El contraban de La Hispano-Suiza

L¡¯aparici¨® del llibre del catedr¨¤tic Jordi Nadal La Hispano-Suiza(Pasado & Presente) convida a fer algunes puntualitzacions necess¨¤ries sobre un cas ¨²nic en la ind¨²stria espanyola.

La f¨¤brica Hispano-Suiza (HS) de Par¨ªs constru?a els mateixos models que Barcelona, per¨° despr¨¦s de les vict¨°ries en curses de 1910 i 1911, el seu producte principal van ser els esportius lleugers Alfons XIII. HS constru?a els xassissos, que es carrossaven externament. Barcelona s¨ª que carrossava els autobusos i participava en la creaci¨® de noves empreses de transport de viatgers aportant els vehicles, fins que la nova empresa els va poder pagar. La fabricaci¨® es feia per s¨¨ries, que eren normalment de 12 o 25 unitats, i cadascuna centrava tota l¡¯activitat industrial del moment.

Marc Birkigt va ser un geni de la mec¨¤nica, per¨° no tot van ser ¨¨xits. Abans de 1914 va dissenyar 23 motors diferents i molts van fracassar, amb un important dany econ¨°mic per a l¡¯empresa pel cost de desenvolupament i les p¨¨rdues de producci¨® ocasionades: els models sobrealimentats de 1912 no van arribar a competir i van suposar una seriosa amonestaci¨® a Birkigt, recollida en acta. Els De Luxe de 1913 haurien d¡¯haver estat un ¨¨xit i van ser un frac¨¤s per les fallades de motor; tampoc va funcionar el 16 v¨¤lvules de 1914. Aquest any, per¨°, HS va guanyar el concurs per al que seria el cami¨® reglamentari de l¡¯ex¨¨rcit espanyol, el 40 HP per a quatre tones, que es fabricaria durant m¨¦s de 20 anys. Birkigt va ser un geni tamb¨¦ gr¨¤cies a les oportunitats que li va oferir HS per als seus desenvolupaments.

El motor d¡¯aviaci¨® del 1914 va ser conseq¨¹¨¨ncia del tancament de fronteres per la Primera Guerra Mundial, que va deixar l¡¯aeron¨¤utica militar espanyola sense recanvis per als seus avions. El coronel d¡¯aviaci¨® Pere Vives Vich es va dirigir llavors a HS per demanar-los que fessin un motor copiant algun dels existents, per¨° la decisi¨® va ser dissenyar-ne un de nou. El V-8 va n¨¦ixer amb 150 CV; despr¨¦s, amb un reductor de velocitat va arribar a 200 CV, i m¨¦s endavant naixeria el de 300 CV.

La Hispano, f¨¤brica d¡¯autom¨°bils i de material de guerra, es va muntar a Guadalajara per la consideraci¨® estrat¨¨gica que el riu Ebre era la defensa natural davant una invasi¨®. El 1919 es va crear La Hispano Aircraft per fabricar avions, per¨° el final de la guerra i l¡¯oferta d¡¯avions militars nous a baix preu va suposar la seva desaparici¨®.

Els xassissos d¡¯autom¨°bils de luxe es van comen?ar a fabricar a Fran?a el 1919 i es carrossaven a fora. HS no va fabricar mai cotxes complets. Aquesta fabricaci¨® va ser important fins a 1929, quan la demanda es va reduir considerablement i els HS (com els Bugatti, Minerva, Isotta Fraschini) no podien competir amb marques que oferien carrosseries de f¨¤brica, suspensi¨® independent i motors silenciosos. El 1936 HS Fran?a abandona la producci¨® de xassissos d¡¯autom¨°bils.

El 1940 HS tenia el seu client principal en l¡¯ex¨¨rcit de l¡¯aire, subministrant canons de 20 mm, camions i motors V-12 d¡¯aviaci¨® que s¡¯havien de muntar amb els Messerchmitt i en els Heinkel fabricats sota llic¨¨ncia. El seu desenvolupament estava a c¨¤rrec de Birkigt, del seu fill Luis i d¡¯altres t¨¨cnics francesos vinguts a Barcelona durant la guerra mundial. La HS de Barcelona no estava ben equipada per a aquesta fabricaci¨® i alguns components els portava de contraban de la f¨¤brica HS de Tarbes (Fran?a). Quan se¡¯n va assabentar, el ministre de l¡¯Aire, Juan Vig¨®n, va donar l¡¯ordre que tot l¡¯equip franc¨¨s sort¨ªs d¡¯Espanya immediatament, i la HS de Barcelona va quedar en precari. Aquesta situaci¨®, juntament amb el projecte de l¡¯INI d¡¯una gran ind¨²stria de camions, superior a les capacitats de HS, va precipitar el final de l¡¯empresa amb la venda dels actius i projectes a ENASA, que comen?aria la seva marxa industrial en aquelles instal¡¤lacions.

Manuel Lage ¨¦s doctor enginyer industrial i historiador de l¡¯autom¨°bil. Premiat amb el Nicolas Cugnot Award el 2008, 2016 i 2018, pels llibres sobre La Hispano-Suiza i Pegaso.