La gran casa dels sensesostre

¡°Els primers dos dies no et molesta que el del costat parli a les 11 de la nit amb el m¨°bil; al quart, ja n'est¨¤s cansat. Aix¨° genera tensions, com passaria a qualsevol casa¡±, resumeix S¨ªlvia Delgado, responsable de la Creu Roja d'un dels dos pavellons que va engegar l'Ajuntament de Barcelona el 25 de mar? per a persones sense llar. A aquest, s'hi suma un altre pavell¨® gaireb¨¦ exacte al costat. En total, m¨¦s de 400 places (225 i 225) ocupades per homes heterogenis: ¡°Des d'una persona de m¨¦s de 60 anys, en situaci¨® de carrer des de fa molts anys, i que tornar¨¤ al carrer, a un jove perruquer que vam acompanyar l'altre dia al seu local a buscar l'ordinador i a pagar els impostos¡±. Fonts policials i gestors adverteixen que l'ambient s'ha enrarit.

Els homes (els pavellons s¨®n exclusivament masculins) conviuen des de fa gaireb¨¦ un mes en un espai gran (6.000 metres quadrats) per¨° en realitat petit per a tantes persones, amb lliteres individuals a dos metres de dist¨¤ncia entre si. ¡°A les nits col¡¤loquen mantes, des de dalt, per dormir. Per¨° no podem tenir-los sempre aix¨ª: serien 210 cabanyes¡±, explica Delgado, sobre la recerca de la intimitat. En el dia a dia, la seva lluita ¨¦s contra el ¡°cansament¡± de tots. Per aix¨° han organitzat campionats de ping-pong, de futbol, s'imparteixen classes d'angl¨¨s, de castell¨¤, hi ha tres televisions grans, una biblioteca, fan esport¡­ I tenen un pati al final, on poden sortir a fumar, a passar l'estona i airejar-se.

Alguns t¨¨cnics adverteixen d'un proc¨¦s de ¡°presonitzaci¨®¡± en les l¨°giques dels pavellons: cues en el repartiment de menjar, l¨ªders, grups¡­ ¡°Em resulta una mica estigmatitzador. No necess¨¤riament les persones que s¨®n aqu¨ª han com¨¨s cap delicte. A qualsevol espai on hi ha molta gent es reprodueixen certes l¨°giques grupales¡±, opina Albert Sales, assessor de Drets Socials de l'Ajuntament de Barcelona, que admet que ¨¦s coneixedor de la ¡°preocupaci¨®¡± dels qui gestionen els pavellons. ¡°Les persones en aquests contextos busquen els m¨¦s afins, ja sigui per llengua o per proced¨¨ncia o per gustos, es fan grups i poden sorgir conflictes¡±, afegeix.

De tots dos pavellons s'han expulsat persones per no complir les normes, i d'altres han marxat per voluntat pr¨°pia. ¡°Qui se'n va ja no pot tornar¡±, indica Delgado. Un petit grup ha acampat de cam¨ª a la Fira, sense que de moment s'hagin originat conflictes greus. ¡°?s un doble estigma: per ser la poblaci¨® que s¨®n, donem per fet que s¨®n problem¨¤tics¡±, lamenta Delgado. Tampoc s'han donat casos de contagis a l'interior dels pavellons.

En el dia a dia, ¨¦s fonamental ocupar el temps. El tabac, una font de tensions al principi, es gestiona amb un estanc situat a prop que els ven paquets un parell de dies per setmana. Tamb¨¦ s'ha instal¡¤lat un caixer m¨°bil per als qui reben alguna ajuda i poden necessitar diners. S'acompanya a tothom que ha de sortir fora, es fan controls m¨¨dics, es mesura la temperatura¡­ I es procura que el menjar sigui satisfactori. ¡°Marca la rutina¡±, assenyala Sales, que explica que la cuina de la Unitat Militar d'Emerg¨¨ncies (UME) ha tingut un gran ¨¨xit per qualitat i quantitat.

Del control a l'interior se n'ocupa seguretat privada. ¡°Un espai aix¨ª, de 6.000 metres quadrats amb 200 persones, sense seguretat seria de bojos¡±, afirma Delgado. En el que ella gestiona, sumen 12 persones en el torn de seguretat de dia i 7 en el torn de nit. Davant de qualsevol problema, la primera mediaci¨® ¨¦s de la Creu Roja. ¡°I si en alguna ocasi¨® alg¨² s'ha exaltat m¨¦s del que tocava, la Gu¨¤rdia Urbana ¨¦s als voltants i se'ls ha activat. De vegades venen, entren i se'n van¡±, afegeix. En els ¨²ltims dies, indiquen fonts de la policia local, la Gu¨¤rdia Urbana s'ha deixat veure m¨¦s.

¡°En circumst¨¤ncies normals, soc el primer que hauria criticat molt¨ªssim aquest equipament. Per combatre el sensellarisme es requereixen pol¨ªtiques d'habitatge¡±, afirma Albert Sales. Per¨° insisteix que, amb la ciutat confinada, suposava una sortida per a l'emerg¨¨ncia sanit¨¤ria en qu¨¨ s'han trobat moltes persones. ¡°Era essencial donar refugi. La ciutat buida ¨¦s dur¨ªssima. No permet satisfer les necessitats b¨¤siques i hi ha riscos per a la salut. Es necessitava garantir uns m¨ªnims¡±.

¡°Treballem amb les pors i l'angoixa de totes les persones en una situaci¨® cada vegada m¨¦s vulnerable¡±, resumeix Delgado, que defineix la feina com a ¡°molt intensa i molt exigent¡±. Els qui s¨®n aqu¨ª dins, insisteix, tenen les mateixes pors que tothom: si s'infectaran, quant durar¨¤ la situaci¨® i qu¨¨ passar¨¤ amb la feina. A aix¨°, s'hi suma el temor de la precarietat, de les feines? en negre, dels qui abans tenien una habitaci¨® i ara ni tan sols podran llogar-la, de situacions irregulars¡­ ¡°No ¨¦s f¨¤cil per a ning¨², ni individualment ni col¡¤lectivament¡±, afegeix Sales. Per¨°, malgrat tot, ¨¦s positiu: ¡°En aquest context, amb dies millors i dies pitjors, est¨¤ funcionant¡±.