Plagues, l¡¯enemic a casa

Com que hi ha tanta grip, han hagut de clausurar la universitat¡±. Aix¨° ho escrivia en un quadern de tapes grises tamb¨¦ un mar?, per¨° de fa m¨¦s d¡¯un segle, un jove de Palafrugell que estudiava dret a la Universitat de Barcelona. Pensava fa uns dies en aquestes paraules de Josep Pla, que van acabar esdevenint cl¨¤ssiques despr¨¦s de publicar-se el 1966, mentre els mails anunciaven la cancel¡¤laci¨® de les classes i el tancament dels edificis a les universitats. La hist¨°ria es repeteix. Aquest cop la culpa no la t¨¦ la grip de 1918, sin¨® el coronavirus SARS-CoV-2, un microbi d¡¯una fam¨ªlia que fins a principis d¡¯aquest segle era conegut sobretot per causar refredats comuns. De cop i volta, s¡¯ha convertit en l¡¯enemic p¨²blic n¨²mero u, gr¨¤cies a les recents epid¨¨mies de SARS, MERS i, finalment, Covid-19, tres noves i perilloses malalties respirat¨°ries causades per aquests microbis.

Els efectes visibles de la pand¨¨mia actual a les ciutats s¨®n semblants als que deuria tenir la grip del 1918: botigues amb les persianes abaixades, f¨¤briques a mig gas, hospitals saturats i barris sencers confinats a casa. Ara ens sembla un escenari gaireb¨¦ apocal¨ªptic, per com ¨¦s d¡¯inusual, per¨° ¨¦s una imatge que s¡¯ha repetit dotzenes de vegades al llarg dels segles. Perqu¨¨ cal recordar que les plagues han sigut part de la nostra hist¨°ria i han anat esculpint el paisatge i els costums de les ciutats, i tot sembla indicar que continuar¨¤ essent aix¨ª en el futur.

Pla va sobreviure a un dels brots v¨ªrics m¨¦s letals de la hist¨°ria moderna, la mal anomenada grip espanyola (¨¦s molt possible que comenc¨¦s a Kansas, als Estats Units, no a Europa). Va infectar un ter? de la humanitat, i podria haver matat entre cinquanta i cent milions de persones, no se sap exactament, molt m¨¦s que els vint milions que van morir a la Primera Guerra Mundial. Es considera que ¨¦s la tercera gran pand¨¨mia en nombre de v¨ªctimes (despr¨¦s de la pesta negra de l¡¯edat mitjana i la verola d¡¯importaci¨® europea que va exterminar una gran part dels nadius americans).

Nom¨¦s a Barcelona, la grip va afectar unes 150.000 persones, una xifra molt considerable per a una ciutat que no arribava als tres quarts de mili¨® d¡¯habitants. La crisi va fer que el governador cancel¡¤l¨¦s tots els espectacles i els principals esdeveniments esportius aquella tardor, quan es vivia el pic m¨¤xim de l¡¯epid¨¨mia. Per¨°, a difer¨¨ncia del que passa actualment, el president del Bar?a, el su¨ªs Joan Gamper, va decidir fer cas om¨ªs de les autoritats i celebrar el primer partit del campionat de Catalunya, amb l¡¯excusa que era a l¡¯aire lliure i el risc de contagi era m¨ªnim. El Bar?a va guanyar el Sabadell 2-0 (acabaria emportant-se tamb¨¦ el trofeu), i no se sap quanta gent es va infectar aquell dia al camp que l¡¯equip tenia al carrer de la Ind¨²stria.

