Illes humils, sense dol? i ous

Les illes de l¡¯ahir ja no s¨®n profundes, austeres i humils, rurals i en calma t¨°pica, pel pes i el ress¨° de moltes pen¨²ries i jous existencials. La majoria de gent que les habitava subsistia entre mancances rotundes d¡¯exquisideses sensorials i aliment¨¤ries avui comunes. Entre les refer¨¨ncies d¡¯abs¨¨ncies de plaers i aliments que semblen obvis, els testimonis citen el dol? ¨Cel seu gust i sabor¨C, els ous, la carn, l¡¯oli d¡¯oliva, el peix fresc.

El dibuix de la humilitat extrema, a la Mallorca ¨Ci Eivissa i Formentera¨C m¨¦s primitives, de l¡¯interior, ¨¦s evident en les seves gents fotografiades profusament al segle XX. Les estampes i protagonistes componen amb una imatge gaireb¨¦ d¡¯atavismes, premoderna: homes amb peus descal?os, dones tapades, rostres d¡¯ancians cremats pel sol, cara arrugada.

Molts de retrats remeten a la cara de pell cuita, gaireb¨¦ mulata ¨Chomes, dones i nins. Els ulls de trau i petits i la cara amb solcs remeten a alguns ancians dels pobles natius americans del nord. Persones com les altres, d¡¯un altre m¨®n Despr¨¦s de la imatge folkl¨°rica, vetusta per¨° que no ¨¦s caricatura, hi ha el ciutad¨¤ pag¨¦s, pobre i digne, subaltern, for?at a la dura rutina i mis¨¨ria de jornaler i amitgers, amb una butxaca nodrida segons els esfor?os de sol a sol en les collites i cicles. El molt dif¨ªcil acc¨¦s dels llauradors a la propietat de la terra va quedar en un manifest etern, est¨¤ dibuixat al mapa de parets, el mapa minifundista de moltes zones agr¨ªcoles de Mallorca i Eivissa.

La taula i el rebost escassos, per for?a mon¨°tons i avorrits, es nodrien de recurs gr¨¤cies a la microeconomia de l¡¯intercanvi desigual, una economia de confian?a, el comer? sense monedes. Els productes naturals de la casa a canvi de mat¨¨ries cares, de llunyania o processades.

A la falta de comoditats, rendes, capital i enorme preu d¡¯acc¨¦s a un patrimoni, s¡¯agregaven les servituds i rever¨¨ncies cap als amos i senyors d¡¯aquelles terres que feien productives, despedregant sempre, rotant cultius. Aquell mateix m¨®n rural, de terrenys fragmentats o grans possessions, ara el 2020 torna al seu passat m¨¦s lluny¨¤, als or¨ªgens, abans d¡¯aquella conquesta i cultiu del paisatge.

Fins abans-d¡¯ahir, a principis del segle passat, gent que va n¨¦ixer pels volts del 1900, posem una fita amb fonts escrites determinades, va habitar un m¨®n sense llum i sense moltes de les comoditats i plaers que es tenen per comuns. Era el passat lluny¨¤ que va arribar a les portes de la modernitat. Aquells pen¨²ltims illencs del m¨®n d¡¯ahir van fer i donar vida als ¨¤mbits en els quals s¡¯esfondra en part la imatge cl¨¤ssica de les illes, creades, assentades, dibuixades en l¡¯edat mitjana, 800 anys enrere.

L¡¯extrema austeritat general i hist¨°rica provocada per la falta de mitjans, es plasmava a la llar, el consum, el sistema de treball i el transport. L¡¯abs¨¨ncia de novetat de la modernitat era gegantina a ulls d¡¯ara: sense corrent, nevera, gas, tel¨¨fon, televisi¨®, cotxes, trens ni transport p¨²blic, la for?a motriu mec¨¤nica. Aix¨° mantenia el personal no urb¨¤ al peu de la hist¨°ria medieval, a l¡¯economia de resist¨¨ncia. Sostenible, en dirien.

Un escriptor i religi¨®s de Mallorca, Rafel Ginard (Sant Joan 1899 - Art¨¤ 1976), fill d¡¯un pag¨¨s que treballava el camp com el 1300: amb arada de fusta dels romans, va narrar als trenta anys com era l¡¯austeritat inevitable a ¡®De com era infant¡¯: ¡°No vaig ser criat amb res exquisit¡±; va ignorar el sabor i l¡¯exist¨¨ncia dels dol?os fins que va entrar al seminari als 13 anys i va estar entre murs del convent on va tastar els ous, perqu¨¨ tots els que collien a casa serva i que havia vist, tots, es reservaven per a la venda.

Ginard de nin desconeixia el pa amb oli, que creiem tan com¨² i essencial arreu. L¡¯oli era car i preuat. Per aix¨° no sabia qu¨¨ eren les patates fregides. La carn, per als malalts. I el men¨² era de llegums de la seva collita: cigrons, mongetes, faves, llenties. Molts de fideus i els diumenges, arr¨°s.

El 1900 els Ginard i molts d¡¯illencs, menjaven al mateix plat i usaven el mateix tass¨® per beure. Les amanides i el frit, pellucant, amb els dits, sense forquilla. Com els africans. La casa dels Ginard, un gran copiador de glosses i can?ons populars, era un matriarcat mallorqu¨ª: explica que el seu pare va obrir una sobrassada o un camallot, peces tresor d¡¯un rebost dom¨¨stic de totes les ¨¨poques. ¡°Mon pare ¨¦s un primitiu, deixa parlar la naturalesa i el sentiment¡±. Fora fumar i cap llepolia, conclou.