Cavern¨ªcola buc¨°lic

Com els presoners del fam¨®s mite de la caverna, que tenien una visi¨® err¨°nia de l¡¯existent i confonien el m¨®n de les ombres amb la realitat, els nostres confinaments de pantalla ens poden fer viure confusos i alterats per milers de conjectures, ostatges de la sof¨ªstica dels mitjans i de les nostres pr¨°pies delimitacions a les xarxes.

La narraci¨® plat¨°nica segueix amb la sortida d¡¯un dels captius a la llum del Sol, el seu progr¨¦s dial¨¨ctic cap al m¨®n perfecte de l¡¯exterior i el retorn a la caverna per il¡¤luminar amb la veritat els altres esclaus. De manera simplista, direm que el mite enclou un contramite: el defora. La caverna s¡¯oposa al pleinairisme; la clausura, a la pastura. I, certament, el m¨®n r¨²stic ha estat sempre l¡¯espai de la felicitat ideal, des de l¡¯¨¨gloga cl¨¤ssica a l¡¯idil¡¤li rococ¨®, i, per contra, l¡¯¨²s del mot cavern¨ªcola ha estat tothora una arma per blasmar els retr¨°grads. La veritat, segons sembla, es troba a camp obert, al bat de l¡¯astre.

Hi ha, doncs, una idea de l¡¯origen com un primitivisme tosc, de troglodites taujans, de pagerols pallussos, i alhora la idea d¡¯un parad¨ªs primigeni on l¡¯home era pur, sense pecat ni mal¨ªcia, i on la terra ens abastia de tot el necessari sense esfor?os ni maldecaps, amb el clima i la urbanitat tan temperats que hom podia campar-se-la en conill sense t¨¦mer pudicitats ni repugn¨¤ncies i on la contempla-ci¨® era la funci¨® fonamental.

Aquesta idea d¡¯un principi perfecte en harmonia amb la naturalesa ¨¦s una sublimaci¨® simp¨¤tica per¨° pateix de fal¡¤l¨¤cia naturalista: la creen?a que all¨° que ¨¦s bo cont¨¦ la bondat de manera intr¨ªnseca i, per tant, si ¨¦s harm¨°nic i agradable ha de ser bell, i si ¨¦s democr¨¤tic i homogeni ha de ser just, i si ¨¦s ecol¨°gic i biol¨°gic ha de ser saludable... I ja ens hem plantat la bleda al clatell.

Als Principia ethica, George Edward Moore planteja que l¡¯¨²nica possibilitat de saber qu¨¨ ¨¦s realment valu¨®s per se rau en el ¡°m¨¨tode d¡¯a?llament absolut¡± (sant tornem-hi!), quan hom no cerca les coses com a mitjans per a res sin¨® com a finalitats en si mateixes, i el fil¨°sof brit¨¤nic treu la conclusi¨® que, sense hedonismes ni metaf¨ªsiques ni utilitarismes, les coses bones s¨®n: aquells b¨¦ns que la inclinaci¨® personal valora en l¡¯art. O sigui, la for?a de l¡¯acte d¡¯espiritualitzar, de fantasiejar, de poetitzar ¨¦s, per al mestre del sentit com¨², la bondat essencial.

A Il fuoco e il racconto, Giorgio Agamben ve a dir que tota literatura ¨¦s mem¨°ria de la p¨¨rdua d¡¯un foc originari, record d¡¯un ritual anterior, que la par¨¤bola essencial ¨¦s un relat entre l¡¯enyor i l¡¯aspiraci¨®. Potser el somni d¡¯un origen fou la primera sensaci¨® d¡¯humanitat i des de sempre hem estat uns cavern¨ªcoles buc¨°lics.