Ara s¡¯ha de dir Sabadel

Quina una que ha armat la Real Academia Espa?ola a trav¨¦s del seu compte de Twitter @RAEinforma, quan, en una resposta d¡¯un usuari de la xarxa social, ha donat per pr¨¤cticament normativa la pron¨²ncia de Sabadel per a Sabadell. Jos¨¦ F. Mart¨ªn del Pozo preguntava a la RAE com calia pronunciar els noms catalans acabats en -ll, tot plantejant ell mateix el cas del top¨°nim Sabadell, i l¡¯Academia va tirar de manual per donar per bona, i per tant normativa ¡ª¨¦s el paper que li toca fer, tant si ho vol com si no¡ª, la pron¨²ncia amb ela final: ¡°En espa?ol, no existe el fonema /ll/ a final de palabra, por lo que, en la pronunciaci¨®n espont¨¢nea, el d¨ªgrafo ?ll? en esa posici¨®n (propio del catal¨¢n) se pronuncia /l/: ?Sabadell?, pron. [sabad¨¦l]¡±. No va trigar gaire M¨¤rius Serra a demanar per la pronunciaci¨® del catalanisme acceptat per la RAE al detall, amb el silenci per resposta.

Val a dir que l¡¯explicaci¨® que aporta la RAE, amb un enlla? en el mateix tuit que menava a l¡¯ortografia normativa, ¨¦s perfectament l¨°gica, i per tant v¨¤lida en el terreny de la descripci¨®. El castell¨¤ est¨¤ mancat del fonema /ll/ (adopto la seva mateixa anotaci¨®, disculpin els experts en fon¨¨tica) a final de paraula; ¨¦s m¨¦s, en espanyol est¨¤ndard ¨¦s m¨¦s comuna la pron¨²ncia ye¨ªsta a inici i enmig de mot (¡®castiyo¡¯, ¡®yave¡¯), de manera que no suposa cap anomalia que el so de Valls els sigui pr¨¤cticament impronunciable. Als catalanoparlants ens passa el mateix amb les consonants oclusives sonores, tamb¨¦ a final de mot; les ensordim totes, i aix¨° fa que, en una elocuci¨® espont¨¤nia, la pron¨²ncia de Madrid tendeixi a Madrit. Per¨° una cosa ¨¦s que el nostre sistema fonol¨°gic sigui aix¨ª i ves qu¨¨ hi farem, i una altra ¨¦s que l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans prescriv¨ªs que en catal¨¤, efectivament, n¡¯hem de dir Madrit.

Conv¨¦ recordar que no es tracta, aqu¨ª, del tractament dels ex¨°nims. Un ex¨°nim ¨¦s un top¨°nim en la llengua pr¨°pia que es refereix a un lloc de fora del domini ling¨¹¨ªstic, com ara en catal¨¤ Nova York o Londres. Per tant, no es dona el cas que el castell¨¤ tingui com a ex¨°nims hipot¨¨tics coses com Sabadel, Ripol o Martorel; si es tract¨¦s d¡¯aix¨°, la mateixa RAE hauria de promoure l¡¯adaptaci¨® ortogr¨¤fica dels termes, tal com prescriu a la seva ortografia que s¡¯ha de fer amb els manlleus (de bulldozer a buld¨®cer, de krill a kril), per¨° tampoc s¡¯ha atrevit a fer aquest pas. I, si el fes, encara tindria un problema: per molt que convert¨ªs tot de top¨°nims catalans en ex¨°nims acabats en ela, encara quedaria la pron¨²ncia dels noms propis: Fordadell, Rull, Turull, per exemple.

Dins del marasme de reaccions que ha generat l¡¯infaust tuit de la RAE, destaca el fil de la hispanista Silvia Senz, que, m¨¦s enll¨¤ d¡¯atribuir la pron¨²ncia en ela a la impossibilitat d¡¯articular un determinat so, busca en el tarann¨¤ dels acad¨¨mics una explicaci¨® menys t¨¨cnica: ¡°La RAE mesetaria de siempre: incluso ahora que declara que la norma es polic¨¦ntrica, considera que el sistema fonol¨®gico del castellano es el de un monoling¨¹e del centro de Espa?a¡±. I m¨¦s endavant afegeix com a rebl¨® que, en no tenir en compte les habilitats fonol¨°giques dels parlants influ?ts per les lleng¨¹es vernacles, la RAE conserva intacta la capacitat per espanyolitzar tot el que se li posi per davant, siguin manlleus o onom¨¤stica. I d¡¯aix¨° es tractaria. Si es t¨¦ present nom¨¦s un sistema fonol¨°gic central, aleshores resulten l¨°giques les adaptacions carn¨¦, cederr¨®n o deb¨², i s¡¯assimila Sabadell a Sabadel abans de promoure una pron¨²ncia alternativa, sigui amb la doble ela catalana, sigui a la manera ye¨ªsta, que no estaria malament si es tracta d¡¯un problema d¡¯articulaci¨®. Potser aix¨ª resoldr¨ªem aquest absurd de pronunciar ¡®Yul¡¯ el cognom del jugador de b¨¤squet o del fil¨°sof Llull.

En catal¨¤ tenim una certa tend¨¨ncia a difondre els top¨°nims d¡¯acord amb la pron¨²ncia del lloc, i d¡¯aqu¨ª que es promogui Berga amb e tancada, o b¨¦ Matadepera, tamb¨¦ amb e tancada, quan la in¨¨rcia ens faria fer-les obertes. Potser convindria que a la RAE escoltessin com diuen Sabadell els sabadellencs, no ja els catalanoparlants ¡ªpotser seria demanar massa¡ª, sin¨® directament els que parlen castell¨¤.