Dr¨¤cula a la Residencia

Olalla ¨¦s una nouvelle de Robert Louis Stevenson (Edimburg, 1850-Samoa, 1894) que pertany a un estil de narraci¨® propi de finals del segle XIX, que es caracteritza pel desvetllament d¡¯una intriga que afecta tant els personatges com l¡¯espai on es mouen. Abans de comen?ar la lectura, l¡¯espai i els personatges queden coberts per una boirina o una tenebra. Al lector contemporani aquest estil de narraci¨® potser li recorda els videojocs de scroll horitzontal, on l¡¯avatar del jugador avan?a il¡¤luminant ¨¤rees d¡¯un mapa en ombres. L¡¯exemple m¨¦s notable ¨¦s El cor de les tenebres de Joseph Conrad, on el protagonista il¡¤lumina el m¨®n que envolta el riu a mesura que el remunta, disposat a con¨¨ixer l¡¯atrocitat que l¡¯espera cap al final del cam¨ª, que coincideix amb el desenlla? de la nouvelle.

Olalla respon al mateix esquema constructiu. Un soldat angl¨¨s ferit en una batalla s¡¯ha de recuperar en la mansi¨® d¡¯una fam¨ªlia espanyola en decad¨¨ncia, que accepta amb una condici¨®: que el soldat no es relacioni amb ells. La narraci¨® avan?a a mesura que el soldat va penetrant en les cambres de la Residencia i coneix els diversos membres de la fam¨ªlia (passant pantalles, si es vol preservar el s¨ªmil), i el lector no dubta que en algun lloc de les tenebres pacientment esva?des pel nostre heroi (a la p¨¤gina 78?, a la 96?) ens espera l¡¯Olalla que dona nom a la narraci¨®.

El terror de la nouvelle de Stevenson ¨¦s menys abstracte que en la de Conrad: tenim endarreriment espanyol (un sintagma esgarrifador per a un angl¨¨s), un clima espant¨®s, l¡¯amena?a de la idiotesa, portes que grinyolen, insinuacions de bastardia, udols, tortura d¡¯animals, indicis de vampirisme... per¨° la medul¡¤la de la por a Olalla tamb¨¦ ¨¦s relliscosa: es tracta de l¡¯aprensi¨® del llinatge, perqu¨¨ ?com surten uns ¨¦ssers humans d¡¯uns altres? Qu¨¨ compartim amb els nostres avantpassats? A qui pertany aquest tret, aquest gest? D¡¯on venen aquestes idees? Hi ha alguna cosa que sigui veritablement nostra, individual, que no pertanyi a la sang? No revelem al lector la resoluci¨® d¡¯aquestes preguntes, per¨° en formular-se en una casa on les facultats de la fam¨ªlia propiet¨¤ria s¡¯han anat asfixiant progressivament en l¡¯endog¨¤mia, se n¡¯intensifica prou l¡¯inter¨¨s i es tornen gaireb¨¦ urgents.

Com sap qualsevol que hagi llegit L¡¯illa del tresor o el seu famos¨ªssim relat sobre el doble, Stevenson ¨¦s un professional. Dosifica la intriga com ning¨², ¨¦s un mestre en la construcci¨® de mites i en l¡¯exposici¨® del tremol¨®s tempteig de les nostres recerques morals... Ning¨² pot discutir-li el seu talent per a la descripci¨®, que va aplicar a paisatges tan diversos com les mars del sud, els freds del nord de la Gran Bretanya o els erms que dominen Olalla. Per¨° si reconeixem Stevenson com un artista ¨¦s pel caprici amb qu¨¨ de vegades (fins i tot dins de l¡¯estricte marc d¡¯una nouvelle d¡¯intriga) es posa a escriure pel pur gust d¡¯escriure.

Si el lector en vol un exemple, es pot aturar en el magn¨¨tic passatge de la p¨¤gina 47 dedicat al llinatge, o en el cor literari del llibre, amb la conversa entre el narrador i Olalla (que arrenca a la p¨¤gina 81), on Stevenson prescindeix de les r¨¨mores de la versemblan?a, l¡¯adequaci¨® al personatge i la pertin¨¨ncia per a la trama (crosses per a escriptors novells), amb el prop¨°sit d¡¯oferir-nos un plaer m¨¦s elevat: el de la intel¡¤lig¨¨ncia i el talent conjurats per segregar tanta subst¨¤ncia liter¨¤ria com sigui possible.