Digl¨°ssia v¨ªrica

L¡¯altre dia corrien per Twitter alguns comentaris que feien esment de les respostes, en catal¨¤, que alguns consellers que participaven en la roda de premsa di¨¤ria per informar de la covid feien davant la demanda expl¨ªcita de respondre en castell¨¤. I aquests comentaris destacaven el que aix¨° significava de canvi d¡¯actitud. ?s f¨¤cil recordar la relliscada i posterior rectificaci¨® de la portaveu Meritxell Bud¨®, fa uns mesos, quan va dir que el govern respondria a les preguntes en castell¨¤ sempre que es referissin a temes ja tocats en les preguntes en catal¨¤, i en cap cas a preguntes noves. El que no ha quedat clar, ara amb el coronavirus, ¨¦s si els consellers han aprofitat el format de les telerodes de premsa ¡ªsaben que no seran repreguntats ni interpel¡¤lats¡ª per respondre tal com els sembla, o b¨¦ si es tracta d¡¯una nova pr¨¤ctica que tindr¨¤ seguiment un cop s¡¯acabi la pand¨¨mia i les compareixences siguin normals.

Tamb¨¦ hi ha hagut laments per l¡¯¨²s selectiu del castell¨¤ en algun cas, especialment en el conseller de l¡¯Interior Miquel Buch, que no tan sols no canvia al castell¨¤ quan l¡¯hi demanen, sin¨® que pronuncia especialment en aquesta llengua les expressions ¡°gobierno de Espa?a¡± o ¡°Estado espa?ol¡±, una pr¨¤ctica for?ada que dona pistes d¡¯un llibre d¡¯estil propi que no desaprofita l¡¯avinentesa per fer pol¨ªtica. Ben mirat, per¨°, no ¨¦s tampoc un estratagema tan estrany, aix¨° de connotar el missatge a trav¨¦s de la llengua triada: fa anys que un partit com Ciutadans difon arreu d¡¯Espanya l¡¯expressi¨® ¡°tres per cent¡±, aix¨ª en catal¨¤, i no ho fa precisament per estendre la llengua catalana en terres castellanoparlants.

Totes dues an¨¨cdotes s¨®n molt pr¨°pies de l¡¯ecosistema pol¨ªtic catal¨¤, per¨° mentrestant, fora de Catalunya, la crisi de la covid est¨¤ servint per estendre el corr¨® implacable de les lleng¨¹es comunes, tant a la resta d¡¯Espanya com a Europa. Ja s¡¯ha imposat la digl¨°ssia v¨ªrica: a tomb del coronavirus, la diversitat ling¨¹¨ªstica ha estat escombrada de l¡¯¨¤mbit de la comunicaci¨® p¨²blica i la protecci¨® civil, com si l¡¯expressi¨® en una sola llengua garant¨ªs l¡¯expansi¨® del missatge, quan el que cal ¨¦s fer arribar el missatge arreu i per mitj¨¤ dels vehicles que calgui. Ja s¡¯hi ha hagut de pronunciar el Consell d¡¯Europa, que amb data 30 de mar? ha lamentat que els estats ¡°no comparteixen sistem¨¤ticament la informaci¨®, instruccions, pautes o recomanacions en altres idiomes a m¨¦s de l¡¯idioma oficial del pa¨ªs¡±. I afegeix: ¡°La comunicaci¨® de recomanacions rellevants en aquests idiomes ¨¦s de gran import¨¤ncia per al benestar dels parlants de les lleng¨¹es regionals o minorit¨¤ries¡±.

No cal anar gaire lluny per trobar-ne exemples. La Plataforma per la Llengua al Pa¨ªs Valenci¨¤ ja ha alertat de la davallada de l¡¯¨²s del valenci¨¤ en les comunicacions relacionades amb la pand¨¨mia, especialment en l¡¯entorn web i en l¡¯assistent virtual que s¡¯ha llan?at per informar la poblaci¨®, de nom Carina, que nom¨¦s s¡¯expressa en castell¨¤ (a la pregunta ¡°Parles valenci¨¤?¡±, es queda muda). I a Gal¨ªcia l¡¯omissi¨® sistem¨¤tica del gallec, des de les rodes de premsa del president de la Xunta Alberto N¨²?ez Feij¨®o ¡ªhabitual en l¡¯¨²s de la llengua¡ª fins a la m¨¦s banal de les recomanacions emanades des de l¡¯administraci¨®, ha provocat l¡¯aparici¨® a les xarxes socials del hashtag #ogalegonon¨¨unvirus, el gallec no ¨¦s un virus, perqu¨¨ sembla que tot d¡¯una les institucions han imposat una mena de dist¨¤ncia social respecte de la llengua pr¨°pia, com si el contagi vingu¨¦s m¨¦s de parlar gallec que no pas del SARS-CoV-2.

Segons el Consell d¡¯Europa, els estats ¡°haurien de considerar fermament¡± adre?ar-se als ciutadans en totes les lleng¨¹es que s¡¯hi parlen. Per¨° sembla que els estats no descansen, i basta que emergeixi una crisi sanit¨¤ria per restaurar la digl¨°ssia i distribuir les lleng¨¹es entre els usos importants i els usos superflus, entre vigoria i raquitisme. Com tuiteja l¡¯escriptor Manuel Rivas sobre la q¨¹esti¨®: ¡°P¨®?ame hoxe / un litro de sede, / un quilo de fame / e un anaco de lingua / en extinci¨®n¡±.