Nacionalisme orfe

Hi va haver un temps en qu¨¨ Converg¨¨ncia i Uni¨® era un catch-all party. La versatilitat nacionalista feia que CiU sembl¨¦s un tren ¨°mnibus: cadasc¨² baixava a l'estaci¨® que li venia m¨¦s de gust, segons una met¨¤fora del mateix Jordi Pujol. Als seus vagons s'hi acomodaven nacionalistes difusos, molts autonomistes d'ordre i fins i tot uns pocs sobiranistes, fregant l'independentisme. Els seus l¨ªmits en el terreny nacional estaven marcats per Esquerra Republicana, amb la qual mai van arribar a pactar, des de l'acord per a la investidura de Pujol amb Heribert Barrera, el 1980. Les seves fronteres pel que fa a l'eix esquerra-dreta topaven, d'una banda, amb el PP (una vegada desaparegut el centre espanyol) i amb el PSC, de l'altra. CiU va pactar amb tots dos partits, depenent de qui govern¨¦s a Espanya.

Per¨° la crisi que va provocar la sent¨¨ncia del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut impulsat per Maragall va tenir les seves conseq¨¹¨¨ncies. Quan Artur Mas va arribar a la presid¨¨ncia de la Generalitat va voler fer circular un tren d'alta velocitat per les velles vies d'ample ib¨¨ric sense proves pr¨¨vies. Sense despentinar-se, Mas va passar de pactar mesures econ¨°miques amb el PP a propugnar un finan?ament similar al basc. I, en un doble salt mortal, es va convertir de la nit al dia en palad¨ª i profeta de la independ¨¨ncia. El tren de la vella CiU va descarrilar. No hi ha cor nacionalista que resisteixi passar en un dia del concert econ¨°mic a la independ¨¨ncia unilateral sense fer transbordament. Els viatgers de dreta, de centre dreta, de centre esquerra, els autonomistes o els qui simplement aspiraven a arribar a l'estaci¨® final de la independ¨¨ncia, respectant la legalitat, es van quedar d'un dia per l'altre sense servei. Orfes de partit.

Tot aquest col¡¤lectiu encara no t¨¦ tren per viatjar. S'est¨¤ reorganitzant i no sap amb certesa quants s¨®n, ni queda clar cap on va el comboi que asseguren que volen compartir. L'¨²nica conflu¨¨ncia a la vista pivota entre els hereus d'Uni¨® ¨CUnits per Avan?ar¨C, el Grup de Poblet i un sector del PDeCAT. L'heterogene?tat del conglomerat restant fa dif¨ªcil imaginar altres f¨®rmules a curt termini. No caldria excloure que la Lliga ¨Cque es defineix com a catalanista no independentista¨C o una part se sum¨¦s a aquesta operaci¨®. Alguna cosa es mou, per¨° queden moltes coses per aclarir. L'activisme ha de rellevar el soroll declaratiu. Per al futur d'aquest projecte ¨¦s clau passar del nacionalisme de sal¨® a l'acci¨®.