¡°El crim de Guillem va ser tan b¨¨stia que superava la ficci¨®¡±

¡°Guillem, j¨®dete¡± ¨¦s un crit esgarrif¨®s i provocador de l¡¯extrema dreta valenciana. Tot i que ja fa 27 anys que Guillem Agull¨®, antifeixista i independentista, va ser assassinat per un neonazi a la poblaci¨® castellonenca de Montanejos, aquesta pintada ha tornat als carrers de Burjassot. El motiu, el rodatge d¡¯una pel¡¤l¨ªcula sobre la mort d¡¯aquest jove de 18 anys que ha coincidit amb la publicaci¨® de la novel¡¤la Guillem (Amsterdam), de N¨²ria Cadenes. L¡¯escriptora barcelonina de 50 anys, establerta a Val¨¨ncia, barreja realitat i ficci¨®, frases curtes i articles period¨ªstics, per enllestir una obra intensa en qu¨¨ la dignitat de la fam¨ªlia de Guillem s¡¯obri pas entre l¡¯oprobi. Admiradora de Merc¨¨ Rodoreda, llibretera, periodista i autora de m¨¦s de sis llibres, Cadenes confessa que li cost¨¤ molt trobar com contar una hist¨°ria que va marcar una generaci¨®.

Pregunta. Per qu¨¨ ara un llibre del cas?

Resposta. ?s que les causes de fons no s¡¯han resolt. No cal ni esperar una efem¨¨ride. A m¨¦s, han conflu?t diversos impulsos. D¡¯una banda, l¡¯editor, Joan Carles Girb¨¦s, perqu¨¨ la proposta va ser d¡¯ell, i despr¨¦s, la responsabilitat de no frivolitzar i no caure en un exc¨¦s sentimental. D¡¯altra banda, hi havia qui estava pensant fer una pel¡¤l¨ªcula [dirigida per Carlos Marqu¨¦s-Marcet].

P. Estan connectats ambd¨®s projectes?

R. Ha estat a posteriori. Soc lenta escrivint i em va costar escriure-la. Havia de sortir abans i no haurien coincidit. Hem ajustat esfor?os. Ells van fer el Verkami per al finan?ament i el llibre ¨¦s una de les recompenses.

P. Hi barreja el sumari, articles, declaracions, personatges reals amb inventats...

¡°Quan la fam¨ªlia diu que ha guanyat el judici de la societat, t¨¦ ra¨®: s¡¯ha convertit en un s¨ªmbol de democr¨¤cia¡±

R. Una novel¡¤la realitat, una novel¡¤la documental, ¨¦s m¨¦s que all¨° de ¡°basat en fets reals¡±. Intentava narrar els fets de l¡¯assassinat, per¨° eren tan poderosos, tan extrems i b¨¨sties que superaven la ficci¨®. Em vaig bloquejar fins que vaig acceptar l¡¯evid¨¨ncia gr¨¤cies a la fam¨ªlia de Guillem, amb la qual vaig tenir una llarga conversa. Mentre la transcrivia em vaig adonar que hi havia de posar aquests fragments de realitat impressionants, a m¨¦s d¡¯articles, parts del sumari¡­

P. La novel¡¤la reflecteix la gran impunitat amb qu¨¨ actua l¡¯extrema dreta als anys noranta a la ciutat de Val¨¨ncia¡­

R. Hi havia moltes agressions. Grups de nazis entraven al barri del Carmen amb bats de beisbol destrossant bra?os. Hi havia un clima de viol¨¨ncia que no era soterrada, davant del qual tothom estava indefens: si duies els cabells curts, si parlaves valenci¨¤... Arrib¨¤ un punt que semblava normal. L¡¯assassinat de Guillem va ser un punt i a part.

