Primera setmana: el futur tancat

1. Un estat d¡¯alarma ¨¦s una situaci¨® d¡¯excepci¨® i, per tant, limitada en el temps. Es declara per refor?ar el confinament que suposa la suspensi¨® de drets b¨¤sics de les persones, comen?ant pel m¨¦s elemental: poder circular lliurement. ?s una situaci¨® que fa tres setmanes no formava part de l¡¯imaginari ciutad¨¤. I, de cop i volta, tancats per una emerg¨¨ncia sanit¨¤ria. Ni les p¨¤tries, ni les ideologies, nom¨¦s el risc per a la salut ¨Cque interpel¡¤la directament el cos que som¨C pot provocar l¡¯acceptaci¨® acr¨ªtica d¡¯una mesura que modifica del tot els ritmes, els temps i els per¨ªmetres de la nostra vida. Separats, a?llats, per anar tots a l¡¯una. Aquesta ¨¦s la paradoxa del moment. Amb el pes d¡¯una amena?a que continua creixent i la promesa d¡¯un pic que no arriba per¨° que els metges compten per dies.

La por ¨¦s el missatge i les converses no presencials no s¨®n el mateix que una trobada a casa o en un caf¨¨. Per¨° ara mateix l¡¯estat d¡¯¨¤nim que un percep ¨¦s d'assumpci¨® resignada d¡¯una realitat inc¨°moda amb por que les costures es vagin fent m¨¦s estretes a mesura que passin els dies. Pesa la por (de ser contaminat), la culpa (d¡¯una possible contaminaci¨®) i la incertesa que creix dia a dia. ¡°No havia vist mai el futur tan tancat¡±, em diu un amic. Per aqu¨ª s¡¯obriran les bretxes del malestar i de la indisciplina. S¡¯han avaluat els l¨ªmits i els riscos del confinament? Es tenen en compte els problemes de salut f¨ªsica i mental que es poden incorporar com a efecte del tancament? Apel¡¤lo a les velles virtuts cardinals: prud¨¨ncia, fortalesa i tempran?a. La quarta, la just¨ªcia, hauria de ser el motor del pla de xoc i dels projectes de recuperaci¨®.

2. Unitat ¨¦s l¡¯argument central del discurs pol¨ªtic. Quan els governants afronten una realitat que els supera no tenen cap altre recurs que la dramatitzaci¨® ret¨°rica. Quin ¨¦s el somni del governant? La unitat: tots fent-li costat, que ¨¦s el contrari de la baralla permanent de la vida parlament¨¤ria. Saben que ¨¦s una fantasia per¨° s¡¯hi aferren. I, en l¡¯emerg¨¨ncia, ¨¦s la manera d'instar la ciutadania al sacrifici, tancant als adversaris qualsevol temptaci¨® de trencar-la. Tots ho saben: la unitat perdurar¨¤ just fins al moment que es percebi que ja no penalitza trencar-la. I alguns ja apunten a l¡¯endem¨¤, quan el pla de xoc del Govern afronti la costosa recuperaci¨® de la normalitat perduda. Fins llavors tan sols aquells m¨¦s sectaris que nom¨¦s parlen per als seus gosaran polititzar la crisi. I costa d¡¯entendre que trobi c¨°mplices cient¨ªfics per afegir-se a la baralla.

Guanyarem aquesta batalla. En sortirem refor?ats. Junts som molt forts i ho aconseguirem. ?s el recurs ret¨°ric del moment, que abasta diferents nivells segons la capacitat comunicativa de cada subjecte. No ¨¦s el mateix Macron que Pedro S¨¢nchez, que Angela Merkel o que Felip VI, que sembla mentida que no tingu¨¦s cap assessor capa? d¡¯aconsellar-li que no s¡¯emet¨¦s un v¨ªdeo tan, tan insuls i intempestiu. L¡¯objectiu ja el sabem: que la por retingui el personal. Per¨° la manca d¡¯expectatives carrega molt l¡¯ambient. I per aquesta via es pot aconseguir la submissi¨®, per¨° no la confian?a. Per tranquil¡¤litzar, diran, hi ha el pla de xoc, amb un potent titular: 200.000 milions perqu¨¨ ning¨² es quedi enrere. D¡¯acord, per¨° l¡¯efic¨¤cia del pla dep¨¨n fonamentalment d¡¯un factor: la simplicitat i la rapidesa a l¡¯hora d¡¯executar-lo. I tots coneixem la lentitud burocr¨¤tica de l¡¯Administraci¨®. Aqu¨ª es juga el Govern bona part del seu cr¨¨dit.

3. Primer tema de l¡¯agenda per a l¡¯endem¨¤: la sanitat. Aquesta crisi ha de servir per retornar a la sanitat p¨²blica la prioritat absoluta. Ara s¡¯estan pagant les destrosses fetes amb els furors privatitzadors de final de segle i amb el c¨¤stig que se li va infligir ¨Ctamb¨¦ a tots nosaltres¨C en carregar-li part de la factura de la crisi amb les infaustes pol¨ªtiques d¡¯austeritat.

La crisi de la covid-19 ha deixat en evid¨¨ncia la Uni¨® Europea, que ha fet exhibici¨® de la seva inanitat. Els mateixos Estats l¡¯han deixat fora de joc. S¡¯ha imposat la urg¨¨ncia i els temps de la tecnocr¨¤cia europea no saben el que significa. Qu¨¨ cal fer amb Europa? Una altra urg¨¨ncia per a l¡¯endem¨¤.