Tortell Poltrona: ¡°Com m¨¦s fumuda ¨¦s la situaci¨®, m¨¦s fort surt el riure¡±

El dia que Tortell Poltrona ens va rebre al seu circ, el paper higi¨¨nic inundava les prestatgeries i el coronavirus encara no li havia fet cancel¡¤lar la gira mundial amb el seu representant. Aleshores encara no hav¨ªem pogut fer sortir l'epidemi¨°leg que tots tenim a dins, hauria resultat impensable disfressar-nos de Walter White per anar al supermercat i ning¨² s'imaginava que serien els gossos els qui traurien a passejar els amos provocant l'enveja del ve?nat. Ara, mentre experimentem la gravetat dels efectes de la propagaci¨® de la Covid-19, Tortell m'explica per tel¨¨fon que ell tamb¨¦ ¨¦s a casa ¡°confitat¡± i, com que han passat uns mesos des de la nostra entrevista a. de C. (abans del coronavirus), est¨¤ desitjant veure les imatges que acompanyen aquestes l¨ªnies ¡°per veure's tan jove com llavors¡±, quan ens vam con¨¨ixer fa tot just uns mesos.

Escoltant les seves bromes, la qu¨ªmica que regeix el meu organisme recupera cert equilibri. Gr¨¤cies a la ci¨¨ncia puc deduir que els nivells de cortisol ¨Cl'anomenada hormona de l'estr¨¨s¨C han baixat i que les endorfines estan reconquerint dominis que tenia oblidats. Alguns investigadors pensen que el riure va ser clau per a la superviv¨¨ncia dels nostres ancestres, els simis, i ¨¦s possible que ara nosaltres tamb¨¦ aconseguim sobreviure una mica millor gr¨¤cies a ell. L'humor est¨¤ a l'abast de tothom per fer-nos sentir units, alleugerir la tensi¨® i allunyar-nos de la justificada negatividad que inunda el context. Poca cosa t¨¦ de graci¨®s el que estem vivint, per¨° riure, fins i tot quan no toca, no ¨¦s pas una conducta negativa, sin¨® una manera de configurar les nostres creences ¨¨tiques mitjan?ant la interacci¨® amb els altres i sentir-nos menys sols. Per a Tortell Poltrona, el riure ¡°no ¨¦s una falta de respecte, sin¨® una manera de trobar companyia¡±.

Fent un cop d'ull als nostres missatges de WhatsApp podem arribar a la conclusi¨® que la societat ha perfeccionat l'habilitat de fer de la realitat un mem, per¨° la veritat ¨¦s que fa m¨¦s de 4.000 anys la gent ja es reunia a la Xina per aconseguir l'equilibri rient tots junts. No som, ni de bon tros, els primers a construir un refugi terap¨¨utic inserint l'humor en la realitat, per m¨¦s dram¨¤tica que sigui, i el Tortell coneix b¨¦ el mecanisme d'aquesta eina amb la qual torna a fer sorgir l'esperan?a.

Tenint en compte els aprenentatges que ha fet el pallasso que probablement m¨¦s escenaris impossibles ha recorregut ¨Ccentenars de camps de refugiats en llocs colpejats pels conflictes armats i els desastres naturals¨C, la multiplicaci¨® d'acudits durant aquests dies de pand¨¨mia t¨¦ tota la l¨°gica del m¨®n: ¡°El riure ¨¦s com un tap en una ampolla de cava o de xampany; com m¨¦s violenta i fumuda ¨¦s la situaci¨®, m¨¦s esperp¨¨ntic i fort resulta¡±, assegura el Tortell. ¡°Tenir la capacitat de riure's d'un mateix, que en definitiva ¨¦s el que provoca l'actuaci¨® d'un pallasso, seria imprescindible perqu¨¨ el m¨®n fos m¨¦s harm¨°nic¡±, opina.

Prendre¡¯s el riure seriosament

Tortell Poltrona sap b¨¦ de qu¨¨ parla perqu¨¨ s'ha guanyat amb esfor? i dedicaci¨® el t¨ªtol d'especialista en rialles per alleugerir el patiment en situacions adverses. A m¨¦s de la seva reconeguda traject¨°ria com a poeta esc¨¨nic al capdavant del Circ Cric, el 1993 va fundar Pallassos Sense Fronteres, ¡°el bra? armat del riure per portar l'esperan?a als llocs impossibles¡±. Sempre duu un nas a la butxaca i considera que la poesia va m¨¦s enll¨¤ de la paraula escrita: ¡°?s en realitat el moment en qu¨¨ alguna cosa s'atura. Poesia pot ser una pel¡¤l¨ªcula, un quadre, una pintura, m¨²sica¡­ I hi ha una part que els pallassos podem aportar, que ¨¦s aquesta poesia esc¨¨nica, aquest moment en qu¨¨ el riure ho embriaga tot i el temps s'atura¡±.

Transportant una caravana de riures i en companyia d'altres artistes, aquest pallasso ha creuat bombardejos i camps minats a B¨°snia en general i Sarajevo en particular; ha repartit rialles a Col¨°mbia, ¡°la guerra on tothom mor amb les mans lligades a l'esquena¡±; recorda dels seus viatges a l'?frica especialment ¡°el Congo i Ruanda, on la gent no t¨¦ absolutament res, per¨° ¨¦s dels llocs m¨¦s rics del planeta¡±; i ha visitat els campaments del S¨¤hara, ¡°la vergonya sense vergonya¡±. L'Iraq, Palestina, el L¨ªban, Burkina Faso¡­ A tot arreu ha sabut com manegar-s'ho per aturar el temps, les bombes i les ll¨¤grimes, fent riure qui m¨¦s necessitava recuperar l'esperan?a.

