Voluntariat que no ent¨¦n d¡¯edats

Carlota Bruch, de 26 anys, es va llicenciar el 2018 en Medicina i, despr¨¦s d'un any sab¨¤tic, es va examinar del MIR fa uns mesos. Contemplava impotent l'esclat de la pand¨¨mia i la seva propagaci¨® descontrolada. ¡°Veia el que passava als mitjans i jo era a casa sense poder fer res¡±. Fins que va arribar la crida de la Generalitat a estudiants i jubilats per la manca de personal sanitari. Va enviar la sol¡¤licitud sense pensar-s'ho. No sabia qu¨¨ es trobaria. ¡°El que volia era ser ¨²til, sense saber si ho seria¡±, reconeix. Des del 27 de mar? treballa a l'Hotel Terrassa Park, que ha estat transformat en un hospital amb 70 llits per a pacients lleus de covid-19.

Aquesta mateixa inquietud sentia Marisol Lolo, de 64 anys, quan mirava les not¨ªcies des del sof¨¤ i l'ha portat al mateix recinte. Per¨° la Marisol hi ha arribat amb 43 anys d'experi¨¨ncia a l'esquena en diferents serveis de Mutua de Terrassa (des de la UCI, medicina interna i urg¨¨ncies fins a tasques de direcci¨®). L'Hotel Terrassa Park acull 45 treballadors sanitaris i uns 65 pacients lleus que ¡°es troben en la fase final de la recuperaci¨® de la malaltia derivats de l'Hospital de Terrassa per deixar espai per als m¨¦s greus, per¨° que no poden tornar a casa perqu¨¨ all¨¤ no poden seguir en a?llament¡±, explica la Marisol.

Totes dues admeten que no es troben amb situacions sanit¨¤ries tan greus com els seus companys que treballen a les UCI d'hospitals, per¨° s¨ª que han de bregar amb les tensions emocionals dels pacients, que en algun cas puntual han arribat a ser violentes. ¡°Hi ha gent que est¨¤ preocupada perqu¨¨ no t¨¦ informaci¨® d'un familiar greu o que se sent sola i qualsevol problema emocional aqu¨ª es magnifica i pot desembocar en ira que acaben focalitzant en el personal¡±, admet la Marisol.

¡°Aqu¨ª hi ha moltes pors¡±, afegeix la veterana infermera, que s'ha pres com a projecte personal insistir a recordar les mesures de seguretat. ¡°Aqu¨ª cada persona ¨¦s la teva enemiga, aix¨ª que els demano que no es relaxin perqu¨¨ no vull que ning¨² es contagi?¡±. I de moment ho est¨¤ aconseguint: en tres setmanes de funcionament de l'hospital improvisat no han detectat cap infectat entre el personal. Malgrat tot, tamb¨¦ hi ha espai per a l'agra?ment, coincideixen les dues. ¡°Hi ha gent que est¨¤ sola i li fas companyia, a m¨¦s els ajudes a mantenir el contacte amb la fam¨ªlia¡±, explica la Carlota. El fet de ser en un hotel, amb un tel¨¨fon a cada habitaci¨®, ho facilita.

Del total de treballadors d'aquesta instal¡¤laci¨®, vuit s¨®n professionals ja jubilats, per¨° tamb¨¦ nou acabats de llicenciar i 11 estudiants de l'¨²ltim curs, tant de Medicina com d'Infermeria. S¨®n fruit de la crida que va fer la Generalitat per suplir la falta de mans per l'ofec que la pand¨¨mia ha provocat als centres sanitaris. La convocat¨°ria ha aconseguit m¨¦s de 1.600 incorporacions, segons el Departament de Salut. D'aquests, uns 300 s¨®n professionals jubilats, 237 metges estrangers amb la titulaci¨® convalidada i 486 d'altres professions sanit¨¤ries. A ells s'hi sumen les noves generacions, amb 351 estudiants o acabats de llicenciar en Medicina i 222 en Infermeria.

L'experimentada Marisol admet que el problema actual han aconseguit convertir-lo en una oportunitat. ¡°El que els joves estan aprenent aqu¨ª no els ho treu ning¨². En un moment normal haurien comen?at la vida laboral en un hospital amb malalts greus sense que ning¨² estigu¨¦s per ells, hauria estat m¨¦s traum¨¤tic¡±. La Carlota valora poder tenir personal experimentat com a tutors. ¡°Aqu¨ª no et sents abandonat, hi ha molts voluntaris i tots hi s¨®n per ajudar tothom¡±, diu la jove, que espera ser pediatra. La Marisol espera tornar a una vida tranquil¡¤la i reflexiona: ¡°Hi haur¨¤ un abans i un despr¨¦s. La pand¨¨mia ens ha donat una lli?¨®: la necessitat de parar i valorar qui tens al costat i les petites coses, com quedar per fer un caf¨¨¡±.