Barcelona, el somni ol¨ªmpic de Sarajevo

Segons Arist¨°til, l¡¯amistat perfecta ¨¦s la que mantenen aquelles persones que ¡°s¡¯assemblen per les seves virtuts¡±. Si l¡¯aforisme valgu¨¦s tamb¨¦ per a les ciutats, serviria per explicar per qu¨¨ l¡¯amistat de Barcelona i Sarajevo, forjada sota la pluja de morters que van martiritzar l¡¯urbs bosniana a la guerra dels noranta, ¨¦s profunda i duradora. Privades dels privilegis de la capitalitat, ambdues ciutats es van convertir en potents centres culturals a la segona meitat del segle XX. I ambdues van ser capaces d¡¯escapar del risc de la letargia provinciana gr¨¤cies a un mateix projecte col¡¤lectiu: l¡¯organitzaci¨® d¡¯uns Jocs Ol¨ªmpics ¡ªel 1984, a Sarajevo, d¡¯Hivern; el 1992, a Barcelona, d¡¯Estiu¡ª que serien definits com ¡°els millors de la hist¨°ria¡±. Quasi tres d¨¨cades despr¨¦s, Barcelona i Sarajevo volen que unes ol¨ªmpiades les tornin a ¡°posar en el mapa¡±, per¨° aquest cop potser de forma conjunta, amb una cocandidatura per als Jocs d¡¯Hivern del 2030 que seria el gran somni de la capital de B¨°snia i Hercegovina.

Un projecte ins¨°lit

No ¨¦s la primera vegada que Barcelona es planteja presentar una candidatura als Jocs d¡¯Hivern. Els intents dels alcaldes Jordi Hereu i Xavier Trias pels Jocs de 2022 i 2026, respectivament, van resultar fallits. El primer cop, perqu¨¨ la candidatura no va rebre l¡¯aval t¨¨cnic del Comit¨¨ Ol¨ªmpic Internacional (COI). En el segon, el consistori va decidir congelar el projecte. Si la tercera ¨¦s la bona, seria una candidatura in¨¨dita per diverses raons. En primer lloc, perqu¨¨ els Pirineus no han acollit mai una cita ol¨ªmpica ¡ª¨¦s l¡¯¨²nica gran serralada europea que no ho ha fet¡ª. Per¨°, sobretot, perqu¨¨ mai abans a la hist¨°ria de la competici¨® s¡¯ha imposat un projecte de cocandidatura de dues ciutats de pa?sos diferents, un plantejament amb antecedents en els mundials i europeus de futbol. San Diego (EUA) i Tijuana (M¨¨xic) van estudiar aquesta possibilitat pels Jocs del 2024, per¨° finalment van desistir.

¡°La idea de col¡¤laboraci¨® va sorgir de la part catalana. La primera reuni¨® va tenir lloc fa poc m¨¦s d¡¯un any en aquesta mateixa sala. I la va sol¡¤licitar l¡¯Eric Hauck¡±, recorda Sa?d Fazlagic, secretari general del Comit¨¨ Ol¨ªmpic de B¨°snia i Hercegovina. Probablement, una idea tan estramb¨°tica nom¨¦s podia sortir d¡¯un personatge amb la traject¨°ria de Hauck, actual delegat de la Generalitat als Balcans. Hauck va cobrir durant mesos el setge de Sarajevo per al diari Avui, i despr¨¦s va treballar de funcionari al COI durant set anys. ¡°Sarajevo ¨¦s una ciutat especial per a mi. Aqu¨ª vaig arribar tot just sortit de la facultat a l¡¯inici de la guerra. Va ser una experi¨¨ncia molt dura¡±, recorda Hauck, que va perdre el seu company i amic, el fot¨°graf Jordi Pujol Puente, en un atac de morter la primavera de 1992.

