Ciberfeministes: aix¨ª transformen les noves generacions l¡¯activisme digital

Feminisme i tecnologia. M¨¦s que un idil¡¤li, durant les ¨²ltimes tres d¨¨cades aquesta relaci¨® ha estat un rotllo poliamor¨®s amb m¨²ltiples cares. Quan el 1985 Donna Haraway va publicar el seu Manifiesto para cyborgs?i va albirar una tecnologia que alliberaria les dones de les cadenes del g¨¨nere, del cos i de la identitat, les protagonistes d'aquest reportatge o b¨¦ encara no havien nascut o amb prou feines gatejaven.

En 30 anys tot ha canviat. Hem aparcat el l¨¨xic de la cibercultura ¨Cque denotava m¨¦s un projecte futurista que no pas una realitat tangible¨C per abra?ar la pr¨¤ctica cultura digital. Tamb¨¦ hem desterrat l'ideal est¨¨tic de les hero?nes ciberpunk. El 2020 les activistes de la xarxa no han de mostrar-se ni com la rapada LUH3427 de la distopia de George Lucas THX 1138 ni vestir-se de cuir i dur les microulleres de l'eterna Trinity de Matrix. Aparentment, en el nostre present ni l'amor ¨¦s el m¨¤xim crim en una societat optimitzada ni vivim sota el jou de granges d'humans produint energia i informaci¨® com diuen totes aquestes pel¡¤l¨ªcules, oi? El cert ¨¦s que no hi ha patr¨® ni model a seguir en aix¨° de ser dona i lluitar per la igualtat de g¨¨nere des de la xarxa.

Ho sap b¨¦ aquest nou planter de pensadores i activistes que sota l'ampli paraigua de l'¨¤mbit digital conviuen en m¨²ltiples i diverses esferes. Ja sigui des de podcasts, comptes d'Instagram, revistes digitals, mems o tuits combatius. Totes, a la seva manera, conformen el debat a la xarxa. N'hi ha que coneixen la teoria de Donna Haraway i la seva dona c¨ªborg, les que han begut d'aquelles trames conflictives entre hackers i intel¡¤lig¨¨ncies artificials que va plantejar el ciberpunk i fins i tot les que han llegit i s'han interessat sobre el xenofeminisme, l'¨²ltima teoria ciberfeminista que aposta per accelerar tots els processos de producci¨® de forma extrema i desconfiar de l'ecologia per aix¨ª fer col¡¤lapsar el capitalisme. Per¨° tamb¨¦ n'hi ha que, simplement, no tenen aquest bagatge i busquen punts comuns i d'acci¨® pr¨¤ctica divulgadora per la igualtat perqu¨¨ la xarxa, des de sempre, ha estat el seu espai de comunicaci¨® vital.?

"Som lluny de la figura infeli? de l'intel¡¤lectual a?llat", expliquen la gestora cultural Laura Tabar¨¦s (Lle¨®, 1991) i la fil¨°sofa i investigadora Elena Castro C¨®rdoba (Madrid, 1993). Juntes van crear i formen part d'Ontolog¨ªas Feministas (OF), el col¡¤lectiu que va n¨¦ixer la primavera passada per contraprogramar les institucions acad¨¨miques que no donen atenci¨® al feminisme, les quotes i la paritat. OF ha passat de fer passar vergonya a les institucions a autogestionar-se per a una pedagogia feminista pr¨¤ctica, adaptada a l'est¨¨tica i el llenguatge digital dels joves. Sota el lema "Divina i prec¨¤ria joventut" promouen tallers d'autodefensa digital com Strolling you down, impartit el 2019 a la Barcelona Smart City Week i en el qual van proporcionar eines ¨²tils i plans d'acci¨® concrets per recon¨¨ixer els abusadors i assetjadors i defensar-se'n en el m¨®n digital (i fora). Al mar? seran a Madrid amb Me gustas pixelad_, a La Casa Encendida. En aquest cas aprofundiran en "la possibilitat d'intervenir en l'¨¤mbit digital com a espai de construcci¨® d'emocionalitat m¨¦s enll¨¤ de la viol¨¨ncia".