Costa creure que una pand¨¨mia tan greu com la grip del 1918 sigui possible avui, quan es disposa de tots els aven?os m¨¨dics i la capacitat de coordinar-nos de manera gaireb¨¦ immediata arreu del mon. Certament, la Covid-19 no sembla que hagi de tenir unes conseq¨¹¨¨ncies tan nefastes, malgrat que el clima d¡¯incertesa i por que genera es deu assemblar for?a al de pand¨¨mies anteriors. Per exemple, el 1918 l¡¯alcalde de Barcelona, Manuel Morales, va haver de demanar ajut a l¡¯ex¨¨rcit perqu¨¨ els funcionaris no donaven a l¡¯abast enterrant les v¨ªctimes, i ara veiem que els militars tamb¨¦ estaran implicats en la resposta a la crisi actual. Hi ha difer¨¨ncies notables: per reduir la sensaci¨® de p¨¤nic, llavors es va prohibir que les campanes toquessin a morts, mentre que avui les xifres de v¨ªctimes s¨®n accessibles per a tothom pr¨¤cticament en temps real i ¨¦s impossible evitar l¡¯efecte que tenen en la moral de la gent. Tamb¨¦ s¡¯ha evitat que els comerciants apugessin el preu dels aliments b¨¤sics, un fet que a la Barcelona de 1918 va provocar fins i tot protestes, liderades per dones, que van col¡¤lapsar la ciutat.

Ja no queda mem¨°ria col¡¤lectiva de cap crisi com aquella, per aix¨° ara la ciutadania se sent tan perduda davant les mesures que s¡¯han de prendre. Per¨°, si s¡¯hi pensa, no fa tant que hem patit una pand¨¨mia. Abans de la de la Covid-19 es va viure la grip porcina A(H1N1) del 2009. El virus que la va causar estava emparentat amb el de la grip del 1918, per aix¨° va causar una gran alerta. Per¨° com que es disposava de f¨¤rmacs que podien millorar-ne els s¨ªmptomes i s¡¯esperava aconseguir una vacuna aviat, les mesures de control de poblaci¨® que es van prendre van ser m¨ªnimes. Per aix¨°, malgrat l¡¯alerta global, la vida a les nostres ciutats va continuar amb relativa normalitat. Ara b¨¦, les xifres finals no van ser gens menyspreables, tot i que el virus no va resultar tan agressiu com es temia: va afectar entre un 10% i un 20% de la poblaci¨® mundial i podria haver matat fins a mig mili¨® de persones. Encara no se sap si la Covid-19 arribar¨¤ tan lluny.

Malgrat que la segona meitat del segle XX va ser relativament pl¨¤cida pel que fa a epid¨¨mies greus que arribessin a les nostres costes, si descomptem la sida als anys vuitanta, aquests problemes han sigut recurrents al llarg de la Hist¨°ria. De fet, les pand¨¨mies es van originar fa milers d¡¯anys. Amb la transformaci¨® de ca?adors a grangers, els humans van passar tamb¨¦ a compartir l¡¯espai vital amb els animals dom¨¨stics. Es creu que aix¨° va propiciar el salt de molts microbis d¡¯una esp¨¨cie a una altra. Malalties tan esteses com la verola, les galteres, la dift¨¨ria, el xarampi¨® o la tos ferina les produeixen microorganismes que originalment provenien d¡¯animals. ?s el cas tamb¨¦ del SARS-CoV-2, que se sospita que ens podria haver arribat dels ratpenats, passant per alguna altra esp¨¨cie entremig.

Des de llavors, els microbis han influ?t de manera important en la nostra hist¨°ria. Per exemple, l¡¯any 166, una pand¨¨mia de verola va marcar el principi de la decad¨¨ncia de Roma, que es va completar amb l¡¯arribada de la plaga anomenada Justiniana, l¡¯any 542, que possiblement va ser de pesta i va durar un any. La van seguir dos segles de rebrots, que van matar entre 50 i 100 milions de persones a tot el vast territori i van acabar enderrocant un dels imperis m¨¦s grans que han existit.

Des de llavors, Europa no ha parat de patir epid¨¨mies. Durant les croades, els atacs dels cristians sovint fallaven a causa de brots de disenteria, febre tifoide o verola, malalties que els soldats despr¨¦s s¡¯emportaven quan tornaven als seus pa?sos d¡¯origen. Per altra banda, l¡¯obertura de rutes comercials entre ?sia i Europa gr¨¤cies als esfor?os de Marco Polo al segle XIII va facilitar que els microbis viatgessin entre continents com mai abans no ho havien fet. Aix¨° va donar lloc a la primera epid¨¨mia de llarg abast, la pesta negra, que a meitat del segle XIV va sorgir de la Xina i va atacar tot Europa, ?sia i el nord d¡¯?frica. Va matar entre 25 i 200 milions de persones, la meitat de la poblaci¨® dels continents afectats, i la causava el bacteri Yersinia pestis, transm¨¨s per la picada de les puces que tenien les rates.

