El que ve no ser¨¤ m¨¦s f¨¤cil

Fosses comunes a la ciutat de Nova York per enterrar els morts que ning¨² no reclama. Llargs tr¨¤ilers refrigerats aparcats a les entrades dels hospitals per engolir els cad¨¤vers que ja no caben als dip¨°sits de cad¨¤vers. Aquest virus que va arribar de sobte ens ha transportat en tot just cent dies a un m¨®n que abans ens hagu¨¦s semblat una distopia improbable. Si aix¨° ha ocorregut al cor del primer¨ªssim m¨®n, qu¨¨ ocorrer¨¤ quan el virus penetri a les depauperades faveles brasileres o a les sobrepoblades megal¨°polis ¨ªndies i africanes?

?Portem ja un mes confinats en una Barcelona desconeguda, silenciosa, sumida en una par¨¤lisi colpidora. Milions de persones en un par¨¨ntesi vital del qual no sabem quan ni com sortirem. I tanmateix aquesta pot ser la fase m¨¦s f¨¤cil. N'hi ha prou a complir la regla. Quedar-se a casa. Les que venen, en canvi, seran molt m¨¦s dif¨ªcils de gestionar. Individualment i pol¨ªticament.

En algun moment haurem de sortir de nou a treballar, reprendre serveis, en un desconfinament controlat que no pot tardar gaire si no volem que a l'emerg¨¨ncia sanit¨¤ria el segueixi una emerg¨¨ncia econ¨°mica i social catastr¨°fica. Per¨° quan fem el primer pas, el virus, com el dinosaure de Monterroso, seguir¨¤ all¨¤. Tremolarem amb la possibilitat d'un rebrot i de fet, aquest ¨¦s un escenari molt plausible. Hi ha experts que parlen fins i tot de successives onades.

Sortirem al carrer amb aprensi¨®, amb la por del contagi vessant fred a la nostra esquena cada vegada que ens creuem amb alg¨² que tus o h¨¤gim d'agafar-nos a la barra del metro. El coronavirus ja no ¨¦s una amena?a remota que pot arribar. Ara el tenim entre nosaltres i sabem el perill¨®s que ¨¦s. Hem vist les UCI atape?des de pacients lligats a un respirador i aparcaments plens de ta¨¹ts. Molts hem vist marxar gent estimada sense poder donar-los una ¨²ltima car¨ªcia de comiat. Les seves cendres esperen en algun lloc que tampoc no coneixem que puguem donar-los algun dia el comiat que mereixen. Hem comptat els morts cada dia, esperant que la corba assol¨ªs aquest anhelat punt d'inflexi¨®.

Sabem que el virus desencadena en l'organisme una reacci¨® inflamat¨°ria que no nom¨¦s afecta els pulmons, sin¨® altres ¨°rgans com el cor o el rony¨®, i quan aix¨° es produeix, la mortalitat ¨¦s molt alta. I sabem, sobretot, que el virus t¨¦ una transmissi¨® silenciosa, que s'encomana abans que apareguin els s¨ªmptomes i aix¨° fa que el control de contactes de les persones encomanades que es fa ara sempre arribi tard.

Per¨° m¨¦s inquietant ¨¦s encara el que no sabem. Per exemple, no sabem si la infecci¨® produeix immunitat total, o si ¨¦s parcial, si es comportar¨¤ com un virus estacional, com la grip, o estar¨¤ sempre rondant amb la seva dalla, i no sabem si, com la sida, ¨¦s tamb¨¦ capa? d'amagar-se en l'organisme i reactivar-se m¨¦s endavant. Corea del Sud ha informat que han tornat a donar positiu 91 pacients dels m¨¦s de 7.000 ja recuperats i donats d'alta, que havien donat negatiu en una prova PCR, la m¨¦s fiable. Encara no se sap si s'han infectat de nou, la qual cosa significaria que no han desenvolupat immunitat, o si el virus s'ha reactivat en el seu organisme, la qual cosa significaria que pot amagar-se en un reservori indetectable. L'OMS estudia aquestes inc¨°gnites, de les quals dep¨¨n l'evoluci¨® de la pand¨¨mia.

En el nostre cas, el confinament ha evitat el pitjor, el temut col¡¤lapse del sistema sanitari. Malgrat que alguns estudis li havien posat fins i tot data, els hospitals han arribat al l¨ªmit de la seva capacitat per¨° no a una situaci¨® de col¡¤lapse en la que no poguessin rebre m¨¦s pacients, com ha indicat la consellera de Salut, Alba Verg¨¦s. I aix¨° s'ha aconseguit gr¨¤cies a la rapidesa amb qu¨¨ els gestors sanitaris han reconvertit espais i llits per atendre els malalts cr¨ªtics. Hem vist passadissos embotits de pacients, el 061 ha estat lluny d'oferir la resposta r¨¤pida que requerien els qui tenien els primers s¨ªmptomes a casa, per¨° el sistema ha resistit i no tenim not¨ªcies de pacients que s'hagin quedat sense atendre.

Si hagu¨¦s estat aix¨ª, cal suposar que s'hagu¨¦s fet ¨²s de les ambul¨¤ncies, helic¨°pters i trens medicalitzats preparats per traslladar malalts a comunitats ve?nes amb menys pressi¨®, Arag¨® per exemple. Com van fer les autoritats franceses davant del col¡¤lapse dels serveis a Colmar, traslladant malalts a altres parts de Fran?a, i fins i tot a Su?ssa i Alemanya. Si algun dia ens assabent¨¦ssim que han quedat pacients sense atendre o mal atesos, hauran d'explicar per qu¨¨ no s'han traslladat. Seria terrible assabentar-nos que alguna pru?ja nacionalista ha impedit de demanar ajuda.

?s previsible que la pressi¨® sobre els serveis sanitaris vagi disminuint, sempre que no hi hagi un rebrot, per¨° encara queden setmanes dif¨ªcils i despr¨¦s vindr¨¤ una altra fase complicada: reprogramar tota la cirurgia i totes les visites suspeses a la resta de malalts, l'estat dels quals pot empitjorar si no reben l'atenci¨® que necessiten.

Mentrestant, la utilitzaci¨® partidista de la pand¨¨mia per part del Govern catal¨¤, lluny d'amainar, s'agreuja. El president Quim Torra i la portaveu Meritxell Bud¨® utilitzen la compareixen?a di¨¤ria davant la premsa per criticar i desgastar el Govern central i q¨¹estionar la validesa de les decisions que es prenen. De vegades de forma vergonyant. Primer van marcar difer¨¨ncies respecte del confinament, i ara les marquen respecte del desconfinament. El seu relat ¨¦s monocord: ells ho farien tot millor. Tampoc no han dubtat a utilitzar experts afins pol¨ªticament per soscavar l'autoritat dels organismes p¨²blics que s'ocupen de la vigil¨¤ncia epidemiol¨°gica, inclosa la direcci¨® general de Salut P¨²blica de la mateixa Generalitat. El que ha provocat que, ara mateix, el Departament de Salut estigui en flames.