Est¨¨tica del confinament

Amuntegats els dies d¡¯enclaustraci¨® han crescut els cabells, les ungles i les barbes, i els robinsons involuntaris s¡¯han crispat o han caigut en la malenconia del rellotge sense piles progressivament.

Gr¨¤cies a l¡¯estat d¡¯excepci¨® hem vist una caterva de m¨²sics i escriptors actuant per amor a l¡¯art, infectats d¡¯altruisme. V¨ªdeos, les xarxes socials s¡¯han omplert de recitals casolans. Els cantautors han esgratinyat les guitarres. A uns i altres se¡¯ls ha demanat que ensenyessin els ateliers. Hem abusat del petit we are the world que traginen dins.

Una mica tothom. Fotografies de menjars i balcons, de lectures pendents, les manualitats de la canalla, llistes de trucs, trucs!, per esbandir l¡¯avorriment. S¡¯ha produ?t una allau est¨¨tica, d¡¯objectes i actituds interposades entre el Jo i l¡¯altri. I l¡¯aura digital, ?o ¨¦s la genu?nitat que un es fabrica a la xarxa en condicions normals, ¨¦s a dir el personatge, l¡¯aura ha caigut en picat. Perqu¨¨ hem entrat a les cases. Intimitats i habitacions tronades, bosses als ulls i els set xandalls de l¡¯apocalipsi han desfilat. No s¡¯ha pogut mitigar la desfeta sota cobert.

Definir-se ¨¦s existir. All¨° que tenim o perseguim parla per nosaltres. Ens distingeix. D¡¯ordinari no ¨¦s gaire dif¨ªcil. L¡¯un poda bonsais i l¡¯altre aspira a ser poeta. Per¨° el confinament imposat ha afegit un tret distintiu que no ¨¦s original sin¨® comunal: l¡¯absurditat del tedi.

A la novel¡¤la El desert dels t¨¤rtars (1940), el jove soldat Giovanni Drogo crema la joventut i la vida en una fortalesa fronterera, tot esperant una invasi¨® que no s¡¯esdevindr¨¤. Sense invasi¨® no hi ha guerra i sense guerra un militar no t¨¦ cap sentit. Els p¨¤ries d¡¯Esperant Godot (1952), Vladimir i Estragon, tamb¨¦ s¡¯encarnen en la monotonia. A La muntanya m¨¤gica (1924) Hans Castorp acaba mort d¡¯avorriment, anestesiats els sentits, desposse?t dels costums que el caracteritzaven. I Roberto de la Grive sent la feixuguesa del tedi al galiot ancorat a una milla de L¡¯illa del dia abans (1994).

Tots ells no hi cauen fins que ja ¨¦s massa tard: l¡¯espera els esborra o ha passat a definir-los. Per¨° que no hi hagi cap dubte. Si haguessin tingut internet segur que haurien penjat v¨ªdeos: Drogo fent gu¨¤rdies i flexions; els beckettians, selfis de ganyotes; Castorp, fotografies de mantes de quadres i paisatges nevats, i de la Grive, receptes de menjars ex¨°tics. Tamb¨¦ haurien provat de no esborrar-se digitalment per continuar existint.