Aniversaris m¨¤gics a Badalona

Dimarts. Tarda. Institut Eugeni d¡¯Ors. Sant Roc (Badalona). Acabat l'horari lectiu, 25 professors assisteixen a un taller sobre aplicacions pedag¨°giques de la m¨¤gia. La matr¨ªcula s'ha tancat sense poder atendre totes les peticions. Els mestres del taller s¨®n Enric Magoo i Mati G¨¢lvez. ?s un de les desenes d'actes que omplen aquest mes l'agenda del festival de m¨¤gia de Badalona, el Memorial Li-Chang. S¨®n sis sessions de dues hores que passen volant. Primer es fa un rep¨¤s r¨¤pid a la hist¨°ria de la m¨¤gia. Magoo fa un joc de gobelets rememorant la pintura de la tomba de Baket III, a l¡¯Egipte fara¨°nic, on apareixen dos personatges manejant-los. ?s de fa 4.000 anys i podria ser el primer testimoni gr¨¤fic d'un joc m¨¤gic. Tamb¨¦ els parla de Dedi, de qui s'explica en un papir que, davant del fara¨® Keops, va ressuscitar una oca decapitada unint-li el cap al coll. Dedi, diu la llegenda, era un home de 110 anys, que menjava al dia 500 pans i mig bou i bevia m¨¦s de 100 gerres de cervesa. La classe, particularment divertida, continua amb altres jocs. Alguns basats en principis f¨ªsics (una anella embullant-se en una cadena) o efectes de base matem¨¤tica amb cartes. I tamb¨¦ s'explica que la m¨¤gia pot ajudar a la mem¨°ria, la imaginaci¨®, la psicomotricitat, la percepci¨®¡­ Una t¨¨cnica d'aprenentatge que empra el joc. Gaireb¨¦ al final de la sessi¨®, Magoo pregunta als alumnes per qu¨¨ s'hi han matriculat. Les respostes s¨®n les l¨°giques. Atreure l'atenci¨® de l'alumne, trencar la rutina escolar, aplicar-ho a un curs de manualitats, aconseguir la complicitat de l'estudiant¡­ Fins que un d'ells, que demanar¨¤ perm¨ªs ¨Cconcedit¨C per mostrar un joc de m¨¤gia, fa broma: poder fer desapar¨¨ixer els alumnes m¨¦s empipadors.

Magoo fa 40 anys que ¨¦s mag i ho ha celebrat amb un espectacle al Principal de Badalona. Es titula Confid¨¨ncies d¡¯un prestidigitador. Figura que Magoo ha acabat una actuaci¨® i entra al seu camerino, l'escenari, on explica la seva perip¨¨cia i passi¨® per la m¨¤gia. Com va comen?ar en el circ familiar d¡¯Antonio Arb¨®s. Com va entrar a treballar amb 19 anys a L¡¯Apotecari M¨¤gic. I com va ajudar la companyia Abracadabra, etc. Tamb¨¦ aqu¨ª narra, molt breument, la hist¨°ria de la m¨¤gia. En el seu relat no s'oblida de Reginald Scot, un noble angl¨¨s que l¡¯any 1584, aterrit per les fogueres de la Inquisici¨®, va publicar un llibre per demostrar que la bruixeria es basava en trucs que no tenien res de demon¨ªacs. Va ser el primer text impr¨¨s sobre rutines m¨¤giques. Magoo recorda Jean-Eug¨¨ne Houdin (1805-1871), que funda l'espectacle d'il¡¤lusionisme modern i a qui Erik Weisz va homenatjar inspirant-se en ell per donar-se el nom art¨ªstic de Houdini. Magoo recrea un exercici d'escapisme. Mentre es va maquillant per acabar amb el seu premiat n¨²mero de Frankenstein, realitza diferents jocs. Amb la innocent ajuda d'una nena del p¨²blic, fa levitar una taula. Un efecte meravell¨®s i t¨¨cnicament impecable. L'espectacle ¨¦s una classe d¡¯all¨° que el mag anomena ¡°engany honest¡±, en la qual viatja per la sorpresa i la tendresa. Els aplaudiments no van durar 40 anys¡­ per¨° gaireb¨¦.