A l¡¯edat mitjana la majoria de malalties infeccioses conegudes s¡¯havien escampat ja per tots els territoris civilitzats, en bona part per les limitades mesures higi¨¨niques existents. Per aix¨° les grans ciutats, on s¡¯aglomeraven masses de gent en condicions insalubres, eren un dels principals focus de transmissi¨®. Potser per aquesta ra¨® Barcelona no va superar els cent mil habitants fins ben entrat el segle XVIII. En aquella ¨¨poca, la pesta ja havia deixat de ser un dels principals problemes per deixar pas a una plaga comuna a moltes ciutats: el c¨°lera.

El c¨°lera ¨¦s una malaltia intestinal causada pel bacteri Vibrio cholerae, i sovint causa la mort per deshidrataci¨® a causa de les intenses diarrees que provoca. Com que es transmet pels excrements, ¨¦s essencial prendre mesures de sanejament urb¨¤ per evitar que les aig¨¹es potables es barregin amb les residuals. Aix¨° costa de fer b¨¦, i per aquest motiu hi va haver sis epid¨¨mies de c¨°lera a tot el mon entre 1817 i 1923, amb un total de v¨ªctimes proper al mili¨®. Van ser en els per¨ªodes 1817-1824, 1829-1837, 1846-1860, 1863-1875, 1881-1896 i 1899-1923.

Aqu¨ª les que van fer m¨¦s estralls van ser la cinquena (1881-1896) i la sisena (1899-1923), totes dues originades a l¡¯?ndia. En el pen¨²ltim dels casos, Tarragona, i en especial les Terres de l¡¯Ebre, per on va entrar, va ser de les zones m¨¦s afectades. Es parla de 7.312 v¨ªctimes a tot Catalunya, essent les dones les m¨¦s contagiades i amb m¨¦s mortaldat (prop d¡¯un 60%), sense que se s¨¤piguen les causes d¡¯aquesta especificitat.

A Val¨¨ncia, aquell mateix 1885 estaven de ple en un d¡¯aquests brots i van rec¨®rrer al nou catedr¨¤tic de Microbiologia de la universitat de la ciutat perqu¨¨ els digu¨¦s si la vacuna que havia preparat el catal¨¤ Jaume Ferran, i que estava promocionant amb gran entusiasme per tot el pa¨ªs, frenaria la malaltia. Per¨° el jove cient¨ªfic, un metge saragoss¨¤ de poc m¨¦s de 30 anys anomenat Santiago Ram¨®n y Cajal, no ho veia clar i va decidir no donar-li suport. Aix¨° va crear una intensa pol¨¨mica a la ciutat, amb els partidaris de Ferran demanant que es distribu¨ªs d¡¯una vegada la vacuna miraculosa per fer front a la mortalitat elevada i els qui creien Cajal i consideraven que Ferran era un xarlat¨¤.

Cajal no va cedir i va marxar un temps a la seva Saragossa natal buscant la tranquil¡¤litat per preparar una versi¨® millorada de la vacuna. En un moment d¡¯inspiraci¨®, va decidir que per preparar-la era millor usar bacteris morts, i no pas vius, com feia Ferran. Uns anys despr¨¦s, aquesta t¨¨cnica s¡¯acabaria imposant a tot el m¨®n perqu¨¨ ¨¦s m¨¦s efectiva. El doctor Ferran no es va prendre b¨¦ la derrota i, anys despr¨¦s, quan Cajal ja s¡¯havia traslladat a Barcelona, va aprofitar el poder que tenia a la ciutat per moure els fils necessaris per evitar que donessin al seu rival la pla?a de micr¨°graf municipal, que tant desitjava el futur premi Nobel.

