¨¦s un lloc majestu¨®s i imponent. Sobretot per a mi, que, amb setze anys, em comen?ava a distanciar dels meus pares. El grup escolta estava format per adolescents i joves.

(...) Els escoltes arrib¨¤vem al monestir divendres a la nit o dissabte al mat¨ª amb cotxe, amb autob¨²s, amb el cremallera o amb l¡¯aeri de Montserrat. Dissabte f¨¨iem activitats de lleure i formatives, a m¨¦s de preparar i distribuir les tasques per a l¡¯eucaristia de l¡¯endem¨¤, i diumenge col¡¤labor¨¤vem en la celebraci¨® de la missa. Despr¨¦s de menjar, torn¨¤vem cap a casa. Es respirava un ambient de companyonia i respecte.

(...) Des de feia quatre d¨¨cades, el grup escolta el dirigia el monjo Andreu Soler, el germ¨¤ Andreu. Ja havia format diverses generacions de joves i era respectat tant pels xavals com pels seus pares. Aparentment, era un adult de confian?a. Per¨° la veritat era una altra.

Es va guanyar la meva confian?a en donar-me suport durant les crisis que estava vivint, tant amb la meva fam¨ªlia com personalment. Els problemes amb la relaci¨® entre els meus pares, el conflicte que em generava assumir la meva realitat sexual, el pas complicat per l¡¯institut... (...) Sovint em mostrava clarament angoixat, aix¨ª que el germ¨¤ Andreu es va acostar a mi.

¡ªEt veig trist, Miguel. Et passa alguna cosa? Tens cap problema? Saps que, si necessites parlar, soc aqu¨ª per escoltar-te.

I vam comen?ar a parlar. Al principi, de temes una mica m¨¦s neutres, com la meva fam¨ªlia o els estudis, i ho f¨¨iem sempre en zones comunes com el menjador, despr¨¦s de sopar. Per¨°, a poc a poc, la relaci¨® va comen?ar a canviar.

Va comen?ar a venir de nit a la meva habitaci¨® i parlar-me de temes sexuals com la masturbaci¨®. (...) Fins que un dia va traspassar una l¨ªnia que va trencar la meva adolesc¨¨ncia, que em va trencar per dins.

¡ªAix¨° millor no ho toquis gaire, no ¨¦s bo per a tu.

Aix¨° va dir mentre ficava la seva m¨¤ sota del pijama i comen?ava a grapejar els meus genitals.

(...) Aquell dia la meva vida es va capgirar per sempre. Els abusos es van allargar durant tot un any. Jo nom¨¦s tenia setze anys. Recordo la profunda confusi¨® que em va venir. (...) Montserrat era un lloc venerable, terra sagrada per als catalans. Estaven abusant de mi als peus de la Moreneta, la verge patrona de Catalunya. En teoria era un lloc segur per als nens i els adolescents.

(...) Tot aquell any, etern, vaig viure en dues realitats paral¡¤leles i contradict¨°ries. Mentre els dissabtes a la nit el germ¨¤ Andreu abusava de mi, diumenge al mat¨ª, juntament amb la resta dels meus companys, ajudava en la celebraci¨® de la missa. Observava la devoci¨® dels fidels.

(...) Els meus pares m¡¯havien repetit en innombrables ocasions el cl¨¤ssic: ¡°Miguel, ni se t¡¯acudeixi pujar al cotxe d¡¯un estrany¡±. (...) Per¨° qui m¡¯havia previngut dels coneguts, de la gent del meu entorn de confian?a: familiars, professors, sacerdots, monitors, amics de la fam¨ªlia? ?s el perfil de les persones que cometen la major part dels abusos a menors.

(...) El germ¨¤ Andreu era el t¨ªpic pederasta amb pell de xai. Com fan la majoria dels abusadors, no m¡¯havia agredit immediatament, nom¨¦s haver-me conegut. Els abusos van ser la culminaci¨® d¡¯un llarg proc¨¦s, planificat i executat a sang freda durant mesos, que tenia l¡¯objectiu d¡¯identificar v¨ªctimes vulnerables i v¨¨ncer les seves resist¨¨ncies per, tot seguit, explotar-les sexualment.

(...) Vaig viure paralitzat durant molts mesos, sense saber com reaccionar, funcionant de forma autom¨¤tica. Continuava anant a l'institut, quedant amb els meus amics i anant a Montserrat una vegada al mes. No era capa? d¡¯assimilar el que estava passant i vaig negar la realitat, per m¨¦s ¨°bvia que fos. Al cap i a la fi, si no hi havia hagut viol¨¨ncia ni m¡¯havia violat, ho podia considerar un ab¨²s?

Potser estava sent un malpensat. El germ¨¤ Andreu es preocupava per mi, l¡¯importava, m¡¯escoltava. A difer¨¨ncia del meu pare, a ell li podia explicar coses sabent que em faria cas. I si realment nom¨¦s em volia ajudar? Perqu¨¨, quina podria ser l¡¯explicaci¨® alternativa? (...) Que m¡¯estava traint? (...) I si trencava la relaci¨® amb ell, amb el meu pare substitut, quina alternativa tenia per trobar una mica de suport davant els meus problemes?

Reprendre la relaci¨® amb el meu veritable pare? Aix¨° ¨²ltim no era una opci¨®. Aix¨ª que vaig reaccionar com solem fer els ¨¦ssers humans, tant els menors com els adults: vaig decidir creure¡¯m una mentida reconfortant, enganyar-me a mi mateix.

¡®El manual del silencio¡¯, de l¡¯editorial Planeta, es publica dimarts vinent 18 de febrer.