Renda b¨¤sica. Ara ¨¦s l¡¯hora

Com si hagu¨¦ssim apagat l¡¯interruptor. El coronavirus ha suposat un xoc extern a l¡¯economia mundial d¡¯una magnitud, intensitat i conseq¨¹¨¨ncies que ara mateix s¨®n impossibles de calcular ni estimar al detall. El que segur que s¨ª que ¨¦s, ¨¦s un xoc d¡¯oferta perqu¨¨ molts b¨¦ns i serveis no es poden produir, distribuir i prestar perqu¨¨ s¡¯ha aturat l¡¯activitat. I, alhora, de demanda perqu¨¨ el confinament i la caiguda d¡¯ingressos de treballadors, aut¨°noms i empreses ¨Csumats a la incertesa¨C provoquen una caiguda del consum i la inversi¨®. No ¨¦s una crisi financera per¨° pot acabar sent-ho. No hi ha precedents en la hist¨°ria econ¨°mica contempor¨¤nia. Nom¨¦s una guerra, amb la caiguda i l¡¯alteraci¨® de la producci¨®, distribuci¨® i consum que comporta, ¨¦s comparable. ?s com si, en plena activitat, alg¨² hagu¨¦s apagat el llum.

No n¡¯hi ha prou amb el que hem fet fins ara. Els pressupostos p¨²blics s'han de destinar, en aquesta situaci¨®, a tres fronts absolutament necessaris: dotar de recursos l¡¯emerg¨¨ncia sanit¨¤ria de subministraments, f¨¤rmacs i recursos humans; suport als sectors econ¨°mics ¨Cla pr¨¤ctica totalitat¨C que es veuen afectats per la caiguda d¡¯activitat. Toca un augment de les prestacions per desocupaci¨® temporal, cr¨¨dits i avals p¨²blics per a les empreses i un manteniment de la despesa p¨²blica amb l¡¯objectiu de garantir la renda dels assalariats i aut¨°noms. I la garantia dels serveis essencials per a la vida particular i en societat. Totes les administracions, amb m¨¦s o menys intensitat, amb m¨¦s o menys encert, i amb m¨¦s o menys celeritat, hem anunciat mesures en aquest sentit. Benvingudes.

Per¨° tot aix¨° ¨¦s insuficent. ?s el moment d¡¯una renda b¨¤sica de confinament. Cal garantir l¡¯oxigen de l¡¯habitaci¨® fins que tornem a encendre l¡¯interruptor. Un ingr¨¦s b¨¤sic per a tots els ciutadans que no tinguin els ingressos garantits, finan?at directament pel Banc Central Europeu. ¡°El que sigui necessari¡± (Whatever it takes), en argot de pol¨ªtica monet¨¤ria, ¨¦s aix¨°. Un salari mensual fins que tornem a produir, a treballar, a consumir. No estem davant d¡¯una crisi entre creditors i deutors, sin¨® davant d¡¯una pand¨¨mia global que abastar¨¤ tota la humanitat i trenca les regles de l¡¯economia, la societat i la pol¨ªtica. Cal, doncs, una mesura clara, dr¨¤stica, que asseguri una renda per les despeses essencials a la poblaci¨®.

Avui, no garantir ingressos vitals a tothom no ¨¦s una alternativa. La idea d¡¯una renda b¨¤sica universal, en situacions de normalitat econ¨°mica, m¡¯havia generat sempre prevencions pels efectes sobre la inflaci¨®, el mercat de treball o els possibles incentius que generaria. N¡¯era esc¨¨ptic. Per¨° vivim un moment d¡¯extrema anormalitat i l¡¯opci¨® de no garantir els ingressos per a la poblaci¨® (que tampoc podr¨¤ treballar ni buscar feina) ens pot portar a una crisi social i econ¨°mica tan important o pitjor que la del 2008. El finan?ament via banc central mitjan?ant una donaci¨® directa d¡¯aquest a cada ciutad¨¤ mentre duri aquesta situaci¨® ¨¦s la garantia que no es generar¨¤ un deute p¨²blic que impedeixi les pol¨ªtiques de reconstrucci¨® econ¨°mica i social necess¨¤ries quan tot aix¨° hagi passat. En una situaci¨® de xoc de demanda i oferta per una causa ex¨°gena a l¡¯economia, els efectes sobre la inflaci¨® i el risc moral de les crisis de deute no s¨®n aplicables.

En moments excepcionals, mesures excepcionals. I no hi ha res de m¨¦s excepcional que una crisi sanit¨¤ria que afecta el conjunt de la humanitat. ?s el moment d¡¯una renda b¨¤sica per fer costat a una ciutadania que quan tot hagi passat ha de poder recuperar la seva quotidianitat amb normalitat. ?s necess¨¤ria una renda b¨¤sica per salvar el futur de l¡¯economia, per salvar la conviv¨¨ncia i el m¨ªnim benestar per a tothom. Ara ¨¦s l¡¯hora.

Pere Aragon¨¨s ¨¦s vicepresident i conseller d¡¯Economia i Hisenda de la Generalitat.