Mor de covid Benet i Jornet, pare de la nova dramat¨²rgia catalana i popular autor de teles¨¨ries

El coronavirus s'ha emportat?Josep Maria Benet i Jornet, Papitu per a tots els que el coneixien, el pare de la nova dramat¨²rgia catalana i popular¨ªssim autor de serials televisius, un g¨¨nere que va reinventar per a la televisi¨® catalana amb s¨¨ries com Poble Nou, Nissaga de poder, El cor de la ciutat o Ventdelpl¨¤. Diverses de les seves obres teatrals, com E. R. (amb el t¨ªtol d'Actrius) i Testament (Amic/ amat) les ha portat al cinema Ventura Pons. Benet i Jornet (Barcelona, 1940), que ha mort aquesta matinada de covid en una resid¨¨ncia p¨²blica de Lleida, ha tingut una influ¨¨ncia fonamental en el teatre catal¨¤ i la seva empremta es pot rastrejar fins a les noves fornades de la creaci¨® contempor¨¤nia. Era, a m¨¦s, un home molt estimat, vitalista, divertit ¨Cencara que amb un fons de dolor existencial i angoixa que es revelava en les seves obres¨C, c¨¨lebre per la seva mod¨¨stia, la seva generositat, el seu ic¨°nic somriure i la seva amable ironia, i la seva mort ha trasbalsat el m¨®n esc¨¨nic, literari i televisiu, fins i tot en aquest escenari actual de trag¨¨dia global.

El dramaturg i guionista, Premi Nacional de Literatura el 1995, Premi d¡¯Honor de les Lletres Catalanes el 2013, Max d'honor i Creu de Sant Jordi, entre altres guardons, s'havia apartat, des de 2015, de la vida social perqu¨¨ tenia alzheimer. El seu comiat havia estat progressiu, puntuat per espurnes de consci¨¨ncia, i havia tingut moments molt emotius, com un vermut multitudinari amb el qual se'l va homenatjar el 2016 amb motiu de la Medalla d'Honor de la SGAE o la celebraci¨® del seu 75¨¨ aniversari al Teatre Nacional de Catalu?a (TNC). La seva filla Carlota, autora d'un llibre commovedor sobre el seu pare, El somriure sota el bigoti (Columna, 2018), ha dit que Benet i Jornet ¡°ara vola lliure¡±. Ha explicat que el seu pare havia donat el cos a la ci¨¨ncia per¨° no ser¨¤ possible complir el seu desig atesa la normativa per la pand¨¨mia, i tampoc se li podr¨¤ fer cap acte de comiat. ¡°Quan acabi tot aix¨° farem amb els seus amics una gran festa per celebrar la seva vida¡±, ha declarat. La seva filla el recordava expectant davant la resposta del p¨²blic quan es van estrenar els primers cap¨ªtols de les seves telenovel¡¤les (va escriure en total gaireb¨¦ 5.000 episodis).

En el teatre catal¨¤, Benet i Jornet deixa una marca profund¨ªssima, per la seva influ¨¨ncia en diverses generacions d'autors i per la seva producci¨®, un centenar d'obres, entre les quals hi ha algunes que van marcar el panorama esc¨¨nic quan es van estrenar, com Una vella, coneguda olor (1964), Beren¨¤veu a les fosques (1972), Revolta de bruixes (1977), Quan la r¨¤dio parlava de Franco (1979), Ai carai! (1989), Desig (1991), E. R. (1994), L¡¯habitaci¨® del nen (2003), Dones que ballen (2010) o Com dir-ho (2013). La creaci¨® de l'autor, d'una gran autoexig¨¨ncia, ha passat per diverses fases, des d'un teatre m¨¦s realista a un altre de car¨¤cter introspectiu i fins i tot existencial, amb situacions l¨ªmit i certa trucul¨¨ncia emocional. Per¨° sempre s'ha caracteritzat de manera especial per retratar la gent corrent i els seus problemes. La televisi¨® li va permetre aprofundir en temes socials com l'alcoholisme, l'homosexualitat, la malaltia o la discapacitat. Encara que no era militant pol¨ªtic, la seva consci¨¨ncia social era molt forta.

Rosa Maria Sard¨¤, que n'era una gran amiga i que ha representat ¡°pr¨¤cticament totes¡± les seves obres al teatre (on tamb¨¦ n'ha dirigit dues) i el cinema, ha recordat Benet i Jornet com a autor d'un text que va escriure per a la mort de Terenci Moix, amic de tots dos. ¡°Ara se n'han anat ell i tot aquell grup d'amics, aquell Camelot, com deia el Papitu, s'ha desintegrat. S¨®n records d'una amistat irrepetible¡±. Sard¨¤ ha recordat l'emoci¨® quan li va oferir fer per a televisi¨® Una vella, coneguda olor. ¡°Aqu¨ª va comen?ar, fa m¨¦s de 45 anys, la nostra gran amistat i gran col¡¤laboraci¨®. Crec que el meu millor paper en cinema ha estat una obra seva, Amic/ amat¡±. El 2005, Benet i Jornet va ser un dels amics de Terenci que, juntament amb N¨²ria Espert, Maruja Torres o Rom¨¤ Gubern, van escampar les seves cendres a Alexandria.

