Mozart i el seu emperador bo regnen al Liceu

Mozart estava treballant en La Flauta M¨¢gica i el monumental R¨¨quiem quan va rebre l'enc¨¤rrec d'escriure una ¨°pera per celebrar la coronaci¨® de Leopold II com a rei de Boh¨¨mia i Arxiduc d'?ustria el 1791. Va deixar les dues de banda per escriure La Clemenza di Tito que es va estrenar a Praga el 6 de setembre de 1791, el dia de la coronaci¨® del rei. En contrast amb altres de les seves obres, La Clemenza di Tito, no va ser del grat del p¨²blic i fins i tot Maria Llu?sa de Borb¨®, dona de l'emperador per a qui la va compondre, la va qualificar de "porqueria alemanya". I aix¨° que l'¨°pera retrata la bondat d'un emperador ¡ªen al¡¤lusi¨® a les qualitats del rei que accedia al tron¡ª que al primer segle despr¨¦s de Crist era un home clement que va perdonar els qui volien trair-lo. Tota una raresa.

"Potser no va ser ben acollida perqu¨¨ no s'entenia que un emperador pogu¨¦s ser clement. De fet, en l'¨¨poca romana el van anomenar el fals Ner¨® perqu¨¨ no estaven habituats que un emperador fos bondad¨®s", explicava Paolo Fanale, el tenor que encarnar¨¤ l'emperador Tito en el primer dels tres repartiments de les funcions que es veuran al Liceu en dues tandes de funcions al febrer ¡ªs'estrena el 19¡ª i a l¡¯abril. Funcions que tindran veus especialistes de cant mozarti¨¤ com la del mateix Fanale, la soprano Myrt¨° Papatanasiu, la mezzosoprano francesa St¨¦phanie d'Oustrac o la soprano Anne-Catherine Gillet.

La Clemenza di Tito que es veur¨¤ al teatre de la Rambla ¨¦s un muntatge monumental del director d'escena brit¨¤nic David Mcvicar, creat per al Festival d'Art L¨ªric d'Ais de Proven?a el 2011 i que nom¨¦s s'ha representat en cinc ocasions: Ais de Proven?a, Tolosa en dues ocasions, a Marsella i Chicago. Mcvicar, que ja va dirigir Andrea Ch¨¦nier al Liceu en la temporada 2017/2018, recorre a una escenografia s¨°bria, d'arquitectura mediterr¨¤nia, en la qual l'element m¨¦s singular ¨¦s la gran escalinata del capitoli per la qual pugen i baixen els artistes. "En el fons ¨¦s molt senzilla i la representaci¨® s'ent¨¦n. ?s una ¨°pera que combina ra¨® i emoci¨®, emmarcada dins d'un drama pol¨ªtic amb hist¨°ries de gelosia i viol¨¨ncia," va explicar Marie Lambert, encarregada de la reposici¨® de la producci¨® al Liceu.

La Clemenza di Tito relata la conjura de Vitelia, filla de Vespasiano, i del seu amant Sesto per assassinar i enderrocar Tito, el nou emperador. Encara que la tra?ci¨® gaireb¨¦ es consuma, l'emperador, en con¨¨ixer la trama, els perdona per no passar a la hist¨°ria com un c¨¨sar sanguinari. En el muntatge de Mcvicar no hi ha togues romanes i els artistes van vestits amb robes de l'estil del Primer Imperi Franc¨¨s.

"Mozart va tenir molta pressi¨® per escriure aquesta ¨°pera encara que ell solia treballar de forma simult¨¤nia en diverses composicions", apuntava el mestre Philipe Auguin que dirigir¨¤ l'orquestra i els cors del Liceu. "Musicalment t¨¦ moltes direccions i de vegades es poden recon¨¨ixer variacions d'altres composicions del mestre", afegia. El cert ¨¦s que aquesta obra va quedar eclipsada per altres del mateix compositor i "no es va rehabilitar" en certa manera fins al segle passat quan es va comen?ar a programar m¨¦s. Al Liceu, per exemple, va tardar dos segles a arribar despr¨¦s d¡¯estrenar-se. Una cosa paradoxal perqu¨¨ La Clemenza di Tito ¨¦s Mozart en estat pur i t¨¦ passatges musicals extraordinaris, comen?ant per una bell¨ªssima obertura, i algunes de les ¨¤ries de Tito ¡ªalgunes en mi bemoll major, una de les tonalitats ma?¨°niques¡ª i del personatge Sesto, que tenia com a missi¨® matar-lo.

Els artistes alternen el recitatiu ¡ªuna cosa que va ser criticada en l'¨¨poca¡ª amb el cant i els passatges musicals. Ha estat qualificada com l'¨²ltima ¨°pera seriosa o cl¨¤ssica de Mozart, de l'estil que va predominar a Europa en les d¨¨cades centrals del segle XVIII, i un precedent del romanticisme que arribaria al segle XIX. Una ¨°pera que enclou un missatge moral de la bona pol¨ªtica, de la que passa per no eliminar l'enemic. Una bondat i generositat que costa imaginar-la en la vida real.

Malgrat que ¨¦s una ¨°pera amb final feli? ¡ªno mor ning¨²¡ª l'amena?a de la mort est¨¤ present en tota la representaci¨® amb un inquietant bust de Vespasiano cobert de sang.