Esmorzar feminista

Podria haver-ho sospitat, per¨° em sentia massa afalagada. Jo, qu¨¨, quan. L¡¯error va ser meu per no preguntar: vaig acabar assistint a una sessi¨® de treball sobre Futur i estat actual del feminismeamb un grup de dones com jo, que hav¨ªem dit que s¨ª passant per alt les nostres cares: tan cauc¨¤siques, tan blanques, tan regulars ¡ªels nostres documents aix¨ª ho confirmaven, no ten¨ªem escapat¨°ria. Un cop all¨¤, no sab¨ªem ni com comen?ar a parlar sense que grinyol¨¦s cada paraula. Aqu¨ª comen?a la sessi¨®, senyores. Aquest ¨¦s l¡¯estat de la q¨¹esti¨®. Digueu les vostres coses. Van sorgir paraules com antiracisme, risc d¡¯exclusi¨®, kellys, transf¨°bia. I nosaltres all¨¤, parlant. Amb m¨¦s tecnicismes que emocions. La major part ¨¦rem comunicadores que ens coneix¨ªem de Twitter (de primer d¡¯assemblea: les coses interessants no comencen mai aix¨ª). Primer aprenentatge d¡¯un 8 de mar? de fa tres anys: no participar en cap observatori per observar-se una mateixa. En aquella saleta, ens repart¨ªem caf¨¨s i croissants i aigua. Al final, xerr¨¤vem molt i sonava b¨¦, hav¨ªem convertit en hegem¨°nica una donacis limitad¨ªssima: periodista o similar, amb estudis universitaris, barcelonina i amb resid¨¨ncia legal, m¨¦s classe mitjana que treballadora. El conjunt: un desastre. I, a sobre, sopor¨ªfer. El millor que vam fer va ser acabar-nos l¡¯esmorzar.

Aquells que defensen que vivim en un mercat liberal d¡¯identitats (que es capitalitzen, que es performen) es resisteixen a all¨° m¨¦s elemental, que ¨¦s que l¡¯¨²nic que pretenem ¨¦s que el caf¨¨ i l¡¯aigua arribi a totes. Abans el filtre era un altre i el banquet era ple d¡¯homes. Aquesta setmana hem sentit parlar de lobby trans (un lobby amb un 85% d¡¯atur!) en boca de Partit Feminista d¡¯Espanya (PFE), que parla en primera persona i sembla haver oblidat per complet all¨° de la interseccionalitat; i que el feminisme no t¨¦ tant a veure amb els genitals com a buidar parcel¡¤les de mascles, despatriarcar-les, enviar homes a racons de pensar, desposseir les terres i tribunes dels seus amos vitalicis.

Les identitats no s¨®n etiquetes cosm¨¨tiques, sempre hi han sigut; el que passa ¨¦s que no estaven convidades a la festa. El feminisme transexcloent, i Lidia Falc¨®n, no ha ent¨¨s encara que sempre hi ha alg¨² m¨¦s vulnerable que una mateixa. Que no tenim dret a acaparar la festa per molt que ho puguem fer. Perqu¨¨ es tracta d¡¯aix¨°, de poders. Pensar sobre aix¨° no ¨¦s un invent banal, no ¨¦s una conspiraci¨® postmoderna, no ¨¦s claudicar, ni de bon tros: estendre les cures i mirar cap enfora ¨¦s naturalment feminista, i urgent.