L¡¯altra gran malaltia infecciosa d¡¯aquella ¨¨poca era el tifus, que tamb¨¦ estava relacionat amb la manca d¡¯higiene general. El causen diferents tipus de bacteris, normalment transmesos per polls, paparres i puces. Produeix una erupci¨® amb febre alta, i pot acabar sent mortal quan deriva en meningitis. Van ser els brots de tifus, febre groga i c¨°lera del principi del segle XIX els que van obligar a ampliar el cementiri del Poblenou, el m¨¦s antic de Barcelona fora muralles (1775; refet el 1816-1819) i a construir el que acabaria sent l¡¯Hospital del Mar (1905) per poder a?llar-hi els malalts.

La ciutat va veure un brot significatiu de tifus el 1914, que va contagiar fins a 25.000 persones. Durant el pic, cada dia en morien 80. Cada parada de floristes de la Rambla semblava ¡°una sucursal de pompes f¨²nebres¡± per les corones de morts que hi havia, escriuria Prudenci Bertrana. Ramon Turr¨®, aleshores director del Laboratori Microbiol¨°gic Municipal, va localitzar l¡¯origen de l¡¯epid¨¨mia estudiant on s¡¯agrupaven els casos. Es va adonar que apareixien al voltant de certes fonts p¨²bliques, d¡¯on la majoria de gent obtenia l¡¯aigua. Estirant el fil va deduir que el bacteri provenia del subministrament d¡¯aig¨¹es de Montcada. Va demanar a l¡¯Ajuntament que tanqu¨¦s les fonts infectades, per¨° no li van fer cas, i per aix¨° va anar-hi ell mateix amb un pot de pintura vermella per marca-les i evitar aix¨ª que la gent en begu¨¦s.

L¡¯¨²ltim brot important va ser despr¨¦s de la Guerra Civil, el 1942, amb una mortalitat d¡¯entre el 10% i el 20% dels afectats. Espanya es va convertir en un camp d¡¯experimentaci¨® per trobar una vacuna, amb proves finan?ades per la Fundaci¨® Rockefeller i l¡¯Institut Pasteur, que van fructificar anys despr¨¦s als Estats Units.

A Barcelona, el governador de la ciutat va cridar el bacteri¨°leg su¨ªs Hermann Mooser, director de l¡¯Institut de la Higiene a la Universitat de Zuric i un dels experts mundials en tifus, perqu¨¨ els aconsell¨¦s i ajud¨¦s en la recerca de la vacuna.

Les pand¨¨mies s¨®n, doncs, m¨¦s habituals del que sembla. Les ciutats sempre han patit especialment els brots de malalties infeccioses, i si fa un segle el gran problema podia ser una higiene p¨²blica deficient, avui el factor decisiu dels contagis ¨¦s la facilitat de moviments, que fan que un brot a la Xina arribi a Europa en hores. Llocs que, per plaer o per negocis, reben grans quantitats de viatgers, com Londres, Par¨ªs, Madrid o Barcelona, s¨®n especialment fr¨¤gils. Per aix¨°, quan comen?a un brot d¡¯una malaltia infecciosa, sobretot si ¨¦s nova, s¡¯ha d¡¯actuar amb tota la contund¨¨ncia possible per evitar que es propagui sense control. ?s moment de tenir paci¨¨ncia i fer front al confinament amb la millor cara possible, i d¡¯obeir les recomanacions oficials. Malgrat l¡¯impacte terrible que tindr¨¤ en l¡¯economia, continua sent la millor manera de lluitar contra les plagues. I de la mateixa manera que es van superar aquestes epid¨¨mies al llarg dels segles, tamb¨¦ ens en sortirem d¡¯aquesta. No en tinc cap dubte.

