A l¡¯Institut Nova Hist¨°ria (I)

La Generalitat ha concedit tres milions d¡¯euros a l¡¯Institut Nova Hist¨°ria, que est¨¤ integrat per historiadors que amb uns m¨¨todes rigorosament cient¨ªfics han descobert que Shakespeare, Cervantes, Hern¨¢n Cort¨¦s, santa Teresa, Colom, Leonardo da Vinci, etc., eren catalans. Avui far¨¦ les meves aportacions a la recerca seguint els mateixos m¨¨todes cient¨ªfics amb la finalitat d¡¯aconseguir tamb¨¦ tres milions de subvenci¨®.

Un gran escriptor, la catalanitat del qual he descobert, ¨¦s Pedro Calder¨®n de la Barca. Despr¨¦s d¡¯estudiar a fons els manuscrits de la Biblioteca del Museu Arqueol¨°gic de Banyoles, he comprovat que l¡¯autor de La vida es sue?o no ¨¦s castell¨¤. Va n¨¦ixer justament a Banyoles. La seva fam¨ªlia (est¨¤ documentat!) tenia el costum seg¨¹ent: quan les dones estaven a punt de parir, els marits les portaven a barquejar. Per tant, Calder¨®n de la Barca va n¨¦ixer mentre els seus pares anaven amb barca per l¡¯estany de Banyoles. De fet, es deia Pere de la Barca, que, com el nom indica, ¨¦s del tot catal¨¤. El ¡°Calder¨®n¡± segurament li van afegir (ho estic investigant) quan la fam¨ªlia es va traslladar a Madrid. Va escriure tota la seva obra en catal¨¤ i no trigarem gaire a trobar-ne els manuscrits originals al dit museu.

Un altre cas important: Diego Vel¨¢zquez tamb¨¦ era catal¨¤. No va n¨¦ixer a Sevilla, sin¨® a Breda (va pintar La rendici¨® de Breda per nost¨¤lgia del seu poble natal) i el seu nom real ¨¦s D¨ªdac Balasc. Resulta que Felip IV, conegut per la seva gran antipatia als catalans, el va enviar a It¨¤lia, i despr¨¦s li va canviar el nom i li va posar Diego Vel¨¢zquez. Els tres anys que he passat al Prado investigant em van permetre descobrir la catalanitat de D¨ªdac Balasc, i fins i tot estudiant en detall els seus quadres, em vaig adonar que la immensa majoria dels rostres que va pintar tenen trets de la ra?a catalana, fins i tot en els pentinats.

Les meves investigacions tamb¨¦ m¡¯han dut a descobrir que no tan sols Leonardo era catal¨¤, sin¨® tamb¨¦ la Mona Lisa. Resulta que Leonardo va anar un dia d¡¯excursi¨® a Lli?¨¤ de Munt. All¨¤ va con¨¨ixer la Mona Lisa i la va pintar. ?s incomprensible que els de l¡¯Institut no s¡¯adonessin que les muntanyes del quadre de La Gioconda s¨®n les de Lli?¨¤ de Munt, ni descobrissin que Mona Lisa no ¨¦s el seu nom veritable. Es deia Ramona de Lli?a (en aquella ¨¨poca no es posaven accents), que es va convertir en Mona Lisa. Mona, naturalment, ¨¦s l¡¯hipocor¨ªstic de Ramona.

La setmana que ve aportar¨¦ m¨¦s evid¨¨ncies de la catalanitat de gent famosa.