Els xuetes i els comestibles

Les botigues eren ¨²niques, sense llinatge, com la gent, si de cas amb ¡°mal nom¡±, redols mig organitzats entre el caos acaramullat i una process¨® d'olors, colors i sabors. Era la fita dels aliments de base en imatges de vertigen i vol¨¤tils. Hi havia arengades de bota salades i met¨¤l¡¤lics, sacs de farina de flaire dolcenc, arr¨°s i sucre. Cad¨¤vers de bacall¨¤ penjats, enfilalls de nyores i alls, ensa?mades de berenar i botes de vi.

A voler, fideus i burballes sense empaquetar -com quasi tot-, caf¨¨ que al moldre comandava l'ambient; patates i m¨¦s patates, cebes novelles, pl¨¤tans en decad¨¨ncia, taronges i mandarins de jard¨ª. Sobrassada nova i vella, formatge curat, lloca o tendre, i a l'hivern butifarrons. Molts de saquets oberts amb moltes feien una serralada de pics de llegums distintes (tres o quatre castes de mongetes; siurons, llenties, faves, fava pelada).

En el desordre mig controlat neixien els grans petits plaers comuns dels humans, fins fa no gaire, dues generacions. Als ¡®colmados¡¯ tamb¨¦ tenien menjar de coloms (ve?es i c¨¤nyom) i de gallines, blat i blat de moro; i seg¨® que ara venen enriquint el pa. Mesuraven oli, algun suc que ara en diuen licor i fruites confitades. I unes poques llaunes de conserva i pat¨¦ local. De res massa. I tot partia embolicat en paper d'estrassa, una fita del reciclatge abans del seu invent doctrinal. Tot ¡°en bon pes¡± i el compte fet a ll¨¤pis.

A la Mediterr¨¤nia mallorquina, rural, urbana, de poblet, un gran mercat i carrers estrets, l'acc¨¦s social als comestibles era ben avinent, a dues passes. A la vista i repetida quedava una oferta plural, en botigues de portals oberts i exposici¨® al carrer. No ¨¦s un relat hist¨°ric ni vindicaci¨® de la nost¨¤lgia aliment¨¤ria-gastron¨°mica. Fa dos dies, com aquell que diu, dues generacions, als anys 70, el panorama urb¨¤ de serveis comen?¨¤ a minvar.

Les arrels comercials aguantaven l'arbre del menjar dom¨¨stic, el comer? era rural, foraviler i ultramar¨ª. El negoci dels subministres de l¡¯alimentaci¨® a gran part dels pobles era quasi monopoli dels xuetes, descendents dels jueus conversos, aquest endemisme social mallorqu¨ª, persecuci¨® hist¨°rica d¡¯esc¨¤ndol i multitud de llibres, un fet.

En quatre passes, al cor petit d'un poble vell, podies comprar queviures a ca sa Conquera, a can Truiol, a can Tendra, ca ses Grasses,

a cas Fidever o s¡¯Oliera; ensa?mades a ca na Mosca; formatges a ca sa Morena; ganivets i pelles a cas Torner, olles o siurells a ca n'Aina Maria Biela (dita ¡®sa Reia d'Oros¡¯ i al seu fill ¡®el Negus¡¯). Peix can Xisquet. Segells i tabac tamb¨¦ a ca s¡¯Oliera (els xuetes tenien hegemonia als estancs).

I el comer? urb¨¤ seguia dels llinatges xuetes: la roba i les ulleres a can Veta, sostens i ulleres a can Pep Negre, roba interior, vetes i fils a ca ses Verges i sostens a can Camia i, per adobar grifons, goteres i g¨°bies, a ca¡¯ls Bib¨ª o can Benet.

Els ulls i les ulleres te¡¯ls afinaven a can don Julio (fuster), senyor de possessi¨® de sa Plana, com en Pic¨® de s¡¯Arraval, que tenia possessi¨® davant la de mar i parents rics a Am¨¨rica. Anaves a la botiga de gra de can Tuni¨®, home negocis insistents, i el seu fill tingu¨¦ farm¨¤cia. Per temes de financers paral.lers, diners, pr¨¦stecs i (la mem¨°ria de les ¡®hipoteques¡¯ de Manacor) al carrer nou hi havia parada a ca sa Conquera. N¡¯Aloi ¡®ric¡¯ era mercader de metles ¨Cconnexi¨® amb Reus¨C i garroves i duia gran anells d¡¯or com els seus fills.

Els oficis s¨®n id¨¨ntics arreu i moltes de fam¨ªlies i mals noms s'estengueren, es repartiren en estrat¨¨gies endog¨¤miques des de la capital, Palma ¨Cel call estret, la pressi¨®, tamb¨¦ l'estrat¨¨gia de dispressi¨® de xarxes de marxandos, amb mudances des dels pobles, hi havia xuetes a Felanitx dits Petrers, Murers, Truiols de cas Concos, Poblers, uns cocovers de la Vila anaren a Manacor.

All¨° que s¡¯explica ja no existeix, no existir¨¤. Emper¨° hi era, i els seus protagonistes f¨°ren actors centrals de la vida social i econ¨°mica. Eren clans, fam¨ªlies establertes i entrecreuades, grups i sagues locals reiterats i lligats en matrimonis i negocis.

Parlam d'una singularitat que neix d'una anomalia, una discriminaci¨® hist¨°rica i criminal, l'orgull i els complexes dels perseguits.

Ja no hi ha ¡®xuetes¡¯ al carrer, just resta una m¨ªnima mem¨°ria entre els vells, a tants de llibres i alguns documentals (IB3, TVE i TV3) de la qual fou una vigorosa xarxa de negocis, amb pres¨¨ncia estrat¨¨gica a la trama urbana i comercial.