George Orwell a Igualada

Les fites ho pinten tot d¡¯un to singular i, avui, set dies despr¨¦s del confinament d¡¯Igualada, hi ha un sol labial que no es mereix aquesta sort: haur¨ªem de ser tots als parcs i els patis, estirats panxa enlaire, feli?os com iguanes.

El confinament ¨¦s odi¨®s per diverses raons. Desaprofitar com esclata la primavera pot ser la m¨¦s mundana. Saber que sortirem d'aqu¨ª ¡ªvius, per tant¡ª per ficar-nos en el maldecap de la crisi econ¨°mica ¨¦s aclaparador com a expectativa. Per¨° hi ha un punt encara m¨¦s problem¨¤tic, almenys a Igualada: la incertesa.

Aquest ¨¦s el quadre: sumats tots els pobles d'?dena clausurats a correcuita, som 70.000 persones engabiades a casa que hem cedit als governants tota l'autoritat sobre la nostra exist¨¨ncia, per¨° l'acord est¨¤ desnivellat: a canvi, no rebem gaire informaci¨®.

L'Ajuntament fa un esfor?. Cada dia, al migdia, l'alcalde Marc Castells es planta davant d'una c¨¤mera i transmet un balan? de la situaci¨®. Castells fa el que pot, al capdavant d'un poble segrestat per les necessitats de la Generalitat i el Govern d'Espanya: Igualada va ser important quan va ser el primer, per¨° ara Madrid convoca el m¨®n. La pen¨²ltima confer¨¨ncia de Castells, el dia 18, va ser una mica desoladora: un crit al desert. Castells es va empipar amb el Govern d'Espanya perqu¨¨ retenia 4.000 m¨¤scares per a l'Hospital d'Igualada, i es va empipar encara m¨¦s amb els ve?ns que difonen enganys per les xarxes socials. L'¨²ltima ¨¦s tragic¨°mica: un poca-solta va posar a circular per WhatsApp el conte que l'Ex¨¨rcit de l'Aire sobrevolaria Igualada per fumigar-la.

Si hi ha enganyifes ¨¦s perqu¨¨ hi ha incomprensi¨®. I, en part, la incomprensi¨® ¨¦s filla de la falta d'informaci¨®. I ¨¦s complex culpar la societat quan t¨¦ la sensaci¨® que fins i tot a casa seva se li amaga alguna cosa. A Igualada, aquest alg¨² t¨¦ nom: l'hospital de la ciutat. Ning¨² t¨¦ clar qu¨¨ hi ha passat ni qu¨¨ hi passa.

L'hospital est¨¤ clausurat per a qualsevol altra activitat que no sigui atendre els malalts de coronavirus, per¨° aquesta clausura opera com una f¨¤brica de rumors. El portaveu de l'hospital, Joan Miquel Carbonell, parla amb els mitjans per¨° dista de tranquil¡¤litzar ning¨². Carbonell explica, sempre, tres o quatre coses: que el personal est¨¤ saturat, que no tenen prou gent, que han mort N persones i que N+1 han emmalaltit. Compleix l'expedient: tra?a un panorama for?a asc¨¨tic ¡ªpotser as¨¨ptic¡ª de la situaci¨®.

Per¨° no transmet calma, i per diverses raons. L'hospital no informa di¨¤riament, a difer¨¨ncia de l'Ajuntament. Les sol¡¤licituds d'entrevista per aclarir rumors i versions van a una llista d'espera. Els correus electr¨°nics poden passar dies sense resposta.

I encara m¨¦s: qui veu di¨¤riament l'Hospital afronta la imatge inevitable de qualsevol pel¡¤l¨ªcula d'epid¨¨mies: el buit i el silenci. A l'aparcament no hi ha cotxes. Els locals que hi ha a prop estan tancats des del dia 1 del confinament ¡ªexclosos un taller mec¨¤nic, una Repsol i el Mercadona i el Carrefour que hi ha al costat. La gent camina per la vorera del centre hospitalari com si a dins hi hagu¨¦s un monstre, i aix¨ª ¨¦s. I si un intenta apropar-se a conversar amb els infermers que fumen al carrer ¡ªjo ho he intentat tres vegades¡ª, tots surten disparats com coloms que veuen un falc¨® baixar en picat.

