Com no fer res

El dia abans de confinar-nos, tots est¨¤vem nerviosos. Les empreses, inexpertes en el teletreball, assistien aclaparades i impotents al desmantellament de les oficines ¡ªqu¨¨ farem, com produirem igual. Dilataven el moment d¡¯enviar la gent a casa, la log¨ªstica es feia cada cop m¨¦s urgent a mesura que els carrers s¡¯anaven quedant buits d¡¯humanets. S¡¯esperava amb cert nerviosisme el correu d¡¯El Cap. Qui ens havia de dir que una bestiola ens tancaria a casa, a nosaltres! Alguns mestres, igualment aclaparats, enviaven dijous passat un quilo de deures i temaris sense mirar gaire b¨¦ ni el qu¨¨ ni el com, en una manera estranya de venjan?a o c¨¤stig, absolutament impossible de complir en un m¨®n l¨°gic i normal. Per¨° ¨¦s que el m¨®n havia deixat de ser l¨°gic i normal, i fa molta por que tot s¡¯aturi, gaireb¨¦ tanta com una invasi¨® ovni. Per aix¨° tamb¨¦ l'acaparament de rotllos de paper higi¨¨nic.

Ada Colau feia una crida a la desacceleraci¨® i va dir les paraules m¨¤giques: ¡°Abaixar el ritme de la ciutat¡±. Ajornar reunions, trobades amb amics, sopars. Deixar de fer tot el que no ¨¦s urgent, ¨¦s a dir, gaireb¨¦ tot. Parar i dist¨¤ncia social. L¡¯¨²nica cosa ¨¦s que arribats a aquell punt ja havien sortit tres canals de YouTube de cuina de la Marta, el Pedro i la Margarita, cinc podcasts del coronavirus, 10 llistes de coses per fer amb llibres i pel¡¤l¨ªcules que no et pots perdre. Ens pens¨¤vem (i, tot i la por, ho desitj¨¤vem) que el confinament ens don¨¦s una treva productiva, per¨° el confinament ens havia de donar una miqueta m¨¦s d¡¯aprensi¨®. Est¨¤vem all¨¤ confinats, els que pod¨ªem, i produint coses sense parar. Com micos tocant els platerets. Des de lluny i des de fora segur que venien moltes ganes d¡¯abra?ar-nos.

Les empreses apel¡¤laven a la creativitat i a la necessitat de reinventar-se en temps de crisi, i aix¨° que encara no havien comprat ni desinfectants ni mascaretes. La majoria est¨¤vem fent tal quantitat de coses tan poc vitals en aquell nou escenari mig dist¨°pic que ens sent¨ªem in¨²tils. Qu¨¨ es fa en una casa? Per a qu¨¨ serveixo? Tot ha deixat de tenir una mica de sentit, i per aix¨° mateix era tan aterridor veure el carrer Arag¨® buit i les rondes desertes. Enmig de la hist¨¨ria, penalitz¨¤vem les ll¨¤grimes de la consellera de Salut, Alba Verg¨¦s, perqu¨¨ com se li acudia sortir aix¨ª, sentint coses. Els qui s¡¯encarreguen del que ¨¦s vital, o sigui els que cuiden, netegen o et cobren les verdures, ho fan a vegades per poc m¨¦s de 1.000 euros i un aplaudiment. El m¨®n cremant, fet un cristo, i nosaltres a casa muntant cursos en l¨ªnia, visitant museus virtuals, fent manualitats o tallant-los les ungles en el nostre Instagram Live per a 32 espectadors. El que es diu aprofitar el confinament.

Si ens pogu¨¦ssim tocar, ens vaig imaginar a tots arrancant-nos el cap despr¨¦s d¡¯una classe virtual de ioga per a principiants. Est¨¤vem tan desesperats que no sab¨ªem fer res m¨¦s que dotar-nos d¡¯un sentit a trav¨¦s del consum i l¡¯economia de l¡¯atenci¨®. No se¡¯ns acudia res m¨¦s, no pod¨ªem parar de crear. Pobres humanets. Ning¨² entenia gaire b¨¦ la intenci¨® d¡¯aquell nou programa a Instagram TV per¨° tampoc hi pod¨ªem estar del tot en contra: distreure¡¯s ¨¦s, tamb¨¦, una q¨¹esti¨® de vida o mort, ho diu Jenny Odell a How to do nothing. Tampoc es podia dir que estigu¨¦ssim fent mal a ning¨². Ens pos¨¤vem nerviosos. Mentrestant hi havia gent confinada trobant-se malament, preguntant-se si era estrany que ells nom¨¦s volguessin dormir o plorar o, millor encara, no fer res. I gent, molta gent tamb¨¦, sense confinar-se o buscant a Google qu¨¨ ¨¦s un ERTE i qu¨¨ m¨¦s pot passar, qu¨¨ s¡¯ha de fer si el meu cap m¡¯obliga a anar a treballar i soc poblaci¨® de risc o com pago el lloguer si he perdut totes les feines del mar?. Assistim, desmoralitzades i esgotades, a la contestaci¨® inevitable que era possible parar: els que no podien perqu¨¨ no podien i els que podien perqu¨¨ la inactivitat enmig d¡¯una societat de consum era el frac¨¤s absolut. I aqu¨ª ning¨² volia fracassar, tots volien treure el cap i veure's les orelles.

Anna Pachecho ¨¦s periodista.