Mati G¨¢lvez, Psiquelady quan puja als escenaris, presentava un espectacle infantil. Mentalisme per a nens? G¨¢lvez reivindica un mentalisme que no confon, per¨° igualment capa? de crear il¡¤lusi¨®. ¡°Als meus espectacles, ning¨² pot pensar que utilitzo poders esot¨¨rics, el mentalisme no t¨¦ per qu¨¨ ser tenebr¨®s¡±. A m¨¦s de m¨¤gia per a adults, G¨¢lvez es dedica a la m¨¤gia corporativa, per¨° no nom¨¦s per actuar en una convenci¨® de clients. La contracten per millorar estrat¨¨gies de m¨¤rqueting o vendes. G¨¢lvez cita com a exemple de l'especialitat Txema Gic¨®, il¡¤lusionista i enginyer, autor de Magia para vender. Interessada en la neuroci¨¨ncia, est¨¤ conven?uda que els mags poden aprofitar el que saben de psicologia per a altres objectius.

En la gala internacional va intervenir la peruana Gisell. Tamb¨¦ fa cursos de m¨¤gia per a nens, com una activitat extraescolar. ¡°Rec¨®rrer a la m¨¤gia perfecciona la capacitat d'expressi¨® i comunicaci¨®¡±. Abans d'establir-se a Barcelona l¡¯any 2015, ja va treballar amb nens al Per¨². En el festival participen gaireb¨¦ el mateix nombre de mags que de magues. Un fet poc freq¨¹ent perqu¨¨ la hist¨°ria de la m¨¤gia ¨¦s masculina. Elles no hi apareixen. ¡°No ¨¦s perqu¨¨ no existissin¡±, comenta Gisell, ¡°van ser marginades¡±. I ressalta el paper de les assistents o partenaires?en els grans efectes d'escena, on acostumen a ser elles les qui es fiquen dins dels calaixos. ¡°La veritat ¨¦s que ens manquen referents. Tots els llibres de m¨¤gia s'adrecen als mags¡±. Una de les tasques de Gisell, per exemple, ha estat crear el seu propi vestuari alternatiu a l'americana, una indument¨¤ria plena de butxaques molt ¨²tils.

Gisell va actuar a la gala internacional del festival el cap de setmana passat. Va mostrar la seva destresa en la multiplicaci¨® de cartes. L'itali¨¤ Shezan ho va fer amb llanternes i el sevill¨¤ H¨¦ctor Ruiz va ser l¡¯encarregat de la m¨¤gia de grans aparells. L¡¯excepcional duo portugu¨¨s Ta Na Manga va fer dos exercicis de poesia esc¨¨nica que s¨®n un radical exemple de quina manera un repertori es pot renovar proposant nous conceptes, arguments i mirades. El finland¨¨s Marko Karvo va portar el classicisme en la seva manifestaci¨® m¨¦s perfecta. ?s inconcebible la seva capacitat per fer apar¨¨ixer coloms, g¨¤bies i lloros que, a m¨¦s, donen controlats tombs per la sala. Tot aix¨° presentat amb bon humor pel mag Jaime Figueroa. El ventr¨ªloc Andreu Llorens, Selvin, va rebre l¡¯homenatge del festival pels seus 50 anys d'ofici. La gala es va fer al teatre Zorrilla, on joves mags com Guillem, ?lex Gelabert o Alouette rebien el p¨²blic amb jocs de cartes que no eren precisament per a aprenents. Aquest ¨¦s un dels llegats del festival: la propagaci¨® germinal de l'art de la m¨¤gia. I al primer a qui cal agrair-l'hi ¨¦s a Magoo. ?s al capdavant del memorial des del primer dia, ara fa 20 anys.