La Universitat de Barcelona torna a ocupar els primers llocs en un r¨¤nquing internacional

Quan als rectors de les 50 universitats p¨²bliques espanyoles se'ls retreu que no encap?alen les classificacions internacionals?¨Cnom¨¦s la Universitat de Barcelona apareix entre les 200 millors en el prestigi¨®s r¨¤nquing de Xangai del 2019, molt centrat en la faceta cient¨ªfica¨C, ells addueixen que disposen d'un finan?ament deficient (reconegut pels partits) i recorden que es posicionen millor quan la llista detalla les ¨¤rees de coneixement. Les xifres publicades aquest mar? els donen la ra¨®. Deu universitats espanyoles?¨Cque imparteixen estudis superiors (graus o postgraus)¨C han posicionat almenys una mat¨¨ria de coneixement entre les 50 millors del panorama internacional al QS World University Rankings by Subjects, que acaba de publicar la companyia brit¨¤nica Quacquarelli Symonds. I la xifra puja a 17 institucions si s'amplia la mirada a les 200 millors de cada especialitat.

La Universitat de Barcelona torna a ocupar el primer escalaf¨® amb quatre facultats entre els 50 primers (Anatomia i Fisiologia, Biblioteconomia i Documentaci¨®, Filosofia i Arqueologia), empatada amb la Polit¨¨cnica de Madrid (Aeron¨¤utica, Mines, Arquitectura i Camins), tot i que se situa una mica m¨¦s enrere. Per¨° les institucions espanyoles no tenen motius per cantar vict¨°ria. "L'¨²ltima edici¨® del QS World University Rankings per mat¨¨ries evidencia que Manuel Castells [ministre d'Universitats] s'encarregar¨¤ d'un sector que ja t¨¦ un elevat grau d'exig¨¨ncia, per¨° encara t¨¦ m¨¦s potencial de millora", opina el director de recerca d'aquesta classificaci¨®, Ben Sowter. N'hi ha prou amb comparar-se amb els ve?ns. It¨¤lia t¨¦ vuit estudis al top 10, mentre que Espanya no disposa de cap estudi en la primera desena. El Regne Unit continua al p¨°dium malgrat el Brexit, i els Estats Units perden punts, mentre que la Xina continua el seu ascens.

"A la Universitat de Barcelona hi ha una voluntat de buscar l'excel¡¤l¨¨ncia en la recerca de tots els camps des dels anys vuitanta, quan va ser rector Josep Maria Bricall. ?s la nostra pol¨ªtica d'Estat", presumeix el rector actual, Joan Elias. Els resultats d'aquestes investigacions es quantifiquen en citacions que puntuen en r¨¤nquings com el QS. "I, a m¨¦s, hi ha una enquesta als ocupadors i ¨¦s important com et veuen", continua Elias.

"Aquests r¨¤nquings per disciplina s'elaboren amb par¨¤metres de reputaci¨® acad¨¨mica i ocupabilitat que es retroalimenten, i Espanya t¨¦ gent molt ben formada a les multinacionals de la qual es parla molt b¨¦", opina Guillermo Cisneros, rector de la Polit¨¨cnica de Madrid. "La Universitat i l'empresa van plegades pel m¨®n en les enginyeries, la moda o l'arquitectura, ¨¦s una bandera d'Espanya", assenyala.

"Per assegurar que l'educaci¨® superior espanyola es fa m¨¦s competitiva globalment, seria urgent i necessari que compet¨ªs efica?ment per obtenir finan?ament i caldria assegurar que les universitats sempre col¡¤laboren amb els responsables de Ci¨¨ncia i Innovaci¨®", continua analitzant Ben Sowter fent refer¨¨ncia al ministre Pedro Duque. "Molts pa?sos separen universitat, recerca i innovaci¨® d'una manera tan aguda com ho ha fet la nova Administraci¨® espanyola, i cal observar quins efectes tindr¨¤ aix¨° els propers mesos", adverteix el director de recerca del QS. La divisi¨® en dos ministeris d'Universitats i Ci¨¨ncia no conven? ning¨², ni tan sols els ministres que hi ha al c¨¤rrec.

"Quan veus que moltes universitats queden per darrere nostre en els r¨¤nquings amb molt m¨¦s pressupost?¨Ccom a m¨ªnim amb un zero m¨¦s a la dreta¨C t'adones de tot el que es fa a Espanya sostingut per molt menys. Els estudiants, els professors i el PAS [personal d'administraci¨® i serveis] fan un gran esfor?, per¨° es necessita una injecci¨® econ¨°mica", afegeix Cisneros. "?s com jugar a la Champions League amb el pressupost de tercera divisi¨®", exemplifica Elias. Un altre exemple el posa Francesc Torres, el rector de la Polit¨¨cnica de Catalunya, que t¨¦ Camins i Arquitectura entre el top 50. "Hem estat a la Universitat d'Aalto, a Finl¨¤ndia, i no ¨¦s comprabale. Ells tenen 10.000 estudiants i 350 milions de pressupost; nosaltres tenim 30.000 alumnes i 300 milions". Torres argumenta que el seu ¨¨xit es basa en el fet que estan presents en aliances internacionals d'excel¡¤l¨¨ncia que donen molt bons fruits.

En el top 50 entren tamb¨¦, a l'¨¤rea de Business & Management, tres universitats privades (Ramon Llull, Navarra i IE) que tenen escoles de negocis de molt de prestigi. Mentre l'Escola d'Hoteleria i Turisme de Sant Pol de Mar ¨Cprivada i adscrita a la Universitat de Girona¨C?i la Ramon Llull entren tamb¨¦ al top 50 de Turisme. ¡°Els r¨¤nquings per mat¨¨ries, especialitzats, s¨®n m¨¦s coherents que els generalistes. Repeteixen resultats cada any, la qual cosa dona idea que s¨®n for?a consistents¡±, raona Torres. ¡°Els generalistes prioritzen les universitats grans i antigues (per exemple, amb diversos Nobel en la seva hist¨°ria) i, sobretot, que tinguin molts recursos en ci¨¨ncies de la salut, que ¨¦s l'¨¤rea que t¨¦ m¨¦s impacte cient¨ªfic. Probablement, les 100 millors compleixin aquests requisits¡±. Entre les grans damnificades d'aquestes classificacions generalistes hi ha la Universitat Carlos III ¨Cque situa la seva facultat d'Economia al top 50¨C i la Pompeu Fabra. Totes dues s¨®n institucions joves, sense estudis sanitaris, deliberadament petites (tenen una enorme demanda) i amb una gran reputaci¨® internacional.??