Sense truc contra la Covid-19

No m'hauria pensat mai que la meva afici¨® per la m¨¤gia, i l'entreteniment dom¨¨stic que proporciona, servirien per a alguna cosa m¨¦s que per animar una sobretaula. Aquests dies, i fins que el meu exigu repertori s'esgoti, envio cada dia un v¨ªdeo a escollits grups de WhatsApp, de familiars molt en particular. En cadascun, faig un joc. M¨¦s amb ¨¤nim de buscar un somriure que no pas de provocar estupefacci¨®. De moment he evitat els de cartes perqu¨¨ s¨®n menys vistosos i comprensibles per a un p¨²blic infantil. Cilindres buits que s'omplen de pilotetes, cordes que pesquen i nuen una carta sense intervenci¨® humana, diaris de paper que beuen llet, plomalls que canvien de color, esferes flotants, daus que s'ordenen tot sols... Ll¨¤stima que el meu aixovar m¨¤gic ¨Che comprat for?a durant molts anys¨C el tingui lluny de Barcelona. ?bviament no s¨®n grans aparells ni exigeixen gaire per¨ªcia.

Al Setmanari de l¡¯Ebre presenten el cirurgi¨¤ i il¡¤lusionista de Tortosa Adolfo Criado, que ha penjat a Instagram (elenigmadetrasdelamagia) uns jocs amb cartes, gens simples, per explicar el contagi per coronavirus i la manera com es combat. Alguns il¡¤lusionistes acreditats tamb¨¦ han pensat en els confinats i en l'entreteniment dels petits. Luis Piedrahita (piedrahitaluis, a Instagram) penja, i explica, des de casa trucs ben senzills que es poden fer amb objectes que no falten mai en una llar (llapis, monedes, forquilles, tovallons...). Un simp¨¤tic cat¨¤leg perqu¨¨ pares i mares motivats entretinguin les petites "bestezuelas", diu Piedrahita, que tenen a casa.

Des de sempre s¨¦ que soc un mal mag, sense grans habilitats. Tinc jocs a casa que no he presentat mai perqu¨¨ em veig incapa? d'estar unes quantes hores davant del mirall assajant la rutina. Per exemple, el dels c¨¨rcols xinesos que s'entrecreuen i se separen. Potser ara podria aprofitar el tancament i intentar-ho.

?nicament he actuat en p¨²blic tres vegades, totes tres al poble dels meus pares, Ma?anet de Cabrenys. En dues ocasions vaig actuar en un hotel de teloner d'un excel¡¤lent mag giron¨ª i professor universitari. Va anar prou b¨¦. Per¨° la tercera va ser un aut¨¨ntic desastre. Em van demanar que fes el preg¨® d'un festival d'art que es feia al poble, l'enyorat Ma?art. I com que era un festival participatiu en el qual alguns ve?ns mostraven, per exemple, les seves pintures, vaig pensar que seria m¨¦s divertit fer un joc de mans que no pas deixar anar un discurset. Amb la pla?a plena, vaig voler fer un efecte amb cordes per¨° enmig de la rutina em vaig adonar que m'havia equivocat i que no sortiria. I no va sortir. Tampoc tenia cap pla B que em tragu¨¦s del pou on m'havia ficat. Vaig rebre uns gentils i compassius aplaudiments. Tamb¨¦ hi va haver molts riures. La meva pobra mare explicava a qui volgu¨¦s escoltar-la que aquell joc, a casa, em sortia la mar de b¨¦. Despr¨¦s d'aquella amarga experi¨¨ncia vaig decidir abandonar els escenaris. Ara, per entretenir ¨¦ssers estimats confinats faig aquests v¨ªdeos elementals.

Per descomptat, per comen?ar a fer-se una idea sobre m¨¤gia n'hi ha prou amb anar a YouTube. Hi ha tutorials on ensenyen trucs, especialment de cartes. Sobre com es fan els jocs amb grans aparells ¨Chi va haver un pol¨¨mic programa de televisi¨® amb un mag emmascarat que els explicava¨C, no us n'heu de refiar gaire. Els trucs acostumen a ser, em diuen els meus amics que en saben, tecnologies ja caduques. I cal tenir present una cosa: els trucs que volen manipulaci¨®, ni que sigui un doble lift (gir de dues cartes) exigeixen paci¨¨ncia i assaig. Sempre recordar¨¦ una confer¨¨ncia del gran cartomag Miguel G¨®mez en un congr¨¦s de mags a Barcelona. Com ¨¦s habitual en aquestes trobades, el ponent fa el joc i despr¨¦s explica la rutina. Quan va descobrir el truc no vaig perdre ni un gram de fascinaci¨®. Al contrari. Saber el truc ¨¦s una cosa i saber fer-lo, una altra de molt diferent. N'hi ha prou amb recordar un dels consells que G¨®mez va donar en aquella xerrada. El mag, diu, despr¨¦s de dutxar-se ha d'empalmar una carta i portar-la a la m¨¤ durant hores. Aix¨ª, carregat amb la carta amagada, s'agafa naturalitat en el gest.

I, ¨¦s clar, l'altra opci¨® ¨¦s gaudir de l'espectacle, de la fascinaci¨® que provoquen els efectes m¨¤gics. El repositori a internet ¨¦s immens. Es poden buscar els programes nord-americans de Penn & Teller (en un va actuar el catal¨¤ Pere Rafart), els del ja desaparegut Le plus Grand Cabaret du Monde o l'actuaci¨® del core¨¤ Yu Ho Jin a l'Imposs¨ªvel del portugu¨¦s Luis de Matos, un miracle amb cartes. N'hi ha una infinitat. Com la m¨¤gia ca¨°tica del suec Lennart Green, que ha inspirat Dani DaOrtiz. Igualment, es pot rec¨®rrer als cl¨¤ssics, des de Dai Vernon en un exercici incre?ble de cubilets o l'argent¨ª Ren¨¦ Lavand, el mag manc. ¡°No es pot fer m¨¦s lent¡±, deia sempre. Per descomptat, hi ha noms imprescindibles com Tamariz i exemples d'il¡¤lusionisme l¨ªric com el de Miguel Mu?oz. En fi, una llarga llista. La ll¨¤stima ¨¦s que contra la Covid-19 encara no hi ha truc.