Cultura desposse?da

Molt de temps abans d'aquest infaust present en qu¨¨ vivim reclosos, ja rondava la consci¨¨ncia de la desatenci¨® entorn de l'¨¤mbit de la cultura. Tot plegat succe?a davant de la indifer¨¨ncia general, era ignorada per una gran majoria de ciutadans acostumats a no q¨¹estionar-se l'austeritat pressupost¨¤ria ni la desatenci¨® cap a la cultura per part de les institucions p¨²bliques. Aquesta neglig¨¨ncia no anava nom¨¦s en detriment de la producci¨® cultural, sin¨® tamb¨¦ de la societat mateixa, que s'anava deteriorant en perdre el que la cultura aporta com a eina de coneixement i cohesi¨®. Aquests dies en qu¨¨ la pand¨¨mia ens ha abocat a una experi¨¨ncia in¨¨dita i al conseg¨¹ent confinament dels ciutadans, s'ha instal¡¤lat l'abatiment i la incertesa a les llars, de diverses maneres i, en massa, de manera extrema per la precarietat de mitjans o la implacable solitud.

A moltes altres llars, en aquest temps susp¨¨s, els ciutadans han recorregut, per contrarestar la seva relegada llibertat de moviment, a la cultura. Hi han accedit sobretot per diferents mitjans digitals i aquesta s'ha desgranat generosa, a trav¨¦s d'enlla?os, visites virtuals a museus avui clausurats, visionament d'obres teatrals o films, poesia als m¨°bils i tota una infinitat de dispositius tecnol¨°gics i ofertes a les xarxes socials. Ens apropen com si f¨®ssim davant d'un miratge i ens conviden a celebrar la ¡°cultura a casa¡±, en una digitalitzaci¨® del m¨®n, per¨° tan sols en el seu cos virtual, un cos sense batec propi, ja que, com sabem, a l'experi¨¨ncia de veure pintura, assistir a un espectacle teatral o a un concert, no s'hi pot accedir en la seva m¨¤xima essencialitat i revelaci¨® per mitjans dom¨¨stics audiovisuals o inform¨¤tics. Per¨° som aqu¨ª, empantallats, solitaris i solidaris.

Escric aquestes notes com a eco de totes les veus, tan cr¨ªtiques com l¨²cides, que s'han anat pronunciant aquests dies davant del sentiment d'un despit cap a la cultura i la seva agonia, tan sorpreses com ofeses pel comunicat del ministre de Cultura en la seva primera compareixen?a p¨²blica enmig d'aquesta crisi. En aquest moment en qu¨¨ la cultura est¨¤ tocada, el Govern no ha proposat nous programes, idees o reptes, sin¨® que ha ajornat a un hipot¨¨tic futur les mesures espec¨ªfiques, quan les circumst¨¤ncies ho permetin, oblidant la incapacitat del sector cultural de generar ingressos en aquests moments i la seva enorme dificultat per mantenir a curt o mitj¨¤ termini les estructures productives, que s¨®n les que creen les condicions perqu¨¨ funcioni adequadament, oblidant que la cultura ¨¦s, en si mateixa, un dret primordial de les persones. Hem de pronunciar-nos perqu¨¨, quan els agents culturals no q¨¹estionen el poder, s'entra en la complicitat amb les seves amn¨¨sies i arbitrarietats.

Avui m¨¦s que mai, cal recordar que la cultura ¨¦s un b¨¦ de primera necessitat. El sistema sanitari no s'hauria d'haver desat¨¨s ni afeblit mai, per¨° tampoc la cultura pot ser desposse?da, perqu¨¨ totes dues atenen necessitats diferents i primordials de l'¨¦sser hum¨¤. Ho va proclamar, amb paraules precises, el poeta Federico Garc¨ªa Lorca, el 1929: ¡°No solo de pan vive el hombre. Yo, si tuviera hambre y estuviera desvalido en la calle no pedir¨ªa un pan; sino que pedir¨ªa medio pan y un libro. Y yo ataco desde aqu¨ª violentamente a los que solamente hablan de reivindicaciones econ¨®micas sin nombrar jam¨¢s las reivindicaciones culturales, que es lo que los pueblos piden a gritos. Bien est¨¢ que todos los hombres coman, pero que todos los hombres sepan. Que gocen todos los frutos del esp¨ªritu humano porque lo contrario es convertirlos en m¨¢quinas al servicio del Estado, es convertirlos en esclavos de una terrible organizaci¨®n social¡±.

