Judicialitzar la pobresa

La Dolors t¨¦ 51 anys i viu amb la seva filla a Lleida. Des del 2015 compta amb el corresponent informe de vulnerabilitat per part dels serveis socials. Aix¨° evita que Endesa li talli llum. I tot gr¨¤cies a una llei sorgida del carrer, d¡¯una iniciativa legislativa popular, la llei 24/2015 del Parlament, que prohibeix deixar sense subministraments b¨¤sics persones en situaci¨® de precarietat social. Com totes les hist¨°ries filles de la crisi, la de la Dolors ¨¦s llarga i dolorosa. Va poder evitar el desnonament gr¨¤cies al fet de pactar un lloguer social amb l¡¯entitat banc¨¤ria. Per¨° en tots aquests anys ha acumulat un deute amb Endesa que s¡¯acosta als 5.000 euros. Es tractava de menjar o pagar el subministrament. La companyia portar¨¤ la Dolors a judici el 15 d¡¯abril. L¡¯Alian?a contra la Pobresa Energ¨¨tica (APE) ha fet bandera d¡¯aquest cas.

La judicialitzaci¨® de la pobresa per part de les el¨¨ctriques segueix el seu curs independentment que des de la tardor passada la Generalitat s¡¯hagi posat les piles i hagi entrat a negociar acords amb les grans companyies. Es tracta de fer complir per fi el mandat de la llei 24/2015 al terreny de la pobresa energ¨¨tica. Avalat per entitats socials com la Plataforma d¡¯Afectats per la Hipoteca i l¡¯Alian?a contra la Pobresa Energ¨¨tica, el Govern vol que les el¨¨ctriques assumeixin el deute generat per les persones que es troben en situaci¨® de vulnerabilitat social i que, a partir d¡¯ara, els nous impagaments es reparteixin entre les companyies (un 60%) i l¡¯administraci¨® (un 40%).

Aquestes hist¨°ries de precarietat, d¡¯haver d¡¯escollir entre menjar o pagar les factures, s¨®n moneda corrent

El Jos¨¦, nom fictici, va arribar a Barcelona amb tres anys, el 1961, procedent d¡¯Andalusia. El seu divorci el va portar a contreure deutes amb particulars poc recomanables. Va haver d¡¯escollir entre menjar o pagar deutes i va estar tres mesos sense llum a casa seva, a Ciutat Meridiana, fins que va saber dels Punts d¡¯Assessorament Energ¨¨tic de l¡¯Ajuntament de Barcelona, que nom¨¦s l¡¯any passat va atendre un total de 31.569 persones. El Jos¨¦ va obtenir el certificat de vulnerabilitat, per¨° Endesa, igual com passa amb la Dolors, li reclama des de l¡¯estiu passat un deute de 900 euros i amena?a de portar-lo als tribunals. El Jos¨¦ ha caigut en una profunda depressi¨® que li ha comportat seq¨¹eles f¨ªsiques.

Totes aquestes hist¨°ries de precarietat, d¡¯haver d¡¯escollir entre menjar o pagar les factures, s¨®n moneda corrent. La Merche, de 51 anys, viu al barri barcelon¨ª del Carmel i va perdre la seva feina en el sector de l¡¯alimentaci¨® fa 10 anys. Va cobrar una indemnitzaci¨® i es va dedicar a cuidar els seus pares malalts, que vivien amb una pensi¨® de 600 euros. Quan els diners de la indemnitzaci¨® es van acabar, va sobreviure com va poder: feines a temps parcial per a qui amb prou feines cobrava 300 euros. Ni l¡¯edat ni la crisi no l¡¯ajudaven a trobar feina i les factures dels subministraments collaven. ¡°Encara que no vaig tenir avisos d¡¯impagament, havia d¡¯escollir entre menjar o pagar factures¡±, explica. Els serveis socials de l¡¯Ajuntament de Barcelona la van derivar cap a un Punt Assessorament Energ¨¨tic (PAE). All¨¤ li van ensenyar a optimitzar el seu consum el¨¨ctric. Tamb¨¦ va poder solucionar el que m¨¦s la preocupava: dues aixetes que perdien aigua ¨Cque no podia canviar pels problemes econ¨°mics¨C i que feien que la factura es dispar¨¦s. Ara ¨¦s ella que des d¡¯un PAE ajuda els seus conciutadans.

Totes aquestes hist¨°ries en qu¨¨ xoquen la cobd¨ªcia i la precarietat cobren especial relleu a prop¨°sit de la setmana contra la pobresa energ¨¨tica, commemorada a tota la UE, i que acaba aquest diumenge. Amb aquesta iniciativa es recorda una de les setmanes m¨¦s fredes que va viure el Vell Continent, el febrer de 1956. En el dia d¡¯avui, encara 7.100 persones moren anualment a Espanya per causes atribu?bles a aquesta pobresa, que afecta un 23% de les llars espanyoles. Som el cinqu¨¨ pa¨ªs que paga la factura de la llum m¨¦s cara, mentre l¡¯efecte de les transfer¨¨ncies socials en reducci¨® de la pobresa ens situen en el sis¨¨ lloc per la cua de la UE, segons l¡¯informe recent de Philip Alston, relator especial de les Nacions Unides sobre l¡¯extrema pobresa i els drets humans. En aquest context, les el¨¨ctriques, malgrat haver apujat ¨Csegons Facua¨C les tarifes un 77,5% en 15 anys, continuen judicialitzant la pobresa. Un usuari mitj¨¤ pagava 522 euros el 2003, que es van convertir en 926 euros el 2018. 404 euros m¨¦s pel mateix consum. Les tres grans el¨¨ctriques ¨CEndesa, Naturgy i Iberdrola¨C van obtenir uns beneficis nets de 5.770 milions d¡¯euros el 2018. Hi ha molts elements per a la reflexi¨® quan ¨Csegons c¨¤lculs d¡¯alguns experts¨C amb l¡¯1,5% dels beneficis de les el¨¨ctriques n¡¯hi hauria prou per acabar amb la pobresa energ¨¨tica.