Per deixar l¡¯¨¤nima en suspens

Llu¨ªs Calvo (Saragossa, 1963) afirmava, en una entrevista de fa poc, que ¡°als lectors se¡¯ls ha d¡¯estimular, fuetejar i abocar a noves experi¨¨ncies¡±. Segurament no ¨¦s ben b¨¦ el que vol el com¨² dels lectors, per¨° aquesta ¨¦s l¡¯actitud est¨¤ndard de la majoria dels autors d¡¯avui dia, especialment dels poetes: un punt de provocaci¨®, unes certes ganes de canviar el m¨®n i una extraordin¨¤ria confian?a en la capacitat de fer-ho. Hom s¡¯adona de l¡¯originalitat de Calvo en veure que t¨¦ un projecte de llarg abast i que prioritza el contingut dels seus poemes, tot deixant en segon terme l¡¯inter¨¨s per la investigaci¨® formal.

'L¡¯ESPAI PROFUND'

Llu¨ªs Calvo

Proa

96 p¨¤gines

16 / @ 8.99 euros

D¡¯ocasions d¡¯estimular els lectors, prou n¡¯ha tingut: ha publicat una vintena llarga de llibres, en les editorials m¨¦s importants; ha guanyat gaireb¨¦ tots els premis de m¨¦s prestigi, des de l¡¯Amadeu Oller, el 1987, fins aquest, l¡¯¨²ltim Carles Riba; va compar¨¨ixer en l¡¯antologia dels poetes anomenats ¡°imparables¡±, el 2004; ha fet quatre novel¡¤les i ha exercit ¨¤mpliament l¡¯assaig i la cr¨ªtica liter¨¤ria. L¡¯espai profund cont¨¦ dos conjunts de 25 poemes cada un, centrats en una recerca del silenci i de la buidor, llocs o estats d¡¯¨¤nim on presumiblement hauria de trobar-se alguna mena de veritat.

A primera lectura, hom se sent una mica perdut, entre imatges de mal comprendre, i no sap on el volen portar; per¨°, de tant en tant, el poeta es fa intel¡¤ligible, amb consignes clares com aquesta: ¡°parlo quan callo i callo per desdir-me¡±, paradoxal prop¨°sit que, potser sense proposar-s¡¯ho, evoca remotament Ausi¨¤s March. Ja a El buit i la medusa (2002) afirmava, amb di¨¤fana fermesa, que ¡°fa temps que vaig deixar de creure en la realitat¡±. La inconsist¨¨ncia del m¨®n real, la creen?a que la identitat de les persones i de les coses s¨®n formes del no-res, impregna els ¨²ltims llibres de Calvo. La influ¨¨ncia del pensament hinduista i budista s¡¯hi deixa sentir sovint, i es fa gaireb¨¦ expl¨ªcita en algun moment, com en el poema Aprenentatge: ¡°De nen volia / abastar el riu amb la m¨¤, / tot fent almosta. / Per¨° ara miro el corrent / i la remor em parla / com un c¨¤ntic¡±. L¡¯afany de possessi¨® i de comprensi¨® queda enrere i ¨¦s superat per l¡¯actitud contemplativa.

Es tracta d¡¯una recerca m¨¦s interessant des del punt de vista de la filosofia que no pas de la literatura, ja que, si b¨¦ totes dues cerquen la precisi¨® del llenguatge, aquesta t¨¦ un component de joc i de delectaci¨® que l¡¯altra defuig. Calvo fa servir el poema per estimular el lector a obrir-se a una dimensi¨® on s¡¯apaguin les inquietuds racionals i les respostes habituals perdin sentit. Es tracta de textos breus, al m¨¦s sovint en vers, per¨° amb una formalitzaci¨® m¨ªnima. El que busca ¨¦s l¡¯impacte de les imatges i deixar l¡¯¨¤nim en suspens. La conclusi¨®, al capdavall, podria ser aquesta: ¡°L¡¯Univers / es revela en cada instant / que passa. // Per¨° si el penses, / s¡¯enfuig¡±.

El q¨¹estionament dels fonaments racionals del m¨®n no ¨¦s cap novetat, i tampoc cal anar a l¡¯Orient per endinsar-s¡¯hi: en la tradici¨® m¨ªstica occidental hi ha prou cam¨ª per c¨®rrer. Per¨° ¨¦s una tem¨¤tica que sempre semblar¨¤ que peca d¡¯especulaci¨® gratu?ta davant la generalitat de la gent. A l¡¯antiga Atenes, diu que un sofista estava argumentant la impossibilitat del moviment, i Di¨°genes el va rebatre de la manera m¨¦s simple: aixecant-se i posant-se a caminar. An¨¤logament, totes aquestes exploracions entorn del buit subjacent a la nostra realitat ens apareixen com a sup¨¨rflues i ben lluny de cap aplicaci¨® pr¨¤ctica; per¨° cap vocaci¨® minorit¨¤ria no ¨¦s estranya a la poesia.