¡°Entenc que la idea pugui semblar una bogeria perqu¨¨ no s¡¯ha fet mai abans. Per¨° t¨¦ molt de sentit, tenint en compte els lla?os emocionals entre les dues ciutats, i el fet que les seves instal¡¤lacions s¨®n complement¨¤ries¡±, comenta Hauck assegut en un bar de la capital bosniana. Mentre que els Pirineus no disposen d¡¯un circuit per celebrar les competicions de bobsleigh, luge i skeleton ¡ªles tres proves de descens en trineu en una pista en forma de tub¡ª, Sarajevo comptava amb un dels millors del m¨®n als Jocs de 1984, i ara nom¨¦s caldria rehabilitar-lo. A m¨¦s, tamb¨¦ s¡¯hi podrien disputar les proves de salt d¡¯esqu¨ª. El t¨¤ndem est¨¤ encara en fase d¡¯exploraci¨®, i no es descarta que es pugui ampliar als Comit¨¨s Ol¨ªmpics de Fran?a o Andorra per celebrar-hi alguna disciplina.

Si b¨¦ no hi ha un termini establert per a la presentaci¨® de candidatures, tot indica que hi haur¨¤ tres aspirants als Jocs Ol¨ªmpics del 2030. Salt Lake City (EUA) i Sapporo (Jap¨®), dues ciutats que jan han organitzat una competici¨® ol¨ªmpica d¡¯hivern en el passat, s¡¯enfrontaran a la candidatura catalana. Tot i que una altra ciutat europea, Mil¨¤, acollir¨¤ els Jocs del 2026, Hauck es mostra esperan?at respecte a les opcions de vict¨°ria. ¡°Els t¨¨cnics del COI ens diuen que tenim un bon projecte¡±, diu amb un somriure confiat.

La candidatura Pirineus-Barcelona ¡ªHauck recorda que aquest ¨¦s el nom oficial; la ciutat comtal hi posa nom¨¦s la marca¡ª ja va rebre una primera avaluaci¨® positiva per part d¡¯una delegaci¨® del COI el passat mes de setembre. De cara a la proposta final, el dilema principal ¨¦s la inclusi¨® de Sarajevo en el projecte, una decisi¨® que correspon al comit¨¨ organitzador. Segons Hauck, tot dep¨¨n que les autoritats bosnianes presentin un pla seri¨®s de finan?ament i sostenbilitat. ¡°Aqu¨ª estem molt il¡¤lusionats amb aquesta possibilitat. Per¨° ara ens toca esperar¡±, exposa Fazlagic, un home d¡¯ulls transparents i galtes rosades.

Samaranch, nom compartit

Quan a Sarajevo va comen?ar el que seria un dur¨ªssim setge de 1.425 dies, el m¨¦s llarg de la hist¨°ria contempor¨¤nia, saldat amb la mort de 12.000 persones, a Barcelona s¡¯engeg¨¤ una gran campanya de solidaritat que culminaria amb la constituci¨® de l¡¯anomenat ¡°Districte 11¡± de la ciutat. L¡¯alcalde Pasqual Maragall va establir una estructura administrativa pr¨°pia d¡¯un districte ¡ªamb gerent, t¨¨cnics, administratius¡ª per canalitzar tant l¡¯ajuda p¨²blica com la ciutadana cap a Sarajevo. La seva seu all¨¤ seria coneguda com ¡°l¡¯ambaixada de Barcelona¡±. Per¨° la solidaritat no s¡¯acab¨¤ amb el final de la guerra.

¡°Va ser una reacci¨® inesperada d¡¯una ciutat europea en el context d¡¯inacci¨® de la comunitat internacional d¡¯aleshores. B¨°snia, el 1995, era com la S¨ªria o la L¨ªbia d¡¯aquests dies. Enguany, l¡¯Ajuntament de Barcelona mant¨¦ la cooperaci¨® amb la ciutat de Sarajevo en temes com la viol¨¨ncia masclista i el suport a les cases de protecci¨® a dones maltractades, i el treball continuat de M¨¦dicos Mundi¡±, explica David Llistar, director de Cooperaci¨® i Just¨ªcia Global de l¡¯Ajuntament de Barcelona. En aquest marc de relacions, Barcelona i Sarajevo es van agermanar oficialment l¡¯any 2000.