Biblioteca d¡¯urg¨¨ncia sobre epid¨¨mies i microbis

La bibliografia sobre epid¨¨mies ¨¦s m¨¦s extensa del que es pugui imaginar, tot i que molta ¨¦s en llengua estrangera. Sis t¨ªtols imprescindibles, de narrativa i assaig, s¨®n els seg¨¹ents:

'La pesta' (1947), Albert Camus

Una de les novel¡¤les m¨¦s famoses sobre epid¨¨mies narra les desventures d¡¯un jove metge intentant fer front a un brot de pesta bub¨°nica a Oran, a Alg¨¨ria, a mitjan segle XX. Malgrat que s¡¯interpreta sovint com una al¡¤legoria de la resist¨¨ncia contra l¡¯aven? del nazisme, entre altres met¨¤fores existencialistes, ¨¦s tamb¨¦ un relat angoixant i molt realista d¡¯una ciutat superada per una malaltia infecciosa, des de l¡¯inici a la resoluci¨® de la crisi. Es creu que Camus es va basar en un dels nombrosos brots de c¨°lera que han assotat Oran al llarg de la hist¨°ria.

'Soc llegenda' (1954), Richard Matheson

Un dels llibres de ci¨¨ncia-ficci¨® que m¨¦s b¨¦ han explotat l¡¯escenari postapocal¨ªptic que pot causar una pand¨¨mia agressiva. En aquest cas, el responsable ¨¦s un bacteri que transforma la gent en una mena de vampirs. En el fons, ¨¦s una cl¨¤ssica hist¨°ria de terror i superviv¨¨ncia, barrejada amb una cursa desesperada per trobar una cura per a la malaltia. Aix¨° permet a l¡¯autor explorar tamb¨¦ l¡¯¨¨tica de la investigaci¨® m¨¨dica. Es va convertir en el tret de sortida de tota la literatura i el cinema de zombis.

'El amor en los tiempos del c¨®lera' (1985), Gabriel Garc¨ªa M¨¢rquez

Una de les grans obres del Nobel colombi¨¤ ¨¦s una hist¨°ria d¡¯amor dilatada al llarg de mig segle. Una epid¨¨mia de c¨°lera que arrasa el pa¨ªs a principis del XX ¨¦s l¡¯escenari de fons de bona part de l¡¯obra, i li permet narrar amb precisi¨® com es deuria viure llavors sota la terrible amena?a de la malaltia, de les m¨¦s freq¨¹ents a les ciutats de tot el m¨®n, encara que no sigui el tema central del llibre.

'And the Band Played On' (1987), de Randy Shilts

Excel¡¤lent treball period¨ªstic sobre els inicis de la pand¨¨mia de la sida, vista des de dins del m¨®n dels homosexuals als Estats Units, una de les comunitats m¨¦s afectades pel VIH. Es va publicar quan la malaltia tot just esclatava i es va convertir en un best-seller, sobretot per atrevir-se a denunciar com el govern de Ronald Reagan no s¡¯havia pres la sida seriosament fins que els seus efectes ja eren devastadors. Un cas sobre la influ¨¨ncia negativa que poden tenir els pol¨ªtics quan s¡¯ha de fer front a una epid¨¨mia amb celeritat.

'Virus Hunter: Thirty Years of Battling Hot Viruses Around the World' (1997), C. J. Peters

Imprescindible per veure com treballen els cient¨ªfics que estudien els microbis. Narrat per un dels experts mundials en virus, el coronel Peters, repassa en primera persona els grans descobriments del segle passat en les noves malalties infeccioses. Relat autobiogr¨¤fic que permet entendre per qu¨¨ els virus, en concret els de febres hemorr¨¤giques com l¡¯ebola, s¨®n un perill tan important per al futur de la humanitat.

'Insectos y hecatombes' (2012-2014), Xavier Sistach

Obra de divulgaci¨® extensa i molt acurada, per¨° assequible a tots els p¨²blics, que combina ci¨¨ncia i hist¨°ria amb gran atenci¨® al detall. Dos volums (dues mil planes) plens de curiositats, recorregut minuci¨®s per les grans malalties infeccioses en qu¨¨ participen insectes, des de les cl¨¤ssiques (pesta, tifus...), fins a les contempor¨¤nies (dengue, febre groga...

Salvador Macip ¨¦s metge i investigador de la Universitat Oberta de Catalunya i la Universitat de Leicester. ?s autor de Les grans epid¨¨mies modernes (La Campana), que ara es reedita.