Els ve?ns de Sentmenat cusen mascaretes amb material cedit per f¨¤briques de l¡¯entorn

Del municipi de l'Espluga de Francol¨ª, a la comarca de la Conca de Barber¨¤, als barris de Barcelona (Vallcarca, el Clot, el G¨°tic, el Raval, Sant Andreu¡­), passant per Valls, Lleida, Sabadell o Sant Celoni. Moviments socials, ve?ns de manera informal, o totes dues coses, han creat desenes de xarxes de suport a barris i poblacions per atendre qualsevol necessitat que sorgeixi al seu entorn arran del brot de coronavirus. Si una persona gran necessita que alg¨² li vagi a comprar. Un malalt a qui li calen medicaments. Un cangur per a nens que tenen els pares a la feina. O assessorament laboral si a alg¨² el volen fer fora com a conseq¨¹¨¨ncia del cessament d'activitat per les mesures que han pres les autoritats per frenar el coronavirus. Hi ha fins i tot escales de ve?ns on s'han activat aquestes xarxes, en versi¨® micro. O alcaldes de petites poblacions que han mobilitzat voluntaris per fabricar mascaretes amb material donat.

A Sentmenat (Vall¨¨s Occidental, 9.000 habitants), l'alcalde, Marc Verneda, explica que ja des de l'inici de la crisi es va mobilitzar davant la falta de material de protecci¨® que va detectar per als treballadors municipals, com la policia local o les treballadores socials: ¡°Vam comen?ar a demanar a les empreses del municipi que ens cedissin els seus excedents de material: gel netejador, mascaretes¡­¡±. Per¨° es van acabar, i el seg¨¹ent pas va ser ¡°pensar com podr¨ªem fabricar-ho nosaltres¡±. A Rub¨ª hi ha una empresa, RobinHat, que fa gorros per a metges. ¡°L'enginyer municipal va contactar amb empreses i aquesta en concret ens va dir que no podia fabricar mascaretes, per¨° que ens podien cedir material si les fabric¨¤vem nosaltres¡±. Resultat: ¡°Quatre persones cosint mascaretes al taller de costura de l'Associaci¨® de Ve?ns, i a punt de comen?ar a repartir material a voluntaris que s'han ofert per fabricar-les a casa. Comen?arem pels que tenen m¨¦s experi¨¨ncia, com sastres o patronistes¡±. I sobre la destinaci¨® de les m¨¤scares? ¡°El que sigui m¨¦s urgent, hospitals, els pobles propers, policies locals... La inc¨°gnita que tenim ¨¦s com les esterilitzarem¡±, explica, i assegura que tenen tela i gomes per fabricar-ne 400.

A Barcelona, en un edifici d'una vintena de pisos del carrer de Ast¨²ries (Gr¨¤cia), han creat un grup de WhatsApp. ¡°La meva ve?na del davant ¨¦s gran i viu sola. Encara que passin dies sense veure'ns, sempre n'estic pendent i li vaig escriure per preguntar-li si anava tot b¨¦ i per dir-li que compt¨¦s amb nosaltres¡±, explica l'Helena. I de la conversa va sorgir la idea de preguntar a la presidenta qu¨¨ li semblava crear el grup. Van enganxar un cartell a l'ascensor i la gent va apuntar els seus n¨²meros. ¡°Ens hem conegut amb gent amb qui nom¨¦s ens creu¨¤vem i d¨¨iem un hola i adeu, ¨¦s interessant i et fa la sensaci¨® que vius en un lloc saludable¡±, explica sobre l'experi¨¨ncia. Una de les iniciatives que han engegat ¨¦s aprofitar quan baixen a comprar i fer la compra per alg¨² altre.

Des de Mald¨¤, l¡¯Urgell, 200 i escaig habitants, la Sandra Fern¨¢ndez explica que van ser els ve?ns m¨¦s joves del municipi els qui es van prestar per ajudar la gent gran. ¡°Ja no ¨¦s nom¨¦s que puguin sortir a comprar, sin¨® que al poble nom¨¦s hi ha una botiga petita i no t¨¦ de tot, de manera que els oferim transport¡±, explica despr¨¦s de fer una classe d¡¯angl¨¨s per Skype en un municipi on la irrupci¨® d¡¯internet ha marcat un abans i un despr¨¦s. A l¡¯Espluga de Francol¨ª, al costat de la crida per les xarxes d¡¯¡°Ajudem-nos¡±, es pot accedir a un enlla? on cada un apunta les seves dades, edat, disponibilitat, qu¨¨ pot fer i de quins mitjans disposa.

A Barcelona, les xarxes de barri les han activat els moviments socials, acostumats a fer pinya per aturar desnonaments, defensar espais p¨²blics i denunciar abusos de grans corporacions. Des del G¨°tic, el Mart¨ª Cus¨® explica que la xarxa de suport ha sorgit aquesta vegada de manera espont¨¤nia i informal. I que ho han dif¨®s a les xarxes socials, per¨° la principal actuaci¨® ha estat anar a picar la porta dels qui pensen que poden necessitar ajuda. ¡°Internet est¨¤ b¨¦ com a altaveu, per¨° la gent exclosa no t¨¦ xarxes, els anem a buscar¡± , explica.

En el cas dels barris de Ciutat Vella, a m¨¦s de necessitats quotidianes de gent gran, nens o malalts, Cus¨® explica que ofereixen assessorament en mat¨¨ria laboral: ¡°Aqu¨ª hi ha molta gent que treballa en el sector serveis o per al turisme i es quedar¨¤ sense feina. Estarem atents que no es produeixin abusos i si cal els denunciarem¡±, adverteix.