Escric, tamb¨¦, aquestes notes per intentar anar a trobar una cultura que perviu, erosionada, als marges i que, lluny de poder expressar-se amb lletres maj¨²scules i lluminoses, al centre de l'escena i de l'espai p¨²blic, se situa fora de camp, menystinguda, circumdant els l¨ªmits de l'establert, de manera que conv¨¦ garantir la seva sostenibilitat.

?s d'esperar que en el futur immediat, despr¨¦s del col¡¤lapse, sigui necessari fer de la cultura un desafiament i aconseguir que sigui lliure, dissident de les exig¨¨ncies del mercat o del poder oficial, amb la seva caduca pol¨ªtica cultural. Ser¨¤ aquesta cultura la que ens ajudi a alleugerir el malestar i ens contraresti l'abatiment, obrint vies alternatives des de la seva capacitat autocr¨ªtica i no conformista, amb propostes d'altres models que serveixin de vincle a la vida social, en un exercici de comprensi¨®, coneixement i mem¨°ria. Un saber que ens ofereixi la possibilitat de recuperar-nos de l'embat pand¨¨mic sense pas ressagat. Evitar el retorn a les gambades accelerades d'un temps passat que feien dif¨ªcil la ra¨® cr¨ªtica o un anar ben endins.

Tornar a avan?ar, amb la capacitat d'incorporar i imaginar possibilitats sorprenents en un escenari futur que restitueixi el valor social de la cultura. ?s impossible progressar cap a una nova concepci¨® de la societat i cap a altres formes de vida que convidin a explorar ¨¤mbits culturals diferents, sense preocupar-se d'una manera plena i precisa per l'educaci¨®. Ha passat, tristament, que, en comptes d'entendre l'educaci¨® com un comprom¨ªs com¨² dels ciutadans i complir amb l'obligaci¨® de les institucions de defensar-la, hem assistit durant anys a programes educatius frustrats, un darrere l'altre, de la mateixa manera que retallades en els pressupostos i beques han anat depauperant les bases estructurals i desatenent el desenvolupament d'escoles i universitats.

?s el repte dels ciutadans recuperar el territori perdut de la cultura, entenent-la sense etiquetes ni passions pol¨ªtiques, que fan tosca i parcial la nostra comprensi¨® del comportament hum¨¤, els seus motius i enigmes. Seria oport¨² tamb¨¦ conrear un estat de vig¨ªlia que entengui la cultura com a solidaritat i que, sense precarietat, pugui viure amb dignitat del seu treball, en contra de la proclama que el que no est¨¤ exposat a l'aparador no existeix. Irradiar una creativitat independent del mercat i les seves lleis, que confonen v¨¤lua amb valoraci¨®.

Una vegada h¨¤gim passat el cicle d'aquesta fosca epid¨¨mia, ja sabrem del cert que els carrers s¨®n m¨¦s llargs de nit, per¨°, amb la primera llum de l'endem¨¤, ens caldr¨¤ perseverar en la consci¨¨ncia que alguna cosa pot haver canviat en la nostra relaci¨® amb la realitat i la percepci¨® que en tenim. Tant de bo sigui una oportunitat, malgrat que sigui per una causa devastadora i adversa, aconseguir el que vam ser incapa?os de refermar o preveure abans de l'embat de l'epid¨¨mia: relacionar-nos amb l'altre a trav¨¦s de l'empatia.

Al llarg del confinament i amb una freq¨¹¨¨ncia inusitada, molts ens hem preguntat com podem anar mes all¨¤ de la impot¨¨ncia? Com fer de la cultura un espai sense l¨ªmits, obert al coneixement que altres mons s¨®n possibles? All¨¤ on s'esperava que hi fos la cultura, ja no hi ¨¦s¡­ On s'ha despla?at? Entre l'expectaci¨® i l'expectativa, ¨¦s molt necessari que tots, intel¡¤lectuals i artistes, contribu?m a ventilar, obrint portes i finestres, perqu¨¨ transiti la creativitat com una forma d'emancipaci¨® des d'on albirar noves traject¨°ries que ens estimulin, sense por d'avan?ar en el repte que la cultura ser¨¤ m¨¦s viva mentre sigui conflictiva i, al seu torn, m¨¦s solid¨¤ria. Al cap i a la fi, en aquest moment infaust que ens fa sentir vulnerables, no podem prescindir de la cultura com a abric per aconseguir fer del pessimisme, vigor, i de la nostra fragilitat, resist¨¨ncia.

Frederic Amat ¨¦s pintor.