Entre els milers de catalans que es van abocar amb la capital bosniana, n¡¯hi va haver un que va deixar un llegat especial: Joan Antoni Samaranch. ¡°Aqu¨ª l¡¯estimem molt. Ell era un home molt positiu i optimista que des dels Jocs de 1984 va mantenir un vincle emocional amb la ciutat¡±, recorda Edin Numankadic, el veter¨¤ director del Museu Ol¨ªmpic de Sarajevo. De fet, assegura que la idea de crear el museu va ser del mateix Samaranch, la mort del qual far¨¤ deu anys el proper 21 d¡¯abril.

Entre obres art¨ªstiques donades per l¡¯ocasi¨® ¡ªincl¨°s un quadre d¡¯Andy Warhol i un de Picoletto¡ª i tot tipus d¡¯objectes i records de l¡¯esdeveniment i els seus participants, la instituci¨® tamb¨¦ va recopilar diversos objectes relacionats amb el llavors president del COI: fotografies, cartes i, fins i tot, un anorac gris¨®s. ¡°Aquest abric ¨¦s el que es va posar a la inauguraci¨® dels Jocs del 1984, i despr¨¦s tamb¨¦ quan va venir en plena guerra. Va ser tot just acabar les olimp¨ªades de Lillehammer, i amb la finalitat de sensibilitzar el m¨®n pel setge que pat¨ªem. La ciutat no oblidar¨¤ mai aquest gest¡±, afegeix aquest anci¨¤ de posat elegant i digne.

Per aix¨°, es va rebatejar el pavell¨® de Zetra, on es van celebrar diverses disciplines el 1984, amb el nom de Hall J. A. Samaranch. El poliesportiu, que va ser bombardejat durant les primeres setmanes del conflicte, va acabar completament destru?t per les flames. Samaranch va impulsar la recollida de fons per reconstruir el complex esportiu, que va comptar amb una generosa aportaci¨® per part de l¡¯Ajuntament de Barcelona, reconeguda en una placa al costat de la portat principal. El pavell¨® es troba al costat de l¡¯estadi on va tenir lloc la m¨ªtica cerim¨°nia inaugural. Al pebeter hi torna a cremar la flama ol¨ªmpica, potser amb l¡¯esperan?a que Sarajevo aculli altra vegada la fam¨ªlia ol¨ªmpica durant la propera d¨¨cada.

Un desafiament mutu

L¡¯organitzaci¨® dels Jocs Ol¨ªmpics representa un desafiament per a totes dues ciutats, tant des del vessant econ¨°mic com log¨ªstic. Segons Hauck, el cost mitj¨¤ de l¡¯organitzaci¨® d¡¯uns Jocs d¡¯Hivern se situa al voltant d¡¯uns 1.500 milions d¡¯euros, dels quals el COI n¡¯aporta prop de 900 gr¨¤cies als contractes de patrocini de llarga durada ja signats. La resta ha de sortir dels patrocinis propis, el merchandising i la venda d¡¯entrades. ¡°Les noves normes del COI insisteixen que els Jocs han de ser sostenibles en mat¨¨ria ambiental i deixar un llegat durador. Un dels punts forts de la nostra candidatura ¨¦s que caldr¨¤ fer poques infraestructures noves i ser¨¤ completament sostenible des del punt de vista ambiental¡±, comenta el representant de la Generalitat, una instituci¨® que ha fet seu el projecte, si b¨¦ compta tamb¨¦ amb el suport de les altres administracions.

Tot i que Fazlagic no precisa una xifra, considera que la inversi¨® en infraestructures necess¨¤ria a B¨°snia seria assumible. ¡°La quantitat ¨¦s elevada per a la nostra economia, per¨° no ¨¦s impossible aconseguir-la. Comptar¨ªem amb el suport financer del cant¨® de Sarajevo, el m¨¦s ric del pa¨ªs. A m¨¦s, caldria atraure inversions estrangeres¡±, admet aquest exjugador de futbol. Sens dubte, l¡¯obra m¨¦s emblem¨¤tica seria la reparaci¨® de la pista de bobsleigh, luge i skeleton. La guerra va destruir pr¨¤cticament totes les instal¡¤lacions ol¨ªmpiques, per¨° un 70% ja han estat restaurades. El circuit de bob est¨¤ situat a la muntanya de Trebevic, amb unes vistes impressionants de la ciutat, a la qual est¨¤ connectada a trav¨¦s d¡¯un telef¨¨ric.

