Badia i Margarit: l¡¯enlla? amb Pompeu Fabra

All¨° dif¨ªcil ¨¦s la continu?tat, que les coses no es trenquin o es perdin i s'hagin de comen?ar de zero, especialment en cultura i ci¨¨ncia, valoren els experts. Antoni Badia i Margarit va assistir a la catalana i avan?ada escola Blanquerna d'Alexandre Gal¨ª; per¨° despr¨¦s de la Guerra Civil (a la qual va acudir amb la traum¨¤tica Quinta del Biber¨®) va estudiar en una Universitat de Barcelona (UB) amb professors a l'exili o expulsats. Per aix¨°, anava a classes m¨¦s o menys clandestines de mestres depurats, com Jordi Rubi¨® i Ramon Aramon. I va fer la tesi amb D¨¢maso Alonso. Va buscar la tradici¨®. I despr¨¦s, va generar com a primers deixebles personatges cabdals per a l'estudi del catal¨¤, com Germ¨¤ Col¨®n, Joan Veny i fins i tot va dirigir la tesi de l'ic¨°nic Joan Sol¨¤. ¡°Va destinar el gruix de les seves energies a garantir la continu?tat de l'obra de Pompeu Fabra i Joan Coromines; va ser una baula decisiva per al manteniment de l'estudi de la llengua catalana¡±, assegura Carles Duarte, un altre deixeble i ara comissari de l'Any Badia i Margarit que promou la Generalitat en el centenari del naixement del ling¨¹ista, un reconeixement que el coronavirus i els seus efectes estan retardant.

Maria Teresa Cabr¨¦, avui presidenta de la Secci¨® Filol¨°gica de l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans (IEC), o Joan Mart¨ª, antic rector de la Universitat Rovira i Virgili, formen part tamb¨¦ de l'elenc d'experts de la llengua que, primer alumnes i despr¨¦s col¡¤laboradors, han passat per la sapi¨¨ncia de Badia i Margarit (Barcelona, 1920-2014), que ¡°va saber mantenir vius, des dels anys quaranta, els estudis filol¨°gics sobre el catal¨¤ iniciats a l'IEC i la universitat abans de la Guerra Civil, portant-los als seixanta i setanta¡±, fixa Duarte.

El comissari de l'Any Badia i Margarit el coneixia b¨¦: va ser alumne seu i van col¡¤laborar entre mitjans dels setanta i principis dels vuitanta. ¡°Era met¨°dic, rigor¨®s, l¨²cid i gener¨®s¡±, enumera. ¡°Com que es llevava molt d'hora, aprofit¨¤vem la primera hora del mat¨ª per despatxar temes¡±, recorda. Llavors ja era catedr¨¤tic de Gram¨¤tica Hist¨°rica Catalana (1977) a la UB, on el 1948 havia guanyat la c¨¤tedra de la mateixa mat¨¨ria¡­ en llengua castellana. Havia arribat a aquella c¨¤tedra el mateix any que moria a l'exili aquell Fabra amb el qual mai va arribar a treballar, per¨° amb qui havia connectat indirectament a trav¨¦s d'aquestes misterioses cadenes del saber: d'una banda, a partir de Gal¨ª, que el va introduir en l'amor per la llengua, i que havia estat d'adolescent deixeble del Mestre, i, de l'altra, a partir d'Aramon, que s¨ª que va treballar directament amb Fabra.

