¡®Tab¨²s¡¯, el desastre d¡¯un mon¨°leg

L¡¯any 2018, la televisi¨® flamenca de B¨¨lgica estrenava Taboo i, segons els diaris, va tenir un 54% de share, una xifra astron¨°mica. Aix¨° segurament ha facilitat la seva exportaci¨® a altres televisions com l¡¯australiana o la canadenca i ara, la catalana TV3. Aqu¨ª es diu Tab¨²s i ¨¦s una producci¨® d¡¯El Terrat (de Mediapro). El presentador ¨¦s l¡¯actor David Verdaguer. En qu¨¨ consisteix? Doncs a reunir quatre persones amb un problema o discapacitat comuna, d¡¯un determinat col¡¤lectiu... i viure una setmana junts amb el presentador. Com a cloenda, convidar-los, amb amics, parents i altres persones amb el mateix problema, a un mon¨°leg suposadament humor¨ªstic a c¨¤rrec de Verdaguer.

La mercadot¨¨cnia del producte ven que es tracta de trencar un tab¨² rient-nos sense embuts de la seva vulnerabilitat. Riure d¡¯all¨° que no s¡¯ha de riure. Que no vulgui ser un programa ploraner o compassiu em sembla voler donar un tracte digne als seus protagonistes. De fet, l¡¯estada a la casa consisteix b¨¤sicament en xerrades entre els convidats i d¡¯ells, vis-a-vis, amb Verdaguer. En el primer cap¨ªtol, els quatre personatges eren cecs i tots tenien un relat molt elaborat de la seva pr¨°pia vida. Sense amagar la duresa de l¡¯experi¨¨ncia... no volien ni fer ll¨¤stima ni provocar compassi¨®. Hi havia un punt de reivindicaci¨® des de la difer¨¨ncia. Els testimonis de la seva perip¨¨cia personal s¨®n els millors moments del programa. Fins aqu¨ª, tot molt b¨¦. Per¨° ja es veu que la descripci¨®, molt per sobre, de la vida a la casa ¨¦s irrellevant per als prop¨°sits de Tab¨²s. El plat fort, cuinat perqu¨¨ l¡¯espectador s¡¯adoni que ¨¦s on s¡¯hi juguen els quartos, ¨¦s el mon¨°leg.

El desastre arriba amb el mon¨°leg final. Tot i que a la fitxa t¨¨cnica hi figuren 11 guionistes (entre els principals i els encarregats del que anomenen gui¨® addicional), el resultat ¨¦s d¡¯una mis¨¨ria inconcebible. No s¨¦ si s¡¯ha heretat del format original. Si ¨¦s aix¨ª, han estat incapa?os de rentar-li la cara.

De veritat fa riure comparar el braille amb acaronar el front d¡¯un adolescent? El pitjor, per¨°, ¨¦s el cap¨ªtol de les picardies. Un humor ranci, ple d¡¯acudits verds tronats. I fan molta ang¨²nia perqu¨¨ veus que ¨¦s aqu¨ª on els responsables del programa volen demostrar la seva gosadia sense adonar-se que el problema no ¨¦s que facin tabola del gremi dels cecs, una gresca amb tots els permisos en regla d¡¯aquest gremi, sin¨® que els acudits simplement no tenen gr¨¤cia, facin conya dels cecs o de Maria Sant¨ªssima. Hi ha un moment que es parla de brindar amb cava semicec. Pesqueu el doble sentit? Doncs totes les brometes s¨®n d¡¯un nivell d¡¯intel¡¤lig¨¨ncia semblant. Ocurr¨¨ncies com que els cecs ho deuen ser perqu¨¨ no van plegar de masturbar-se a temps et porten a un pati de col¡¤legi de color s¨¨pia. Verdaguer ¨¦s un bon actor, per¨° ¨¦s impossible servir amb llu?ment un espectacle tan pobre i desnortat. Durant el mon¨°leg es mostren insistentment imatges del p¨²blic petant-se de riure. Si hem de fer cas d'aquest muntatge, s¡¯ho van passar la mar de b¨¦. Me n¡¯alegro.