La gesti¨® d¡¯una pand¨¨mia; qu¨¨, quan, com i amb qu¨¨

Per molt que ens haguessin ensenyat qu¨¨ ¨¦s una pand¨¨mia i que el primer que hem de fer ¨¦s evitar-la actuant sobre la contenci¨® en la fase d'epid¨¨mia, ning¨² no estava preparat per fer-ho. Potser tampoc per creure que arribar¨ªem a la dimensi¨® actual del problema.

El que s'ha de fer no ¨¦s m¨¦s del que s'est¨¤ fent: detectar i a?llar els afectats, tractar la malaltia en la mesura del que sigui possible i protegir la resta del contagi.

En el quan, com i amb qu¨¨ hi ha la seva adequada gesti¨®. Aqu¨ª ens enxampa sense experi¨¨ncia pr¨¨via. Decisions no f¨¤cils per a ning¨² i no exemptes de risc. L'impacte sobre l'economia individual i col¡¤lectiva de moltes de les mesures necess¨¤ries determina el risc d'una decisi¨® exagerada. Per¨° l'altre risc ¨¦s encara m¨¦s gran. Les conseq¨¹¨¨ncies econ¨°miques tard o d'hora s¨®n recuperables en una situaci¨® global; la mortalitat, no.

El nostre sistema sanitari ¨¦s robust i ho podr¨¤ aguantar. Tots coincidim en el discurs. Encara sabent que es troba estructuralment al l¨ªmit per donar resposta a la demanda actual. Ha de respondre a l'increment de la poblaci¨® i de la seva longevitat m¨¦s elevada, a qu¨¨ s¡¯ha arribat gr¨¤cies a la qualitat dels serveis que presta i a la cronificaci¨® de moltes malalties abans de fatal pron¨°stic. No nom¨¦s els recursos pressupostaris mai no han crescut al ritme de les necessitats, sin¨® que encara pateixen, com tot el sector p¨²blic, la crisi econ¨°mica recent. Nom¨¦s pot respondre, en realitat, deixant de fer all¨° que es pugui posposar per donar resposta a l'emerg¨¨ncia que apareix bruscament. Per¨°, a m¨¦s, aquesta s'incrementa a cada moment. La contenci¨® d'aquest increment llavors resulta indispensable. A tal final, la decisi¨® del quan tenir totes les persones infectades identificades que es pugui es fa determinant per guanyar precisi¨® en la intensitat del seu tractament i en el seu a?llament dels altres.

L'increment del nombre de casos determina la m¨¦s o menys efic¨¤cia del que s¡¯ha fet i aix¨° no significa menysprear la complexitat de moltes de les mesures lligades al comportaments individuals o socials. Mai m¨¦s ben dit: ¨¦s a les mans de tots i a casa.

Aquest increment del nombre de casos tamb¨¦ ens obliga a necessitar m¨¦s recursos humans i materials, cosa que no ¨¦s nom¨¦s una q¨¹esti¨® de diners, que tamb¨¦. La nostra demografia professional, especialment pel que fa a medicina i infermeria, ja presentava importants limitacions per donar resposta a les necessitats actuals, cosa que en molts casos s'ha de pal¡¤liar amb m¨¦s dedicaci¨® dels disponibles, ara exposats a haver d'abandonar per contagi. La mobilitzaci¨® d'estudiants i personal sanitari jubilat apareix com a opci¨®.

Els recursos materials comencen per tenir m¨¦s disponibilitat d'instruments de diagn¨°stic, m¨¦s r¨¤pids a oferir resultats i a l'abast de tota la poblaci¨® que es pugui per guanyar en anticipaci¨®, com proposa l¡¯OMS. Al mig, tot el material de barrera necessari per al contagi, tant per a pacients com professionals sanitaris i de serveis essencials. Per¨° tamb¨¦ per al ciutad¨¤ corrent. La mascareta actua, a m¨¦s de com a barrera de transmissi¨® dels positius no coneguts, tamb¨¦ com a signe de conscienciaci¨®. El prove?ment de tot aix¨° ha de ser m¨¦s efica? que mai, no nom¨¦s pel que significa sanit¨¤riament, sin¨® pel que emocionalment representa per als professionals i el respecte que se'ls deu.

Per als contagiats amb desenvolupament de la malaltia, s¨®n necess¨¤ries, en molts casos, l'hospitalitzaci¨® i les cures intensives amb el suport d'equipament prec¨ªs com s¨®n els anomenats respiratoris. Tot el parc existent o reconvertible ha d'estar disponible m¨¦s enll¨¤ de la seva titularitat, per¨° tamb¨¦ cal preveure¡¯n la sufici¨¨ncia. Per aix¨° ¨¦s substantiu insistir en l'efic¨¤cia pron¨°stica que suposa con¨¨ixer la realitat del n¨²mero de contagiats arribant al m¨¤xim possible de poblaci¨® practicant les proves necess¨¤ries.

La gesti¨® ¨¦s dif¨ªcil i molts els contaminants que poden sorgir. S'ha de tractar una pand¨¨mia amb els criteris generals exposats, per¨° amb la necess¨¤ria autonomia local en la gesti¨® de la seva aplicaci¨® si es vol fer amb efic¨¤cia. El qu¨¨ no suposa tamb¨¦ el com, que ¨¦s on hi ha l'efic¨¤cia. ?s el cas de la gesti¨® dels subministraments, que no han de prioritzar processos administratius centralitzats per molt racionals que semblin si disminueixen l'efic¨¤cia que suposa que no es produeixin desprove?ments.

S¨®n moments en qu¨¨ hem de rec¨®rrer al refranyer: als grans mals, grans remeis.

No hi ha d'haver espai per pensar a preservar riscos pol¨ªtics, statu quo de les administracions o, encara pitjor, a obtenir r¨¨dits. Els ¨²nics resultats que valen s¨®n la regressi¨® d'infectats i la reducci¨® de la mortalitat. I si el pitjor encara ha d¡¯arribar, haur¨ªem de saber quan, com i per qu¨¨ per evitar-lo en la mesura del que sigui possible.

Boi Ruiz ¨¦s metge, professor a la UIC i exconseller de Salut.?