Desemparats, confinats i apinyats

No havia fet mai ioga. Ho havia evitat imaginant les meves cametes de filferro tremolant fent la postura del guerrer o de l¡¯avi¨®. Coses del confinament. Dues setmanes tancat per adonar-me que el temps ¨¦s una cosa molt estranya: cada nou dia ¨¦s gaireb¨¦ exactament igual a l¡¯anterior, per¨° han anat mutant els humors, les pors i les converses sobre el male?t coronavirus, i ja som molt diferents de com ¨¦rem. Les hores han modelat aquest pis de 70 metres quadrats, que comparteixo amb dues persones m¨¦s, fins a convertir-lo en una olla de cols. I m'han obligat a fer coses impensables, com dir namast¨¦ una vegada al dia.

El confinament a cadasc¨² el va enxampar exactament com estava: vivint sol, amb gent, en parella o amb fills; amb feina, a l¡¯atur o ¡ªcom que agraden tant les met¨¤fores b¨¨l¡¤liques¡ª sent un soldat m¨¦s del Precariat Nacional; amb alguns dubtes de la vida resolts o amb molts per esvair. Sense la possibilitat de sortir per la porta i anar al cine o a fer unes canyes per airejar tantes q¨¹estions vitals, ens hem confinat amb les nostres preguntes, i som aqu¨ª, donant voltes pel pis. S¡¯hi afegeixen altres angoixes, com la de ser productiu. Per qu¨¨ no llegir tots els llibres pendents?; tant de bo tingu¨¦s un baix el¨¨ctric, ara l¡¯aprendria a tocar; no et ve de gust fer un past¨ªs? De la pila de suggeriments en destaca un de les piulades que es van fer virals al principi: ¡°Shakespeare va escriure Macbeth i El rei Lear durant quarantenes per la pesta¡±. Me n¡¯alegro molt per ell, i per la humanitat. Jo he comen?at a veure The Office per tercera vegada.

Cal airejar-se, aix¨ª que sortim al repl¨¤, a pujar i baixar escales, tamb¨¦ per fer una mica d¡¯esport. Una excusa per veure que a l'edifici on vivim, al Raval, hi ha molts confinaments, no nom¨¦s el nostre. Als baixos de la finca hi ha la Fundaci¨® Arrels. Cada dia cap a les dues de la tarda s¡¯hi apropen persones sense llar esperant que obri. ¡°Ho estan passant malament, tenen por del contagi, hi ha molt nerviosisme, tamb¨¦ pel menjar¡±, explica el director, Ferran Busquets.

Entre ells hi ha un home que fa anys que conec. Amb la barba llarga, una gorra i unes ulleres, era sempre a la porta d'un s¨²per, disposat a explicar-te una vegada i una altra com un dia va poder veure en directe el Luis Enrique i li va cantar les quaranta per algun penal fallat. ¡°Aix¨° ¨¦s una merda, sobretot per la policia, que et para pel carrer cada dos per tres¡±, diu mentre altres discuteixen sobre la falta de mascaretes. S¨®n molts els que no han anat al pavell¨® que s¡¯ha habilitat a la pla?a d¡¯Espanya per acollir les persones sense llar. ¡°Quan vius al carrer, cada vegada que intentes sortir-ne i no ho aconsegueixes, ¨¦s un frac¨¤s molt b¨¨stia. Est¨¤ molt b¨¦ acollir la gent, per¨° quan aix¨° s'acabi tornaran al carrer¡±, explica Busquets.

Uf, cal seguir pujant escales, de dos en dos, que aix¨ª cansa m¨¦s. Tamb¨¦ hi ha la Rosa i el seu marit, una parella gran que nom¨¦s veig quan surten al balc¨® cada vespre a aplaudir per la sanitat p¨²blica. Trobo a faltar veure¡¯ls pel carrer ben mudats, ara entenc per qu¨¨: sortir ¨¦s una ocasi¨® social. Tamb¨¦ hi ha un pis tur¨ªstic il¡¤legal que, per fi, ¨¦s buit, i un ve¨ª que al principi de l¡¯epid¨¨mia em va dir que els virus no existien, que tot era un muntatge, i que com podia no saber-ho.

Escales amunt viuen diverses fam¨ªlies de pakistanesos i alguns apartaments compartits per m¨¦s gent de la necess¨¤ria per a una conviv¨¨ncia f¨¤cil. ¡°No hi ha problema, ja ens arreglem¡±, esquiva la pregunta el ve¨ª. Al barri s'augura un confinament dur per a molta gent que viu apinyada, i que, a m¨¦s, ha perdut ingressos i no t¨¦ ning¨² a qui demanar ajuda.

Al final hi ha el terrat, on ens atrinxerem els dies que fa bo per acumular horitzons una mica m¨¦s llunyans que les parets de l¡¯habitaci¨®. Intueixo en la llunyania el pis de la meva ¨¤via, gaireb¨¦ m¨¦s preocupada per no tenir instal¡¤lat el canal de l¡¯¨°pera a la tele que no pas pel virus. Crec que veig les cases dels meus amics, amb els quals les videotrucades no seran mai suficients, i la redacci¨® del diari. Trobo a faltar l'enrenou i els crits del tancament, ara redu?ts a un insistent grup de WhatsApp. De tornada al pis, toca ioga, amb un v¨ªdeo de YouTube en angl¨¨s. ¡°Put a smile¡±, diu la tia, mentre sues la cansalada en la que ja ¨¦s la cinquena planxa d¡¯abdominals. Doncs aix¨° mateix, perqu¨¨ queden molts dies.