Conveni de confinament

Van passant els dies i un es va fent a la idea que aix¨° de l¡¯estat d¡¯alarma et toca on et toca. I aqu¨ª, on un era fa dues setmanes, continua. I amb qui li va enxampar: la senyora, la filla de la senyora i la filla dels senyors, que ¨¦s la Concha, la cl¨¤ssica gossa-salconduit que permet sortir a prendre la fresca legalment de tant en tant. Per¨° en aquesta formaci¨® familiar (senyor-senyora-noia-gossa) hi falta un element, que ¨¦s el fill del senyor, un nano de 17 anys que el dia del confinament es trobava, com mana el conveni de divorci, a casa de la seva mare. I s¡¯ha quedat all¨¤, ¨¦s clar. I, sense ser-ne conscient, ha deixat un buit a la seva altra casa, la que visita cap de setmana s¨ª, cap de setmana no. (El mateix buit que ha deixat en aquelles trobades intersetmanals: dinars, sopars, quedades). I, a mesura que passen els dies, es fa dif¨ªcil, la veritat.

El fill, de fet, s¡¯ha passat de vegades m¨¦s de dos i m¨¦s de tres dies tancat a casa, tan tranquil. Per¨° eren altres temps i altres circumst¨¤ncies: aquell cap de setmana tonto, sense ganes de fer res m¨¦s que no sigui avorrir-se fins a l¡¯extenuaci¨®; aquelles grips (les d¡¯abans, les de tota la vida, vull dir) que et deixen al llit tota una setmana... Per¨°... aix¨°? Aix¨° ¨¦s ins¨°lit. Al principi es porta prou b¨¦, tot i que n'hi ha un que ho porta pitjor que l¡¯altre: ¡°Com que he d¡¯anar a la feina ¨Ceren altres temps... encara pod¨ªem anar a la feina¨C passo per casa teva, baixes un moment i fem una encaixada de colze i tal...¡± (aquest ¨¦s el pare, al tel¨¨fon). ¡°Uf... ¨¦s que vaig amb pijama¡± (aquest ¨¦s el fill, insensible, que troba m¨¦s a faltar els amics que el seu pare). La cosa queda en res i el confinament es fa m¨¦s estricte: prohibit sortir de casa; mossos controlant pel carrer, caixeres del Dia que et donen el tiquet de la compra ¡°perqu¨¨ te¡¯l pot demanar la poli¡±, ve?ns que et miren malament... Tot sigui per derrotar la covid-19.

Per¨° a poc a poc, el sentimentalisme pare-fill s¡¯equipara. Almenys aix¨° ¨¦s el que vol pensar el pare (n¡¯est¨¤ segur!). En l¡¯era precov¨ªdica les trucades d¡¯un fill, no ens enganyem, eren interessades, pragm¨¤tiques, materialistes. Ben aviat, per¨°, la relaci¨® a dist¨¤ncia, normalment a base d¡¯infinits missatges per WhatsApp, comen?a a ser de viva veu i de seguida hi entra en joc la imatge, el v¨ªdeo. ¡°Mira, papa, m¡¯estic rapant el cap¡±, i el nano s¡¯enfoca, tallant-se la gespa de la troposfera a l¡¯u o el dos. ¡°Com que aix¨° va per llarg, si no em queda b¨¦, abans que em vegi alg¨² ja m¡¯hauran crescut els cabells¡±. Doncs t¨¦ ra¨®, i ¨¦s una sort... Ben pensat, aquestes connexions, com les inacabables partides a l¡¯Apalabrados, poden ser m¨¦s fruit de l¡¯avorriment que no pas del sentimentalisme.

Tamb¨¦ ¨¦s fruit de l¡¯avorriment la decisi¨® volunt¨¤ria, gaireb¨¦ entusiasta, de fer deures. El curs vinent el fill anir¨¤ a la universitat. No ¨¦s un any f¨¤cil pel que fa als estudis. A m¨¦s, es va passar els primers dies lectius del gener amb l¡¯escola tancada (s¨ª, aquella escola italiana); despr¨¦s va tenir una setmana blanca, tal com estava en cartell i aix¨ª va continuar programada; i ara el temps sense classes ¨¦s indefinit. Al juny (juliol? agost?! setembre...?), ex¨¤mens finals, selectivitat italiana, selectivitat espanyola... ¡°Estudiarem junts, telem¨¤ticament¡± (aquest, altre cop, ¨¦s el pare, un il¡¤l¨²s). ¡°De moment ens posen molts deures¡±, est¨¦n la m¨¤ el fill. El pare recull el guant: ¡°T¡¯ajudo...¡± Tot perqu¨¨ el noi no acabi abdu?t pel coi de la Play o es quedi borni amb tanta s¨¨rie.

Van passant els dies i les videoconfer¨¨ncies, les trucades de bona nit, les de bon dia, els jocs pel m¨°bil, les iconetes que llancen petons amb cors s¨®n cada vegada m¨¦s freq¨¹ents i m¨¦s sinceres. D¡¯alguna cosa serveix el confinament, sempre hi ha un objectiu meravell¨®s al final del cam¨ª: ¡°Papa, quan aix¨° s¡¯acabi, et far¨¦ una abra?ada que et dislocar¨¦ l¡¯esquena¡±, li ha dit per tel¨¨fon el fill al pare, que ha penjat amb un somriure als llavis. I al cor.