Despr¨¦s dels devastadors efectes del tsunami que va arrasar Indon¨¨sia el 2004, l'ONG Metges Sense Fronteres es va posar en contacte amb ell ¡°perqu¨¨ no volien recollir m¨¦s diners; l'¨²nica cosa que necessitaven recuperar era l'¨¤nim de les persones, que estaven destrossades¡±. La seva missi¨® era facilitar el retorn a l'escola de nens i adolescents, inaugurant el curs escolar despr¨¦s del desastre. ¡°Abans que sort¨ªs el sol ja ¨¦rem a l'institut, veient com anaven arribant tots els nens i nenes. Ells es buscaven, a veure qui hi era i qui no. No hi havia cap llista, es buscaven, ploraven¡­¡±.

El Tortell recorda la complexitat de la situaci¨® a la qual havia d'enfrontar-se amb el riure com a ¨²nica eina: ¡°Va anar sortint el sol lentament, vam comen?ar l'espectacle i a poc a poc van comen?ar a somriure, van comen?ar a riure, i a deixar anar riallades¡­¡±. En acabar l'actuaci¨®, el director d'aquella escola on la meitat dels alumnes ja no havia pogut tornar va explicar b¨¦ el valor del que havien viscut: ¡°Ens han portat de tot: llibres, llibretes, llapis, ordinadors, menjar¡­ per¨° ning¨² havia portat la vida. A partir d'avui podem parlar de la vida, abans nom¨¦s pod¨ªem parlar de la mort¡±. El Tortell incideix que es dedica precisament a aix¨°, a ajudar a tornar a viure. ¡°Si entenem la cultura com l'art que ¨¦s capa? de millorar la vida de les persones, quan et poses en aquesta situaci¨®, realment sents que fas cultura¡±, declara el pallasso.

Fa poc ha tornat de la frontera del Sudan i recorda que, quan va comen?ar a plantejar-se la creaci¨® del projecte, el seu objectiu era ¡°que no hi hagu¨¦s ni un dia sense una actuaci¨® d'alg¨² que fes riure en un lloc on es necessit¨¦s¡±. Despr¨¦s de 26 anys de marxa, sembla que ho ha aconseguit: l'ONG t¨¦ delegacions germanes a m¨¦s de 15 pa?sos, entre tots han fet m¨¦s de 400 expedicions i sumen un total de 800-900 funcions cada any. M¨¦s de dos milions de nens i nenes han vist els seus espectacles i els beneficis que els pallassos aporten com a complement psicol¨°gic per alleugerir els efectes de l'estr¨¨s posttraum¨¤tic han quedat demostrats.

Un ant¨ªdot contra el pessimisme

La feina de l'organitzaci¨® ¨¦s possible gr¨¤cies a les donacions altruistes de persones compromeses a expandir el riure per¨°, sobretot, gr¨¤cies a les pallasses, pallassos, titellaires i professionals de les arts esc¨¨niques que, com Tortell Poltrona, treballen gratu?tament durant cada expedici¨®, posant diners de la seva pr¨°pia butxaca en un percentatge per finan?ar cada viatge. El Tortell assegura que s¨®n molt pocs els qui, despr¨¦s de visitar aquestes zones impossibles, no hi han volgut tornar i, encara que tamb¨¦ fa espectacles al preci¨®s enclavament on se situa la seva carpa a Barcelona, continuar¨¤ visitant llocs impossibles ¡°fins que el cos aguanti¡± perqu¨¨ sap que ¡°sense riure no hi ha humanitat¡±.

Entre riures, filosofia i aprenentatges a compartir en moments dif¨ªcils, el pallasso explica que ¡°per crear resili¨¨ncia davant d'aquests traumes que provoquen les coses tan fortes, l'humor i el riure s¨®n potser de el m¨¦s important. A banda, ¨¦s barat i el pots compartir¡±. Ell va conviure amb l'ebola tant a Sierra Leone com a Lib¨¨ria, per la qual cosa les epid¨¨mies no li resulten alienes i aquests dies li agrada recordar que ¡°la societat va sortir refor?ada el dia que es va acabar l'epid¨¨mia i la festa que es va muntar va ser incre?ble¡±.

Igual que a gaireb¨¦ tothom, li caur¨¤ a sobre ¡°un desastre impressionant des del punt de vista financer¡± i, de moment, s'ha vist obligat a cancel¡¤lar els seus espectacles tant al Circ Cric com a l'estranger. Es pregunta com estaran passant aquesta crisi els col¡¤lectius encara m¨¦s vulnerables. Per¨°, malgrat la ganyota que li ocupa la meitat de la cara, expressa amb l'altra meitat l'oportunitat d'aturar-nos a repensar el futur d. de C. (despr¨¦s del coronavirus): de moment ¡°ens explicarem un parell d'acudits, ens rentarem les mans, ens mirarem als ulls i atacarem el futur perqu¨¨, despr¨¦s d'aix¨°, potser ens posem les piles en moltes coses que s¨®n imprescindibles i necess¨¤ries, com mantenir aquest planeta amb nosaltres a dins¡±.

El seu consell ¨¦s inequ¨ªvoc: ¡°En aquests moments tan especials que vivim, nom¨¦s dos dels sentits que no estudiem mai a l'escola ens trauran d'aquest embolic: el sentit com¨² i el sentit de l'humor. Rieu, balleu i a viure, que s¨®n dos dies per a tothom¡±.