¡°Ara mateix nom¨¦s podem utilitzar el circuit quan ve el bon temps, i fent servir trineus adaptats amb rodes. La instal¡¤laci¨® no t¨¦ compressors de neu¡±, es queixa Senad Omanovic, president del Comit¨¨ Ol¨ªmpic de l¡¯especialitat i tamb¨¦ seleccionador nacional. Mentre parla, un parell de joves passegen tranquil¡¤lament per damunt la pista, una mena de tub de ciment semicircular. Rec¨®rrer els seus 1.570 metres de longitud s¡¯ha convertit en una atracci¨® per als habitants de Sarajevo. ¡°?s una de les meves activitats preferides a la ciutat¡±, apunta Sa?d, un enginyer esprimatxat.

El projecte podria unir en el mateix objectiu un pa¨ªs encara dividit per la guerra

Colonitzada per la molsa i decorada amb grafitis colorits, la pista ofereix un aspecte poc edificant. A m¨¦s, en alguns punts es poden apreciar esvorancs d¡¯un pam provocats pel les explosions de morter. No en va, el front va travessar-la durant mesos. Per¨°, segons Omanovic, les aparences enganyen. ¡°La Federaci¨® Internacional de Bobsleigh va fer un estudi l¡¯any 2002, i va establir que no seria gaire cost¨®s ni dif¨ªcil rehabilitar-la. Est¨¤ feta d¡¯uns materials i amb un disseny de molta qualitat¡±, afirma, tot valorant el cost per sota dels 10 milions d¡¯euros.

A tot Europa nom¨¦s hi ha una desena de circuits, i aquest ¨¦s l¡¯¨²nic als pa?sos del sud. ¡°El projecte no nom¨¦s beneficiaria els bosnians. Estaria obert als atletes d¡¯altres pa?sos perqu¨¨ s¡¯hi poguessin entrenar. Llogant-la seria f¨¤cil recuperar la inversi¨®¡±, augura Fazlagic.

Tot i ser febrer en el moment de la conversa, nom¨¦s es pot trobar neu al cim de Trebevic, tota una advert¨¨ncia de cara als Jocs del 2030. ¡°Els esports d¡¯hivern seran els primers a desapar¨¨ixer. S¨®n les altres v¨ªctimes del canvi clim¨¤tic¡±, rebla Haris Mrkonja, un periodista esportiu d¡¯un canal de televisi¨® local. Tanmateix, el responsable ol¨ªmpic bosni¨¤ no sembla gens preocupat. ¡°Les pistes de salt es troben al punt m¨¦s fred de tota l¡¯ex-Iugosl¨¤via. A m¨¦s, en ¨²ltima inst¨¤ncia, recorrer¨ªem a l¡¯ajuda divina!: l¡¯hivern del 1984, encara no havia nevat el dia abans de la cita ol¨ªmpica, per¨° aquella mateixa nit va caure la nevada m¨¦s gran en anys¡±, explica amb un somriure.

L¡¯aspiraci¨® de ren¨¦ixer

Un quart de segle despr¨¦s, encara ¨¦s f¨¤cil percebre les empremtes que va deixar la guerra a la fesomia de Sarajevo: marques de bales o morters a les fa?anes, habitatges abandonats, algun balc¨® calcinat... ¡°Aquestes marques no hi s¨®n per una voluntat de conservar la mem¨°ria hist¨°rica, sin¨® simplement per la manca de fons per arreglar-ho¡±, adverteix Ervin Tokic, un reputat guia tur¨ªstic. A causa del llast de la corrupci¨®, l¡¯economia no ha aconseguit enlairar-se. B¨°snia figura entre els pa?sos m¨¦s pobres d¡¯Europa, i algunes estimacions l¡¯assenyalen com el que t¨¦ l¡¯¨ªndex d¡¯atur juvenil m¨¦s elevat de tot el m¨®n: un 56%. Per aix¨°, molts joves volen emigrar. El pa¨ªs ha perdut mig mili¨® d¡¯habitants respecte als quatre milions registrats al final de la guerra. Un aut¨¨ntic drama.

