Sis-cents anys de biling¨¹isme?

En la foscor de la tardor de 1939 el r¨¨gim franquista es va adonar que tenia un problema: se li va fer evident que una part de la poblaci¨® no entenia el castell¨¤. Aleshores era un luxe deixar de banda el poder propagand¨ªstic dels p¨²lpits per difondre la ideologia i la moral que imperarien durant quatre d¨¨cades i no es podien permetre que els feligresos no entenguessin la pr¨¨dica del moss¨¨n. Aix¨ª, al costat de les mesures repressives sobre la llengua que va estendre el r¨¨gim, amb r¨¨tols de ¡°Si eres espa?ol, habla espa?ol¡± i calbots a les escoles per parlar catal¨¤ o gallec, es va permetre que els capellans se servissin de la ¡°lengua regional¡± per dir missa, evidentment ¡°hasta tanto el idioma espa?ol sea entendido por todos¡±. L¡¯ordre anava signada per alg¨² ben poc sospit¨®s d¡¯empatitzar amb les lleng¨¹es pr¨°pies com era el filonazi cunyad¨ªssim Ram¨®n Serrano Su?er.

L¡¯an¨¨cdota ve a tomb per il¡¤lustrar una de les evid¨¨ncies filol¨°giques m¨¦s poc discutibles sobre la cohabitaci¨® entre les lleng¨¹es d¡¯Espanya: aix¨° ¨¦s, que el biling¨¹isme ¨¦s un fenomen recent, propi de la segona meitat del segle XX, en tant que, acabada la guerra, en els territoris amb llengua pr¨°pia hi havia ¨¤mplies capes de la poblaci¨® que no parlaven ni entenien el castell¨¤. I, ¨¦s clar, tamb¨¦ serveix per q¨¹estionar una de les lletanies del cunyadismeintel¡¤lectual que s¡¯entesta a proclamar que Catalunya ha estat biling¨¹e des de sempre pel sol fet que hi ha testimonis escrits que documenten cert ¨²s del castell¨¤, i que se serveix d¡¯una florida producci¨® liter¨¤ria per afirmar que sempre hem sigut feli?ment biling¨¹es.

Conv¨¦ que aquests intel¡¤lectuals obrin el nou llibre d¡¯Enric Gom¨¤, El castell¨¤, la llengua del costat (P¨°rtic), i en llegeixin almenys la cita inicial de Pol Gise, un dels youtubers m¨¦s seguits en catal¨¤, que arran de la pol¨¨mica sobre l¡¯adoctrinament a les escoles i la fal¡¤la? persecuci¨® del castell¨¤ es demana amb ironia: ¡°?D¨®nde he aprendido yo a hablar en castellano?¡±. I ¨¦s aquesta la pregunta que es proposa de respondre Gom¨¤, no pas, evidentment, sobre la compet¨¨ncia ling¨¹¨ªstica de Gise, sin¨® sobre la lenta per¨° implacable penetraci¨® del castell¨¤ a Catalunya entre els anys 1410 i 1870, des de la irrupci¨® en escena de l¡¯¨²nica fam¨ªlia que parlava castell¨¤ a principis del segle XV, els Trast¨¤mara, fins al desplegament sistem¨¤tic de l¡¯escolaritzaci¨®, a la segona meitat del XIX.

Lluny de ser una Arc¨¤dia on la cultura s¡¯expressava en dues lleng¨¹es en un equilibri ventur¨®s, el castell¨¤ troba en les capes altes de la societat i en el que avui anomenar¨ªem les estructures d¡¯estat l¡¯ariet perfecte per estendre¡¯s. Primer ¨¦s la cort, comen?ant pels quatre reis Trast¨¤mares i tota la noblesa, tant la castellana que s¡¯instal¡¤la aqu¨ª per prosperar com la catalana dels Montcada i els Cardona, que s¡¯adonen que la llengua que els assegura l¡¯¨¨xit ¨¦s el castell¨¤. I despr¨¦s ¨¦s l¡¯ex¨¨rcit, que en la seva missi¨® de pacificar el territori no s¡¯estaven de difondre l¡¯idioma; en paraules sornegueres de Gom¨¤: ¡°Els soldats castellans ensenyaven el castell¨¤ a tots els catalans mentre robaven, saquejaven, incendiaven i cometien violacions, totes elles activitats pr¨°pies de la mil¨ªcia d¡¯aquells segles¡±. Tamb¨¦ l¡¯obligaci¨® de fer el servei militar, a partir de 1844, va assegurar que tots els homes l¡¯aprenguessin.

Darrere la cort i l¡¯ex¨¨rcit van venir l¡¯esgl¨¦sia, el desplegament de l¡¯estat centralitzat al segle XVIII i l¡¯escola, per garantir ¡ªatenci¨®¡ª que el 1800 el parlants de castell¨¤ de primera llengua no arribessin a l¡¯1% (!), tots ells nobles, burgesos i funcionaris. Per¨°, en contra d¡¯una altra de les lletanies sobre la q¨¹esti¨®, a l¡¯altra banda de l¡¯espectre, no tot van ser imposicions i abusos: al segle XIX, per exemple, no hi va haver prohibicions de fer servir el catal¨¤ en els actes p¨²blics, i els catalans que s¡¯afegien al castell¨¤ ¡ªsempre influents¡ª ho feien ben conscients i amb tot l¡¯entusiasme de pert¨¤nyer a la naixent naci¨® espanyola. Altre cop Gom¨¤: ¡°Els catalans s¡¯han fet espanyols de cor, estan aprenent el castell¨¤ com uns desesperats, escriuen nom¨¦s en aquest idioma les obres liter¨¤ries, i la vida p¨²blica i l¡¯acad¨¨mica es desenvolupa en castell¨¤¡±.

Al segle XX la hist¨°ria ¨¦s prou coneguda. La pr¨¨dica en les ¡°lenguas regionales¡± no deuria durar gaire a l¡¯Espanya franquista; l¡¯escola, els mitjans de comunicaci¨® i els moviments de poblaci¨® van garantir un biling¨¹isme que, a tot estirar, t¨¦ vuitanta anys. No pas sis-cents.