En qualsevol cas, Badia i Margarit ja comptava als anys setanta amb una bibliografia impactant, entre altres t¨ªtols amb l'inici del gegant¨ª Atles ling¨¹¨ªstic del domini catal¨¤, que va arrencar amb Col¨®n (1952), i una Gram¨¢tica catalana¡­ en castell¨¤ (1962), primer manual universitari sobre el tema i precedent d'una segona m¨¦s ambiciosa (1994). Membre de l'IEC des del 1968 (on acabaria presidint la Filol¨°gica entre el 1989 i el 1995), tamb¨¦ era ja en aquells dies el rector de la UB, el primer en democr¨¤cia, un c¨¤rrec que va mantenir fins al 1986. El fet que combin¨¦s les dues fren¨¨tiques activitats ¨¦s fruit de la seva divisa ¡°ci¨¨ncia i passi¨®¡±, diu Duarte, que rememora els treballs per a la normalitzaci¨® del catal¨¤ quan no era oficial i l'estudi d'un llenguatge administratiu en aquesta llengua. ¡°Tenia una consci¨¨ncia molt n¨ªtida de la seva condici¨® de cient¨ªfic, per¨° se sentia comprom¨¨s amb la transformaci¨® de la realitat¡±. I d'aqu¨ª prov¨¦ la seva producci¨® de t¨ªtols de la sociologia del llenguatge, com La llengua dels barcelonins (1969), o la seva llarga presid¨¨ncia del Grup Catal¨¤ de Socioling¨¹¨ªstica (1974-1990).

A difer¨¨ncia del mateix Fabra, de Coromines o, m¨¦s recentment, de Sol¨¤, tots ells amb una gran projecci¨® popular, no semblaria que el perfil de Badia i Margarit, menys medi¨¤tic, facilit¨¦s ara la seva projecci¨® p¨²blica. ¡°?s cert que va ser, sobretot, un eminent professor universitari, per¨° va tenir tamb¨¦ un impacte social¡±, contraposa el comissari, que rememora la seva detenci¨® el 1967 per les seves protestes contra el r¨¨gim, el seu suport a manifestos en defensa d'estudiants represaliats o, el 1976, un discurs seu que seria l'inaugural d'un any acad¨¨mic universitari en catal¨¤ despr¨¦s de la Guerra Civil. Potser aquest vessant c¨ªvic tamb¨¦ va contribuir al fet que reb¨¦s el Premi d'Honor de les Lletres Cartalanes el 2003.

Llibres, carrer i escola

¡°Si va ser el primer rector de la Universitat de Barcelona triat democr¨¤ticament despr¨¦s del franquisme ¨¦s perqu¨¨ era un referent c¨ªvic¡±, emfatitza Duarte. Per aix¨° l'Any Badia i Margarit, amb el calendari en suspens, tenia el seu acte d'obertura al Paranimf de la UB el 19 de mar?. Ajornat, es far¨¤ coincidir amb una exposici¨® a la mateixa seu, una de tres programades, a m¨¦s de les previstes a la Biblioteca de Catalunya i a l'IEC, aquesta a partir dels seus llibres i objectes personals. El mateix Institut acollir¨¤ unes jornades que confrontaran ling¨¹istes de les ¨²ltimes generacions amb la tasca de qui va ser doctor honoris causa a Salzburg o La Sorbona, entre altres universitats.

D'aquesta trobada cient¨ªfica n'ha de sortir un llibre, mentre es planteja la reedici¨® del que ja va fer el periodista Miquel Pairol¨ª, Badia i Margarit. La passi¨® i el rigor d¡¯un investigador de la llengua catalana, que va apar¨¨ixer arran del premi de la Fundaci¨® Catalana per a la Recerca (1996). I, mentrestant, des del Departament de Cultura de la Generalitat s'ha sol¡¤licitat a l'Ajuntament de Barcelona que Badia i Margarit pugui donar nom a un carrer o espai p¨²blic de la ciutat: a banda de prop dels edificis de la UB, tamb¨¦ podria situar-se al carrer Portaferrissa. Aix¨ª mateix, s'ha plantejat al Departament d'Educaci¨® que algun futur institut pogu¨¦s portar el seu nom. ¡°A Igualada, on va viure uns anys despr¨¦s de la seva jubilaci¨®, ja n'hi ha un, per¨° n'hi podria haver un altre, no?¡±, planteja Duarte. La tasca de continu?tat, d'enlla?, de Badia i Margarit, b¨¦ s'ho val.