¡°La celebraci¨® dels Jocs donaria una empenta a l¡¯economia de tot el pa¨ªs, perqu¨¨ les millores en infraestructures no nom¨¦s beneficiarien Sarajevo. Ens cal un projecte engrescador que doni feina i esperances als joves¡±, apunta Halid Genjac, secretari general del Partit d¡¯Acci¨® Democr¨¤tica (SDA), la principal formaci¨® dels bosn¨ªacs, com es coneix la comunitat musulmana, majorit¨¤ria a Sarajevo. El record dels Jocs de 1984 encara ¨¦s molt present en la mem¨°ria col¡¤lectiva de la societat; per aix¨° l¡¯expectativa d¡¯unes olimp¨ªades el 2030 t¨¦ un gran potencial mobilitzador.

¡°Aquells van ser els dies m¨¦s feli?os de la nostra ciutat. Ens va donar una injecci¨® d¡¯autoestima. Mai abans hav¨ªem rebut tants personatges de fama mundial. Recordo haver vist Kirk Douglas pel carrer quan vaig sortir a comprar el pa. En tornar, la meva mare es va burlar de mi... fins que va encendre el televisor i el va veure ella mateixa¡±, rememora Fazlagic amb una brillantor nost¨¤lgica als ulls. En plena era socialista, aquella va ser la primera vegada que els ciutadans iugoslaus van poder tenir a les mans una ampolla de Coca-Cola. Per a Sarajevo, la cita ol¨ªmpica va provocar un boom tur¨ªstic els anys seg¨¹ents i va esperonar l¡¯efervescent escena cultural de la ciutat.

Per a aquest dirigent ol¨ªmpic, la import¨¤ncia dels Jocs va m¨¦s enll¨¤ de l¡¯¨¤mbit econ¨°mic: ¡°Aquest projecte podria tenir el m¨¨rit de tornar a unir darrere un mateix objectiu com¨² tot el pa¨ªs, encara molt dividit pel trauma de la guerra. De moment, totes les institucions li fan costat. ?s la m¨¤gia de l¡¯esport¡±. Tanmateix, fins ara les competicions esportives no han servit per agermanar els bosnians, m¨¦s aviat al contrari. ¡°A les seleccions nacionals de B¨°snia els donen suport sobretot els bosn¨ªacs; molts serbobosnians i croats prefereixen les vict¨°ries de les seleccions s¨¨rbia i croata, respectivament¡±, es queixa Mrkonja, el periodista esportiu.

Els acords de pau de Dayton van establir un complex sistema pol¨ªtic amb quotes de tipus ¨¨tnic per garantir la presa de decisions per consens. Per exemple, la presid¨¨ncia del pa¨ªs rota cada vuit mesos entre els representants dels tres principals grups ¨¨tnics del pa¨ªs ¡ªbosn¨ªacs, serbobosnians i croats¡ª. La manca de confian?a entre ells fa que la mateixa estructura tripartida es reprodueixi en moltes institucions, fins i tot en aquelles sense una forta c¨¤rrega pol¨ªtica, com ¨¦s el cas del Comit¨¨ Ol¨ªmpic de B¨°snia.

¡°Dayton va servir per aturar la guerra, per¨° no per construir un nou pa¨ªs. El sistema actual afavoreix els partits nacionalistes de cada comunitat, que s¡¯han atrinxerat a les institucions a base de construir unes espesses xarxes clientelars i corruptes¡±, denuncia Jovan Divjak, militar serbobosni¨¤ venerat pels habitants de Sarajevo pel seu paper de general fidel en la defensa de la ciutat davant de les tropes s¨¨rbies. Enmig del desenc¨ªs, una invitaci¨® definitiva de Barcelona pels Jocs del 2030 podria caure de manera tan oportuna com aquella nevada la vig¨ªlia de Reis. No li falta ra¨® a la dita ¡°un amic ¨¦s un tresor¡±.