Salut i malaltia a la Hist¨°ria

Les relacions entre la salut i la malaltia, i la relaci¨® d¡¯aquestes dues coses amb la filosofia o amb la ci¨¨ncia, han variat enormement d¡¯una ¨¨poca a una altra, i, molt especialment, d¡¯unes creences religioses a unes altres.

A l¡¯?ndia ¡ªsempre parlem de fets remots en aquests articles marginals¡ª la medicina, o ayurveda, ¨¦s el veda de la longevitat. Aix¨° presenta una certa similitud amb la concepci¨® bipolar del taoisme, que ho explica quasi tot gr¨¤cies als dos principis del yin i el yang. Segons el tao ¡ªel curs eteri i dial¨¨ctic dels esdeveniments¡ª, salut i malaltia s¨®n fen¨°mens contraris per¨° interrelacionats: la salut i la malaltia s¨®n estats passatgers del microcosmos hum¨¤, que es corresponen amb els mateixos op¨°sits des del punt de vista del macrocosmos.

A la Gr¨¨cia arcaica i cl¨¤ssica es va considerar que la salut era ¡°all¨° m¨¦s desitjable¡± que es pot tenir a la vida ¡ªl¡¯altre m¨®n era un concepte m¨¦s aviat dif¨²s, com passa amb el judaisme antic¡ª, i aix¨ª ho llegim al fragment 255 de Theognis. ?s una idea que va de bracet, tant per a ells com per a nosaltres avui, amb la higiene, de la qual van ser uns grans defensor els grecs, i els romans encara m¨¦s: idea molt republicana que es va difondre per tot el m¨®n romanitzat a trav¨¦s dels aq¨¹eductes, el clavegueram i els banys p¨²blics (tamb¨¦ d¡¯influ¨¨ncia ¨¤rab, poble net entre tots). Per als fil¨°sofs del per¨ªode daurat, al segle de P¨¨ricles, la salut era una condici¨® indefugible per assolir la virtut, cosa que despr¨¦s van discutir els estoics, que no consideraven que la salut fos un valor absolut, at¨¨s que les malalties no depenen de les accions ni de la voluntat dels homes. Les epid¨¨mies eren atribu?des a pol¡¤lucions (miasmata) que portava l¡¯aire i que la gent inhalava a les regions que n¡¯estaven afectades, habitualment concentrades en espais limitats a causa de l¡¯escassa mobilitat de les poblacions en aquell temps. Les grans ciutats, com el demos d¡¯Atenes, s¨ª que van patir les nefastes conseq¨¹¨¨ncies d¡¯una epid¨¨mia de pesta, l¡¯any 430 aC, de la qual Tuc¨ªdides dona completa not¨ªcia al segon any de la Guerra del Pelopon¨¨s. Els grecs suposaven que les pol¡¤lucions eren enviades a la terra pel d¨¦u Apolo, responsable de la plaga que es va esdevenir a Tebes per culpa dels malfets d¡¯?dip, segons el mite que llegim a la trag¨¨dia ?dip rei, de S¨°focles.

Aix¨ª mateix, els grecs van forjar el terme de sophrosyne, equivalent a salut mental, moderaci¨® i autocontrol, fins arribar a considerar, tal com ho llegim a ?squil (Les Eum¨¨nides, 535-537), que ¡°la felicitat, tan desitjada i estimada per tothom, ens ve d¡¯una ment saludable¡±. S¨¨neca, ja en el m¨®n rom¨¤ del segle I, va anar m¨¦s enll¨¤, i va considerar a les Cartes morals, 72.7, que la saviesa de l¡¯home docte equivalia a la veritable salut ¡ªpensament un bon tros excessiu i que la hist¨°ria ha desqualificat, perqu¨¨ el m¨®n ¨¦s ple de ximples, que en general tenen m¨¦s bona salut que els savis, avui escassos i sovint xacrosos perqu¨¨ no fan deport.

Tot aix¨° ¨¦s molt diferent del que van pensar les religions monoteistes: el cristianisme ¨¦s el gran responsable d¡¯una idea encara molt generalitzada, segons la qual malalties i epid¨¨mies no s¨®n altra cosa que un c¨¤stig de D¨¦u. Si ara es pogu¨¦s sortir de casa, ¨¦s possible que moltes esgl¨¦sies, les dels pobles en especial, fossin plenes a vessar de dones pregant. Aquesta idea, sempre vinculada al pecat, va tenir un relleu important¨ªssim arran de les grans epid¨¨mies a l¡¯edat mitjana i el Renaixement: quan la gent s¡¯allunyava d¡¯un malalt, ho feien tant com a mesura preventiva com com a menyspreu del pecador. La pesta bub¨°nica ¡ªencara end¨¨mica a Mong¨°lia, que mata per una pneum¨°nia com els diversos coronavirus¡ª o la pesta negra van m¨¦s que delmar les poblacions al XIV ¡ªPetrarca la va viure, i potser per aix¨° va fer Elogi de la vida solit¨¤ria¡ª; la s¨ªfilis ¡ªque aqu¨ª ¨¦s anomenada ¡°el mal franc¨¨s¡±, per¨° a Fran?a ¡°el mal napolit¨¤¡±, quan de fet va venir d¡¯Am¨¨rica¡ª va fer molt de mal fins fa pocs anys; i els rebrots de la pesta a Londres, el 1665 ¡ªque decennis m¨¦s tard va generar un Diari de l¡¯any de la pesta, de Daniel Defoe¡ª, i a Marsella el 1720, van ser les primeres epid¨¨mies que van implicar el millorament de les mesures higi¨¨niques i el confinament de les poblacions. Anterior a aquestes dades, a Romeu i Julieta (acte V, escena 2), de Shakespeare, quan es sospita de Fra Lloren? i de Fra Joan, que estan infectats a causa d¡¯una epid¨¨mia, hi llegim: ¡°sospitant els guardes / que ven¨ªem d¡¯un lloc brut de la pesta, / ens van tancar les portes; i no havent / pogut sortir, nostre viatge a M¨¤ntua / s¡¯aturava¡± (trad. J. M. de Sagarra). Com els que ara s¡¯obstinen a viatjar a la segona resid¨¨ncia.

Per sort, tant el progr¨¦s de la filosofia racionalista ¡ªa partir de Descartes¡ª com els aven?os de la ci¨¨ncia ¡ªVan Helmont, Syndenham, Morgagni, Laennec (pare de l¡¯estetoscopi, que aquests dies tots els metges porten penjat al coll), Claude Bernard, Virchow, Pasteur o Koch¡ª van fer entrar malalties i epid¨¨mies dins el marc de la fisiologia humana. I ara, la veritat, ¨¦s cosa m¨¦s segura posar-se en mans d¡¯un metge especialista que encomanar-se a D¨¦u Nostre Senyor. Les religions no ho solucionen tot.