La vida congelada a la Rambla

Tres senyors grans fullejaven diumenge al mat¨ª, cap a les 9.30, un diari a les cadires individuals de la Rambla, just al davant de la Font de Canaletes. Un gu¨¤rdia urb¨¤ hi va mantenir una discussi¨® aferrissada i, al final, a contracor, van acabar aixecant-se i marxant Rambla avall. L'agent se'n va anar despr¨¦s cap a l'estaci¨® de metro de la pla?a de Catalunya, on l'esperaven altres companys. La Rambla es va llevar diumenge intentant digerir l'ordre de confinament per la pand¨¨mia. La vida, a poc a poc, va comen?ar a congelar-se al passeig, gaireb¨¦ a c¨¤mera lenta.

La Rambla ha quedat buida. En 48 hores, l'avinguda s'ha convertit en una mena d'escenari d'on van desapareixent a poc a poc els actors. Amb prou feines queda ning¨². Turistes amb maletes de rodes cam¨ª de l'estaci¨®, estrangers que han quedat atrapats a Barcelona, algun runner que desafia les mesures, ve?ns que van a reciclar i que van a comprar el pa i aprofiten per fer un tomb.

¡ªNo cal que hi vagin tots dos, amb un n'hi ha prou. A partir de dimecres, multem.

Un agent al costat d'un cotxe-patrulla, a l'altura de la Virreina, recorda que aix¨° no ¨¦s cap broma. Un r¨¨tol llumin¨®s parpelleja dalt del vehicle dient: ¡°Acc¨¦s prohibit¡±. Molts sembla que al migdia encara no se n'hagin assabentat. Rambla avall, cap a Colom, el passeig est¨¤ prou concorregut. ¡°Els turistes no ho saben¡±, assenyala el policia.

Ni el Liceu, ni teatres, ni cafeteries, ni quioscos (la majoria tancats). Persianes abaixades a la Rambla i als carrers adjacents excepte un despistat tot a cent. Les farm¨¤cies avisen que ja no tenen mascaretes. Taxis sense clients. I busos que circulen sense passatgers. Ni una ¨¤nima a la parada del V-13.

¡ªNo poden romandre a la via p¨²blica. Vagin a casa! ¡ªse sent des de la megafonia d'un cotxe de la Gu¨¤rdia Urbana.

Dolores Ib¨¢?ez, de 83 anys, la senyora Lolita, en fa 61 que viu al passeig i s'agafa amb filosofia el que ha de venir. ¡°La Rambla est¨¤ morta. Ni al carrer Bonsucc¨¦s, on sempre hi ha tr¨¤nsit, no es veu ning¨². Aix¨° ¨¦s pitjor que una guerra. No afecta nom¨¦s uns pa?sos: afecta tothom igual¡±.

Fa una setmana que ja no surt de casa i no la preocupa quedar-se sense provisions perqu¨¨ t¨¦ els seus fills i es fa portar els productes al domicili. Tampoc l'espanta el coronavirus: ¡°El que hagi de ser, ser¨¤. No penso obsessionar-m'hi¡±, diu. I convida els ve?ns a tenir paci¨¨ncia perqu¨¨ aix¨° pot ser molt llarg. ¡°A mi no m'afecta gaire perqu¨¨ jo sempre havia treballat a casa cosint cuir. I hi estic acostumada¡±. No nega que les vistes des del seu balc¨® fan que tot sigui m¨¦s suportable. I planteja gaireb¨¦ un dubte universal: ¡°Per qu¨¨ poden obrir les perruqueries? La gent no es pot dutxar i rentar-se el cabell?¡±.

No ha reaccionat tan b¨¦ la N¨²ria Riera, de 77 anys, una altra ve?na del mateix bloc. ¡°M'enfilo per les parets¡±, admet. ¡°Ho porto molt malament¡±. Molt activa, la senyora N¨²ria va tres vegades a la setmana al gimn¨¤s, camina molt i va a buscar els nets a l'escola. L'espanta una cosa: que pugui emmalaltir i fastiguejar aix¨ª la seva filla.

La nit ¨¦s gaireb¨¦ t¨¨trica a la Rambla. No s'hi veu ni una ¨¤nima per¨°, per sobre de tot, no se sent res. I aquest pesat silenci evoca el de les hores posteriors a l'atemptat del 2017. Gens de moviment. Fins i tot es troba a faltar el grup de break dance que balla gaireb¨¦ cada nit amb la seva m¨²sica incansable. Gaireb¨¦ no es veuen pakistanesos venent cervesa. Per¨° la vida continua. I la senyora N¨²ria t¨¦ clar que sortir¨¤ a comprar. Encara que admet que ahir volia anar a veure una amiga que viu al costat de casa per¨° hi va renunciar: ¡°?s que m'han ficat la por al cos. Ha sortit a la tele que fins i tot han fet fora gent dels bancs de la Rambla¡±.