Una llengua burgesa?

?s de just¨ªcia recordar que els primers impulsos en favor de la normalitzaci¨® ling¨¹¨ªstica, a les acaballes del franquisme, provenen de les files de l¡¯esquerra. I conv¨¦ fer-ne esment perqu¨¨ sembla que alg¨² s¡¯hagi extraviat, especialment entre els presumptes hereus ideol¨°gics d¡¯aquells que van pensar per primer cop en la normalitat per a la llengua catalana, ara que a les xarxes es porta aix¨° d¡¯identificar l¡¯¨²s i la defensa del catal¨¤ amb la burgesia. M¨¦s val creure-ho que anar-ho a veure, que diria la meva mare en el catal¨¤ que vam parlar sempre a casa ¡ªal Clot, no pas a l¡¯Upper¡ª perqu¨¨ no ens sortia parlar una altra cosa.

?s un exercici interessant llegir avui el Report de treball sobre la campanya per a l¡¯¨²s oficial de la llengua catalana, signat per l¡¯Assemblea de Catalunya (publicat en forma d¡¯opuscle per Avui Documents; tamb¨¦ es pot trobar a La gran conspiraci¨®. Cr¨°nica de l¡¯Assembla de Catalunya, d¡¯Antoni Batista i J. Play¨¤ Maset, Emp¨²ries). Es tracta de l¡¯informe que la Setena Comissi¨® permanent de l¡¯Assemblea de Catalunya va encarregar, el juliol de 1973, arran de la posada en marxa de la campanya per l¡¯oficialitat del catal¨¤, informe que establiria la posici¨® de l¡¯Assemblea sobre la q¨¹esti¨® i postularia per primer cop la restituci¨® de l¡¯oficialitat per a la llengua.

Els encarregats d¡¯elaborar el treball deurien ser els m¨¦s rojos de l¡¯Assemblea. Hi havia un nacionalista d¡¯esquerres com Jordi Carbonell, el poeta Carles-Jordi Guardiola i tres militants del PSUC: el socioling¨¹ista Francesc Vallverd¨², Xavier Folch i Rafael Rib¨®, durant anys l¨ªder d¡¯Iniciativa per Catalunya. Nom¨¦s per l¡¯arrencada del document ja val la pena fer-ne la lectura completa: ¡°Les reivindicacions democr¨¤tiques que afecten la llengua i la cultura catalanes tenen un pes espec¨ªfic i molta m¨¦s import¨¤ncia que no assenyalen alguns plantejaments pol¨ªtics antifeixistes¡±. I unes l¨ªnies m¨¦s avall: ¡°Malgrat aquesta condici¨® de mitj¨¤ de comunicaci¨®, la llengua seria un sistema de signes substitu?bles si no fos alhora una instituci¨® social-cultural, l¡¯expressi¨® d¡¯una cultura nacional¡±.

De seguida trobem en el text una vacuna contra la possible acusaci¨® d¡¯etnicisme. Si alg¨² creu que defensar la llengua ¨¦s falcar-se la barretina i reivindicar el terr¨°s, el document ens proporciona dues cites de subjectes gens susceptibles de dretanejar: Lenin i l¡¯admirat Gramsci. El primer considerava que la cultura socialista havia de fer seva la cultura tradicional russa, ¡°la cultura prolet¨¤ria no aboleix la cultura nacional, li dona contingut¡±. Mentre que el segon postulava que la cultura popular no havia de ser concebuda com ¡°una extravag¨¤ncia o un element pintoresc¡±, sin¨® que s¡¯havia de prendre seriosament, perqu¨¨ aix¨ª ¡°desapareixer¨¤ la dist¨¤ncia entre cultura moderna i cultura popular o folklore¡±. La cultura es construeix tamb¨¦ dignificant els referents populars.

El document fa un resum dels greuges coneguts sobre el catal¨¤ i identifica el moviment de defensa de la llengua i la cultura amb les classes populars, at¨¨s el flirteig hist¨°ric que les classes benestants havien desenvolupat amb el castell¨¤: ¡°[Les classes treballadores] s¨®n els protagonistes i els beneficiaris m¨¦s clars d¡¯una pol¨ªtica cultural democr¨¤tica, en la qual el real desenvolupament de la cultura catalana i la plenitud de l¡¯¨²s del catal¨¤ ocupen un lloc primordial¡±. I s¡¯atura finalment a enumerar els tres corrents ideol¨°gics que poden obstaculitzar el progr¨¦s en aquest sentit: el primer, la ideologia feixista; el segon, el ¡°regionalismo bien entendido¡±; i el tercer, el que anomena ideologia anticatalanista pseudoprogressista.

La definici¨® que els autors fan d¡¯aquesta tercera opci¨® (¡°pretesament progressista¡± que ¡°ha aparegut en alguns nuclis universitaris i en certs militants obrers¡±) mostra que les tend¨¨ncies de l¡¯esquerra actuals no s¨®n pas noves. A fi d¡¯apropar-se els sectors populars massius, es procedeix a una identificaci¨® de llengua i classe que ¨¦s hist¨°ricament fal¡¤la? i socialment falsa, alhora que s¡¯anul¡¤la la possible sintonia entre classes i es manlleven objectius comuns. Com diuen els autors: ¡°Els defensors d¡¯aquest corrent atribueixen un origen exclusivament burg¨¨s al catalanisme, consideren que les reivindicacions nacionals nom¨¦s interessen a la burgesia i minimitzen els drets de la llengua catalana postulant que ¡®el catal¨¤ ¨¦s la llengua de la burgesia¡¯¡±. I per reblar la idea, afegeixen: ¡°Aquests arguments no s¨®n nous i no es dif¨ªcil trobar-ne un clar antecedent en el falangisme¡±.

No sembla, per¨°, que aquestes tesis hagin d¡¯afluixar. ?s any d¡¯eleccions, i ha comen?at la cursa per atraure un vot castellanoparlant que pot tenir m¨¦s pretendents que mai.