El que ha estat deixeble principal de Benet i Jornet, el seu col¡¤laborador i un dels seus grans amics, el dramaturg i director Sergi Belbel, fonamental en la projecci¨® internacional de l'autor, l'ha recordat avui en el terreny professional com ¡°el gran mestre acad¨¨mic no acad¨¨mic, que t'ensenyava sense que en fossis conscient¡±. El seu mestratge, ha dit a aquest diari, ¡°era tant vital com intel¡¤lectual, i es produ?a dia a dia¡±. ¡°La seva her¨¨ncia ¨¦s deixar-nos her¨¨ncia, el llegat era la seva gran obsessi¨®, la idea de formar part d'una cadena de transmissi¨® cultural com a manera de lluitar contra la mort i l'oblit¡±.

Com a autor teatral, Benet i Jornet, destaca Belbel, ¡°tenia clar que el teatre ¨¦s l'art del present, el seu primer referent va ser el realisme de Buero Vallejo, despr¨¦s el teatre pol¨ªtic de Brecht, i despr¨¦s l'intimisme a partir de Desig; l'obsessionava no sonar vell, ¡®si veus que alguna cosa sona vella, renya'm!¡¯, em deia. La seva caracter¨ªstica principal, a m¨¦s de la plasticitat i de la capacitat d'il¡¤luminar una escriptura en perp¨¨tua investigaci¨®, eren la vitalitat i la passi¨®, el teatre era per a ell com el sexe, com el menjar; el teatre era la vida¡±. Belbel ha evocat l'etapa final de Benet i Jornet: ¡°Li pos¨¤vem m¨²sica, li agradava escoltar West side story. Tot i que no deixa de ser immensament trist, com que patia alzehimer el seu final ha estat menys dur que el tan cruel de les moltes persones soles i a?llades que moren aquests dies amb totes les facultats cognitives intactes¡±. Sergi Belbel ha reflexionat que si Benet i Jornet i ell haguessin escrit abans un gui¨® per a una s¨¨rie amb un argument com el del coronavirus, ¡°no ens l'haurien comprat¡±, per incre?ble.

Per la seva banda, un altre dels amics i col¡¤legues de Benet i Jornet, el director del TNC i tamb¨¦ dramaturg, Xavier Albert¨ª, destaca: ¡°Cal agrair al Papitu tres coses: una, haver reivindicat millor que ning¨² la tradici¨® del teatre de Catalunya, i la necessitat de tornar als nostres autors, Pitarra, Guimer¨¤, Rusi?ol¡­; dues, la seva pr¨°pia contribuci¨® a aquesta tradici¨®, ser la connexi¨®, la figura clau, entre una l¨ªnia que es trenca el 1939 i la de la nova dramat¨²rgia, la que representa especialment el gran capit¨¤ Sergi Belbel (per¨° tamb¨¦ una altra generaci¨® posterior); i tres, el que va fer amb les teles¨¨ries de TV3, una altra connexi¨®, aquesta entre la llengua i les classes populars, contribuint a mantenir i difondre el catal¨¤ a trav¨¦s de la Transici¨®¡±.

Benet i Jornet, autor d'unes heterodoxes mem¨°ries, Material d¡¯enderroc (Edicions 62, 2010), era net d'un avi pag¨¨s de les Borges Blanques i d'un metge. Els seus pares es van instal¡¤lar en un pis de la ronda de Sant Antoni de Barcelona. Va estudiar Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona i a l'escola d'Art Dram¨¤tic Adri¨¤ Gual, on va fer amistat amb Maria Aur¨¨lia Capmany, Josep Montany¨¨s i Fabi¨¤ Puigserver. Va ser professor a l'Institut del Teatre. Entre els qui l'han recordat avui figuren Toni Casares, director de la sala Beckett, que ha recalcat que el dramaturg no nom¨¦s deixa una empremta en el teatre catal¨¤ sin¨® tamb¨¦ ¡°una llavor¡± que ha de seguir fructificant en la nova autoria; el Teatre Lliure, amb el qual va col¡¤laborar en nombroses ocasions, l'ha reivindicat com a gran home de teatre, i la consellera de Cultura, Mari¨¤ngela Vilallonga, l'ha qualificat com ¡°un dels principals renovadors del teatre catal¨¤¡±. El director i productor televisiu Joan Bas, cocreador amb ell de Poble Nou, ha enaltit la seva ¡°tenacitat i energia¡±. I la protagonista de la s¨¨rie, Margarida Minguill¨®n, la popular Rosa, ha lamentat que en q¨¹esti¨® d'homenatges ¡°no ha estat ben tractat quan era viu¡±, sobretot per part de les institucions.