Mor l¡¯os Cachou, fam¨®s pels seus atacs a cavalls al Pirineu

Dijous va apar¨¨ixer mort Cachou, un os mascle de la poblaci¨® del Pirineu, conegut a la Vall d¡¯Aran per la seva voracitat amb el bestiar equ¨ª. El setembre de l¡¯any passat, se li van atribuir cinc atacs a eugues i poltres, en tan sols 15 dies. El cad¨¤ver de Cachou, un exemplar jove de sis anys, va ser localitzat pels agents de Medi Ambient del Consell d¡¯Aran i de la Generalitat de Catalunya en una zona de la Soberpera de dif¨ªcil acc¨¦s. Les restes es van traslladar a la Universitat Aut¨°noma de Barcelona per fer-li la necr¨°psia i con¨¨ixer les causes de la seva mort. Feia un mes i mig que el plant¨ªgrad havia abandonat la cova on hibernava i s¡¯havia comen?at a moure per Mijaran (Fran?a) i el Baix Aran, sense provocar cap atac.

Els agents el van localitzar en comprovar que feia diversos dies que no es movia del lloc ¡ªuna cosa completament inusual¡ª pels senyals que emetia el collar GPS que portava. El mascle va ser capturat fa aproximadament un any a Fran?a, a l¡¯entorn de Montcorbau (Vall d¡¯Aran), per instal¡¤lar-li el dispositiu de localitzaci¨® a causa de la seva conflictivitat. Els ramaders, per la seva banda, exigien la seva extracci¨® immediata. Per dissuadir-lo de la seva actitud depredadora, la Conselleria de Territori i Sostenibilitat va decidir aplicar la tardor passada un fungicida (un producte qu¨ªmic, que ja s¡¯ha utilitzat amb llops) a les restes d¡¯una euga que havia matat Cachou que provoca v¨°mits i aconseguir, d¡¯aquesta manera, que aquest tipus de carn li provoqu¨¦s rebuig. La Generalitat est¨¤ valorant si tornar¨¤ a aplicar el mateix sistema per evitar atacs si apareixen ossos tan agressius.

Aquest any, l¡¯os no havia provocat cap dany, ¡°per¨° encara era aviat", assegura Franc¨¦s Boya, s¨ªndic d¡¯Aran, que afegeix que l¡¯any passat van haver de traslladar els cavalls a una altra zona. ¡°Est¨¤vem a l¡¯expectativa, a veure qu¨¨ passava, perqu¨¨ la temporada anterior va ser molt conflictiva i Cachou va mostrar una actitud molt virulenta¡±, explica Boya. Explica que el producte qu¨ªmic que es va aplicar a la carronya l¡¯any passat ¡°exerceix com a revulsiu i provoca un malestar f¨ªsic per mirar que l¡¯os l¡¯associ? a la carn de cavall¡±. ¡°Hem tingut problemes amb Cachou i amb Goiat [un altre dels ossos famosos per la seva agressivitat amb el bestiar] i no sabem per qu¨¨ n¡¯hi ha alguns que ataquen i d¡¯altres no, el seu comportament ¨¦s molt irregular¡±, comenta. Per aquest motiu, demana ¡°una gesti¨® m¨¦s ¨¤gil i un protocol clar d¡¯actuaci¨® per saber qu¨¨ s¡¯ha de fer quan arriben els problemes, perqu¨¨ no comencin les voltes entre la comunitat aut¨°noma, els ministeris, el grup d¡¯experts...¡±.

La poblaci¨® del Pirineu es troba uns 40-50 ossos, la qual cosa ha provocat un proc¨¦s d¡¯aprenentatge entre els ramaders. ¡°Hem canviat el maneig dels ramats d¡¯ovelles, hi ha m¨¦s pastors i tancats, potser per aix¨° van contra els cavalls, per¨° aix¨° comporta m¨¦s despeses¡±, reflexiona Boya. Guillermo Palomero, president de la Fundaci¨® Os Bru, descriu que feia anys que intentaven millorar la conviv¨¨ncia de l¡¯esp¨¨cie, que ¨¦s omn¨ªvora, amb els ramaders ¡°quan apareixen Goiat (d¡¯origen eslov¨¨) i Cachou (nascut a Espanya de pares eslovens) que maten cavalls i posen molt nerviosa la poblaci¨®¡±. ¡°En localitzar mort Cachou s¡¯han disparat totes les alarmes, per¨° afortunadament est¨¤ sencer i se¡¯n podr¨¤ fer una bona an¨¤lisi toxicol¨°gica per determinar-ne la causa de la mort¡±, concreta. Quant a les mesures dissuasives amb subst¨¤ncies qu¨ªmiques, indica que ¡°no deu ser agradable per a l¡¯os, per¨° tampoc no ho ¨¦s disparar-li amb una bala de cautx¨² [una altra mesura per allunyar-los]". Palomero creu que s¡¯han d¡¯investigar m¨¨todes per millorar la coexist¨¨ncia, perqu¨¨ ¡°sempre ser¨¤ millor que matar els exemplars complicats¡±.

Una visi¨® que no comparteix Roberto Hartas¨¢nchez, president del Fons per a la Protecci¨® dels Animals Salvatges (FAPAS), que no s¡¯explica com se li pot administrar un producte qu¨ªmic a una carronya que es menjar¨¤ un os. ¡°Li far¨¤ mal i es tracta d¡¯una esp¨¨cie protegida, quin maneig ¨¦s aquest? ?s inadmissible que una administraci¨® cre? un precedent semblant¡±, planteja. Segons la seva opini¨®, tant a Cachou com a Goiat se¡¯ls ha utilitzat per criminalitzar l¡¯esp¨¨cie.