?ltimes cartes a l¡¯amor rom¨¤ntic

Carta a D. s¡¯obre i es tanca amb dues declaracions d¡¯amor: ¡°Est¨¤s a punt de fer vuitanta-dos anys. T¡¯has encongit sis cent¨ªmetres, nom¨¦s peses quaranta-cinc quilos i continues sent bonica, graciosa i desitjable. Fa cinquanta-vuit anys que vivim junts i t¡¯estimo m¨¦s que mai¡±, ¡°Ens hem dit sovint que, si pogu¨¦ssim tenir una segona vida, voldr¨ªem passar-la junts¡±; entremig irromp la vida amb la seva embranzida, la seva ambici¨®, les seves necessitats materials, el seu altruisme i la seva quota de malaltia i dolor. La hist¨°ria de sempre explicada des de l¡¯escotilla privada d¡¯una personalitat ben singular. Qui escriu la carta ¨¦s Andr¨¦ Gorz (Viena, 1923 - Vosnon, 2007), periodista jueu que va destacar per fundar i dirigir Le Nouvel Observateur, i la seva destinat¨¤ria ¨¦s Doreen Keir, periodista i activista brit¨¤nica de la qual es va enamorar quan tots dos acabaven d¡¯ingressar en la vintena.

L¡¯amor irromp a la vida de Gorz i Keir com una mena d¡¯invasi¨® alien¨ªgena que de seguida comen?a a colonitzar la manera de pensar, de sentir i de parlar pr¨°pies... i els obliga a obrir-se a un nou univers d¡¯idees i sentiments. Potser el m¨¦s interessant del llibre deriva del fet que, si b¨¦ Gorz coneixia la for?a d¡¯aquesta invasi¨® (qui entre els vius no ha sentit parlar de la for?a de l¡¯enamorament?), la seva formaci¨® intel¡¤lectual negava a priori la possibilitat que ¨¦s perllongu¨¦s en el temps.

Carta a D. gaireb¨¦ exigeix llegir-se com la hist¨°ria d¡¯una resist¨¨ncia. Gorz t¨¦ el cap literalment ple de teoria marxista i existencialista: l¡¯amor rom¨¤ntic ¨¦s un espectre; el matrimoni, una farsa burgesa; la conviv¨¨ncia, un intent de domesticar les passions animals de l¡¯¨¦sser hum¨¤; els afectes (inclosos els sexuals) han d¡¯obrir-se a m¨¦s persones, socialitzar-se... Resist¨¨ncies intel¡¤lectualment s¨°lides que s¨®n ven?udes una a una per l¡¯amor de parella obrint-se pas: voler estar sempre junts, la preocupaci¨® personal pel benestar de la persona escollida... Gorz i Keir feien la mateixa fila que qualsevol altra parella reeixida: mai no eren m¨¦s ells que quan estaven junts.

El moment m¨¦s interessant del llibre deriva sens dubte de la vocaci¨® de Gorz per l¡¯escriptura; una vocaci¨® que durant anys no aconsegueix concretar-se en una obra de valor. L¡¯aspirant a escriptor Gorz tamb¨¦ t¨¦ el cap a vessar de teoria francesa: ¡°L¡¯important no ¨¦s l¡¯obra, sin¨® l¡¯escriptura, no ¨¦s el llibre sin¨® deslliurar-se d¡¯ell, no importen les opinions sin¨® l¡¯impuls de fer-les circular...¡±, xerrameca sota la qual vol amagar una lesiva falta de determinaci¨® i un talent que no s¡¯ajusta a les seves ambicions. Keir respon a aquest bloqueig amb generositat: li concedeix espai per treballar, assumeix la pobresa derivada del temps improductiu de l¡¯escriptura i, tot i que de seguida compr¨¨n que el seu enamorat no ¨¦s un segon Sartre, dona suport a la seva obstinaci¨®: per a Gorz la vida ¨¦s millor somiant-se autor, vivint una vida en qu¨¨ es dediquen hores a l¡¯escriptura.

En desvincular el suport de la confian?a en l¡¯¨¨xit, la generositat de Keir t¨¦ un sortint humiliant. I l¡¯inconscient de Gorz es cobra la ferida: en el seu primer llibre (un autoretrat condescendent) presenta la dona de la seva vida com una criatura feble, que depenia completament d¡¯ell... una mentida com una casa de pag¨¨s amb la qual Gorz justificava el seu amor (que anava contra tot el que el marxisme i l¡¯existencialisme li van ensenyar a creure) per l¡¯ensopida via de la responsabilitat.

El moviment pot sonar mesqu¨ª (i ho ¨¦s), per¨° tamb¨¦ un fil¨® literari que ofereix els millors par¨¤grafs d¡¯aquesta memorable carta d¡¯amor.