La tecnologia, segons defensen, "no ¨¦s dolenta en si mateixa". El m¨¦s important ¨¦s com es pot fer servir per ocupar espais. "Com m¨¦s memeres feministes hi hagi, m¨¦s mems feministes hi haur¨¤, i alhora aix¨° servir¨¤ de crida per a m¨¦s feministes que estan dubtant si passen a l'acci¨® i inunden internet", defensen, i fins i tot es postul¡¤len cap a les institucions: "Ens encantaria poder ser les din¨¤miques assessores mil¡¤l¨¨nniques i memeres del Ministeri d'Igualtat". Tabar¨¦s sap quin ¨¦s el valor d'un bon mem. Marcada pel "No hi ha noies a internet" que va popularitzar el f¨°rum 4chan en els inicis d'aquesta manosfera que ha derivat en la t¨°xica cultura incel?¨Chomes celibataris de manera volunt¨¤ria que culpen les dones de la seva manca de sexe¨C va crear @lapicarajustina, on conjuga visualment el feminisme, la viol¨¨ncia de g¨¨nere i la precarietat. Aquesta lleonesa estableta a Madrid defensa l'¨²s pedag¨°gic d'Instagram per arribar a audi¨¨ncies joves i allunyar-se de l'elitisme del m¨®n acad¨¨mic i te¨°ric. "M¨¦s de la meitat del meu p¨²blic t¨¦ entre 18 i 25 anys. ?s important que descobrim plegades la pot¨¨ncia de l'humor i l'activisme digitals. Els discursos molt intel¡¤lectuals s¨®n distants i a?llats", emfatitza.?Les seves creacions combinen l'est¨¨tica de WordArt i de banc d'imatges per transmetre missatges ir¨°nics i humor¨ªstics, per¨° tamb¨¦ carregats d'eloq¨¹¨¨ncia simb¨°lica: "El meu hobby ¨¦s perrear a la meva habitaci¨® on nom¨¦s em sento assetjada per la bombolla del lloguer" o "Els que es barallen s'agraden, o com diu la meva psic¨°loga: disson¨¤ncia cognitiva?, il¡¤lustren alguns dels seus mems.

Qui tamb¨¦ ofereix estrat¨¨gies per sobreviure a la viol¨¨ncia, el malestar o l'epid¨¨mia d'ansietat des de l'¨¤mbit virtual ¨¦s la psic¨°loga Jara A. P¨¦rez (Madrid, 1984), que per casualitats del dest¨ª es va veure bolcada a treballar-se l'¨¤mbit digital en enamorar-se i anar-se'n a viure a un mas a Almeria. Desprove?da de la possibilitat de muntar una consulta f¨ªsica per als seus pacients, va muntar Therapy Web, on passa consulta a trav¨¦s de Skype. Tamb¨¦ escriu columnes sobre salut mental i feminisme des del portal de Vice i gestiona @en_el_fango, un compte d'Instagram i rac¨® confessional en el qual, des de fa un any, les seves participants es reuneixen per parlar sobre les seves experi¨¨ncies d'abusos, fatiga i malestar, per donar-se ¨¤nims i suport davant la sensaci¨® d'insufici¨¨ncia o ansietat que genera el m¨®n contemporani asfixiat per l'acceleraci¨® social i laboral.

P¨¦rez assegura que relacionar-se en les plataformes digitals serveix com a parapet emocional. "Amb el tema de la salut mental ¨¦s molt important tenir una pantalla al mig que et protegeixi. Tamb¨¦ t'ajuda a gestionar o moderar comunitats en la qual es genera un respecte brutal. Aqu¨ª hi ha suport, hi ha v¨°mits d'aquest fang que ens enfonsa, per¨° sempre des de la comprensi¨® i empatia". El seu activisme ¨¦s una resposta a les mancances i la ceguesa institucional a l'hora d'oferir recursos a les dones per protegir-se de l'assetjament a les xarxes i gestionar el malestar emocional derivat, en part, de la nostra identitat digital. "Treballem des de l'activisme el que no es treballa des del p¨²blic i treballem per la cara, en molts casos. Hi ha vegades que aconseguim monetitzar-ho, per¨° en realitat estem fent una feina que no cobreixen les administracions. ?s molt bonic, s¨ª, per¨° ¨¦s una feina que s'hauria de pagar", remarca.

El mateix sent la consultora de comunicaci¨® M¨ªriam Hatibi (Barcelona, 1993). Integrant de la comunitat musulmana, Hatibi escriu de feminisme, racisme i islamof¨°bia en mitjans digitals i recorre al sentit de l'humor a les seves xarxes amb fils pedag¨°gics per posar perspectiva al racisme. Per a Hatibi tot respon a un proc¨¦s natural. "La meva generaci¨® va entrar en la lluita a trav¨¦s d'internet. Jo recordo ser a casa, a Bellpuig, tuitejant sobre la brutalitat de la viol¨¨ncia policial a Ferguson i compartint aquesta indignaci¨® amb molta m¨¦s gent des d'un poble de Lleida, ¨¦s part de la meva vida", explica. Que el seu activisme no sigui el que li dona de menjar l'ha protegida dels trols reaccionaris que l'acusen de buscar subvencions. "Tenir una feina a jornada completa em va genial perqu¨¨ quan alg¨² diu: ¡®Mira, l'activista buscant la seva subvenci¨®¡¯, jo sempre al¡¤lego que tinc una feina que em permet viure".