Guardians contra la ¡®pesca fantasma¡¯

Les aig¨¹es de la Costa Brava reben el bot Mascarat amb amabilitat. A la popa, els tancs d'oxigen; a estribord, els vestits de neopr¨¨; i a babord, el Bernat Hereu, investigador de la Universitat de Barcelona (UB), que coordina dos bussejadors que se submergiran amb ell en la recerca de xarxes de pesca perdudes al fons mar¨ª del litoral de l'Estartit, al Baix Empord¨¤. De la tranquil¡¤litat de les onades, una boia taronja emergeix discretament. Una de les integrants de l'equip avisa des de la superf¨ªcie: ¡°Han trobat alguna cosa!¡±. Tots s'aboquen amb dificultat per la borda del vaixell per mirar d'entreveure-la a la llunyania. La sortida ha tingut la seva recompensa.

Hereu es va adonar fa anys que aquests residus danyaven el m¨®n submar¨ª. Es coneixen, de fet, com la pesca fantasma. ¡°Capturen de manera molt eficient perqu¨¨ les preses que s'hi queden atrapades serveixen d'esquer per a altres animals i van morint¡±, lamenta. El professor se submergeix al Mediterrani des del 2015, a la ca?a d'aquests residus amb un equip base de tres investigadors. El seu projecte Evitem la pesca fantasma vol minimitzar l'impacte d'aquesta mena de rebuig als oceans. Primer, bussejaven nom¨¦s al Parc Natural del Montgr¨ª, les Illes Medes i el Baix Ter. Dos anys despr¨¦s, la iniciativa de la UB es va estendre a totes les costes catalanes, en col¡¤laboraci¨® amb la Generalitat.

La tasca ¨¦s dif¨ªcil. Buscar materials de pesca al litoral ¨¦s igual de complex que trobar una agulla en un paller. A m¨¦s, retirar les xarxes enganxades en esp¨¨cies com coralls o esponges pot danyar-les si no es fa amb cura. Per aix¨°, la Generalitat va contractar la companyia de bussejadors professionals Delta Sub per a les tasques d'extracci¨®. Per la seva banda, Hereu i el seu equip registren els residus amb coordenades GPS, documenten les seves troballes per als seus estudis i supervisen les jornades de reculls. La batalla de la difusi¨® es lluita en terra ferma.

El cap de serveis de control i acci¨® de la Direcci¨® General de Pesca, Joan Ylla, comenta que es van apropar al projecte per estandarditzar-ne els protocols. ¡°?s un tema perill¨®s. Des de la Generalitat nom¨¦s podem treballar amb empreses autoritzades¡±, assegura. Ylla detalla que l'Administraci¨® els ha donat suport amb uns 50.000 euros, en un per¨ªode de tres anys, en el marc del Pla multianual 2018-2021 de l'estrat¨¨gia mar¨ªtima de Catalunya. Reben l'ajuda amb els bra?os oberts. Una sortida d'inspecci¨® costa al voltant de 800 euros; una d'extracci¨®, uns 1.000, segons Hereu. Aquest any tamb¨¦ van obtenir una subvenci¨®, a trav¨¦s del programa Plenamar del Fons Europeu Mar¨ªtim i de Pesca, de la Fundaci¨® Biodiversitat.

Evitem la pesca fantasma no espera omplir la seva embarcaci¨® de xarxes a cada sortida ¡ªel 10% de tots els residus pl¨¤stics al mar estan associats amb equips de pesca, que inclouen objectes com envasos d'embalatge, boies i esquers, segons Greenpeace¡ª, sin¨® apel¡¤lar a la responsabilitat social davant de la pol¡¤luci¨® del fons mar¨ª. L'Organitzaci¨® per a l'Agricultura i Alimentaci¨® (FAO, per les seves sigles en angl¨¨s) estima que cada any es rebutgen 640.000 tones d'aquests residus que s'abandonen, es perden o es descarten i que poden navegar a l'aigua sense rumb durant d¨¨cades abans de desintegrar-se.

La iniciativa es divideix en tres fases: un diagn¨°stic de la situaci¨® a trav¨¦s d'un formulari al seu web, en qu¨¨ reben avisos de la ciutadania, una segona etapa de localitzaci¨® i les extraccions de les arts de pesca. Sota de les onades, el temps avan?a en contra dels bussejadors. A m¨¦s, corren el risc de quedar atrapats a les xarxes.

Els riscos sota l¡¯aigua

El director d'operacions de Delta Sub, Pedro Giner, explica que treballen amb un equip de comunicacions audiovisual que permet observar les immersions en temps real des de la superf¨ªcie. Tamb¨¦, utilitzen un robot subaqu¨¤tic Rov i globus per reflotar els residus trobats. ¡°Per no tenir problemes, no podem treballar a m¨¦s de 30 metres de profunditat¡±, descriu Giner, a causa de la pressi¨® sota del mar.

La investigadora J¨²lia Ortega, per la seva banda, s'enfoca que totes les entitats que col¡¤laboren es posin d'acord en la iniciativa. Ella gestiona el finan?ament, analitza les dades i participa en les sortides de camp, entre altres tasques. Ortega assenyala que nom¨¦s poden obtenir les ¡°coordenades aproximades¡± de molts residus. ¡°Encara que les tinguis ¨¦s dif¨ªcil trobar-los¡±, afegeix. Quan aquestes trampes adquireixen un cert pes, poden caure a les profunditats o ser arrossegades pels diversos corrents marins. Malgrat tot, aquest grup d'acad¨¨mics, preocupats pel medi ambient, ha recollit 131 xarxes que ja no perjudiquen esp¨¨cies de coralls ni animals aqu¨¤tics.