Aquesta imatge va lligada a un problema m¨¦s profund: la por at¨¤vica i la desconfian?a que acompanyen una crisi amb un enemic invisible, desconegut i incomprensible. En una setmana he pogut parlar amb dues desenes d'igualadins, la majoria angoixats. Es pregunten com va ser possible que una infermera ¡ªel possible pacient zero d'Igualada¡ª s'hagu¨¦s passat dies treballant sense que ning¨² s'adon¨¦s que podia estar escampant el coronavirus pels passadissos.

L'hospital investiga qu¨¨ va passar, per¨° ja ¨¦s dif¨ªcil per a molts espolsar aquesta suma de dades de la mem¨°ria: hi ha m¨¦s de 300 professionals de l'hospital confinats, 90 dels quals estan malalts; hi ha 110 o m¨¦s persones contagiades ingressades. No ¨¦s tranquil¡¤litzador, ja que tot plegat passa en un lloc on les persones esperen salvar-se.

Carbonell ho ha dit: estan superats. Comprensible, la seva feina ¨¦s la salut, no la comunicaci¨®, i aquesta crisi no entrava en els plans de ning¨². Per¨° hi ha funcionaris per sobre de l'hospital, a la Generalitat i a Espanya. Han passat set dies i la societat sembla haver-se establert en la idea que les autoritats ¡ªen general¡ª no han gestionat l'amena?a del coronavirus ni amb la celeritat que hauria calgut ni amb la profunditat desitjable vista l'experi¨¨ncia xinesa.

Hi ha un inevitable registre orwelli¨¤ al voltant del Virus de Merda: no sabem gaire b¨¦ a canvi de qu¨¨ hem lliurat els nostres drets. No es veuen plans ni lideratges. La Generalitat, que s'ha ensinistrat en la gesti¨® d'un conflicte amb el Govern d'Espanya podria haver instru?t el personal de l'hospital per amalgamar el p¨²blic i donar suport a la seva tasca. Potser podria haver enviat un dels seus experts en comunicaci¨® per dialogar di¨¤riament amb un poble que sembla haver quedat lliurat exclusivament a la responsabilitat dels seus habitants.

Com que aix¨° no passa, hi ha imatges, s¨ªmbols, silenci i buit, i el buit s'omple amb por, paranoia i teories sense cap ni peus. I la por infantilitza; el cervell deixa anar l'adrenalina. La gent nom¨¦s vol que la tranquil¡¤litzin. Un missatge al dia amb respostes clares. Els igualadins sembla que se senten com conillets d'?ndies, confinats a la immunitzaci¨® per tancament o subjectes al fet que, per atzar, no es contagi?n. Desconfien de l'hospital perqu¨¨ senten que s'ha constru?t un mur de silenci al voltant seu, i que aquesta tanca no ¨¦s per protegir la societat sin¨® perqu¨¨ la societat no vegi una cosa que no ha de veure. Tot Espanya ha girat ara la vista cap a Madrid. Per a la psicologia local ¨¦s esgotador: els 15 morts d'Igualada s¨®n una taxa per habitant molt m¨¦s elevada que la de la capital d'Espanya. Per¨° el poble ja no acapara el focus medi¨¤tic.

En una crisi on el poder es concentra, les persones esperen senyals clars, una guia d'on s¨®n i on acabaran. M¨ªnimes certeses. Ning¨² sembla haver apr¨¨s que en una crisi importen tant els actes com els s¨ªmbols, els fets com les imatges.

Avui, en l¡¯aniversari en qu¨¨ van confinar la comarca com la Llombardia italiana, el sol ¨¦s l¡¯¨²nic senyal primaveral a m¨¤. Als carrers, la gent va amunt i avall amb el cotxe o amb la cara amagada darrere de les mascaretes. Una furgoneta de l¡¯Ajuntament repeteix a trav¨¦s d¡¯uns meg¨¤fons al sostre: ¡°L¡¯Ajuntament informa¡­¡±, ¡°L¡¯Ajuntament sol¡¤licita¡­¡±. ?s una bona idea, per¨° ¨¦s tamb¨¦ una met¨¤fora de la dificultat i la improvisaci¨®: la furgoneta ¨¦s negra amb unes marques vermelles estridents. Tan ominosa com una m¨¤quina del Ministeri orwelli¨¤ de 1984.