P. El llibre recull com s¡¯intenta criminalitzar els pares de Guillem. A qu¨¨ obe?a aix¨°?

R. Jo explique els fets. En el cas de Guillem hi va haver una campanya sistem¨¤tica de persecuci¨® ideol¨°gica, per exemple en aquella secci¨® que es deia ¡°El cabinista¡± de Las Provincias, on suposadament escrivia la gent. Em va costar molt entendre aquella p¨¤gina del diari, on s¡¯assenyalava i es marcava un professor, una entitat cultural¡­ Hi ha una can?¨® de Pau Albajos que tracta sobre la criminalitzaci¨® de les v¨ªctimes del metro. Doncs all¨° va ser molt pitjor, i amb un xic que havien assassinat.

P. Tot i que la sent¨¨ncia va dir que va ser una baralla entre joves i no un crim pol¨ªtic [es va condemnar Pedro Cuevas per assestar una navallada al cor a Guillem a 14 anys de pres¨®, i va eixir als quatre anys per bona conducta], la fam¨ªlia assegura que ha guanyat el judici de la societat.

R. Durant el judici, sistem¨¤ticament van negar qualsevol testimoni sobre el car¨¤cter pol¨ªtic de l¡¯assassinat, el que avui se¡¯n diria un crim d¡¯odi. Quan la fam¨ªlia diu que l¡¯han guanyat, t¨¦ ra¨®. Guillem s¡¯ha convertit en un s¨ªmbol de llibertat, de democr¨¤cia. Les Corts valencianes tenen un premi literari Guillem Agull¨®. ?s simb¨°lic, per¨° ah¨ª est¨¤ despr¨¦s de viure aquells anys terribles de silenci i oprobi i d¡¯atacs constants.

P. Alhora, encara apareix la pintada del ¡°Guillem, j¨®dete¡±, com ara a Burjassot...

R. Que hi hagi tres individus capa?os d¡¯idear un esl¨°gan tan mesqu¨ª i fer-ne pintades potser ¨¦s inevitable. ?s m¨¦s greu que tingueren cobertura, que ¨¦s el que passava amb els directius de futbol, com quan es despleg¨¤ una pancarta al camp de l¡¯Albacete.

P. Com s¡¯assabent¨¤ del crim? Vost¨¦ era a pres¨®. [Fou condemnada quan tenia 18 anys per un atemptat frustrat a Barcelona i per pert¨¤nyer presumptament a Terra Lliure.]

R. Pels amics. Em va deixar en estat de xoc: amics seus eren amics meus.

P. El pas per la pres¨® [hi va estar cinc anys] la va marcar per escriure?

R. Sempre he volgut escriure. Escriure i llegir s¨®n una necessitat vital. No hi penso gens, en la pres¨®. Per¨° tota la nostra vida forma part del que som. Per exemple, al final del llibre vaig posar una escena d¡¯un insubm¨ªs valenci¨¤. En vaig con¨¨ixer un a la pres¨®, i de vegades aboques records. Hi ha coses que passaven aquells temps que s¨®n dif¨ªcils d¡¯explicar hui, com que obliguessen els joves a fer el servei militar.

P. El llibre t¨¦ diverses veus. Algun model?

R. Sempre hi ha influ¨¨ncies del que veus i assimiles. Vaig llegir Lim¨®nov, de Carr¨¨re, cercant mostres. Hi ha un tipus de literatura de fets reals, que cerques i barreges, per¨° despr¨¦s el llibre ha fet el seu cam¨ª. Tinc aquesta manera d¡¯escriue que em surt a fragments, a escenes, una mica de la cultura audiovisual. Altra intenci¨® era barrejar aquests fets amb un poc de ficci¨®.

P. Diferencia l¡¯activitat period¨ªstica de la liter¨¤ria?

R. ?s diferent completament. No t¨¦ res a vore. Ara faig frases m¨¦s curtes. S¨®n maneres diferents d¡¯enfocar el mateix fet d¡¯escriure. ?s una altra actitud. ?s curi¨®s.