Mercat de l¡¯art: km 0

El governador de l¡¯estat de Texas, l¡¯ultraconservador Greg Abbot, va anunciar fa uns dies que els museus, com ara els prestigiosos Fine Arts de Houston i Modern Art de Forth Worth, podrien obrir despr¨¦s de setmanes clausurats per la pand¨¨mia. La reacci¨® dels seus directors va ser: ¡°No, gr¨¤cies, obrirem quan puguem garantir la seguretat¡±. No va sonar estrany, en un pa¨ªs en qu¨¨ els diners que rep la cultura provenen majorit¨¤riament del sector privat, per¨° s¨ª que va ser curiosa la coincid¨¨ncia amb Fran?a i la llum verda donada pel ministeri de Cultura perqu¨¨, a partir de l¡¯11 de maig, obrin les pinacoteques. La direcci¨® del Pompidou ja ha avisat que s¡¯esperar¨¤ fins al juny, quan s¡¯acabi l¡¯adaptaci¨® de la normativa sanit¨¤ria per al personal, els accessos i les sales, on ja no hi haur¨¤ guies ni visites de grup i l¡¯aforament ser¨¤ limitat. A Espanya, el Reina Sofia, el Prado i la Thyssen faran el mateix. Per fi el parad¨ªs per als amants de l¡¯art, que no han tolerat mai les masses ni les llargues cues en el que han acabat veient com a centres comercials.

L¡¯obra d¡¯art no ¨¦s un objecte de consum, sin¨® una ofrena senzilla, un objecte o una idea bella que proporciona consol i esperan?a, precisament el que necessita la gent avui, no una cervesa en un bar o anar-se¡¯n de vacances all¨¤ on va tothom. Les p¨¨rdues anticipades en donacions i ingressos obligaran els museus a fer retallades, acomiadar personal i cancel¡¤lar pr¨¦stecs i programes. L¡¯escenari no ¨¦s nou. La crisi del 2009, de la qual sembla que no n¡¯haguem apr¨¨s res, va portar pol¨ªtiques d¡¯austeritat, i molt pocs directors de museus la van veure com una oportunitat per posar el focus en els aspectes cr¨ªtics i requerir personal nou, amb m¨¦s tra?a per adaptar-se a les noves demandes de dones i minories, a les quals no s¡¯havia tingut en compte.

Una d¨¨cada despr¨¦s, la majoria de museus continuen depenent del turisme, les seves tarifes s¨®n cares, se segueixen programant exposicions d¡¯artistes famosos (blockbusters) i es mant¨¦ la male?da obsessi¨® per ampliar. En aquesta economia de l¡¯art alterada, ¨¦s inadmissible i fins obsc¨¨ que el Prado, el Belles Arts de Bilbao o el Macba, per apuntar-ne nom¨¦s tres, pretenguin fer tot aix¨° en lloc de donar suport a les demandes de nous models fiscals i treballar sobre formes innovadores per mantenir les institucions a flotaci¨® en benefici de les comunitats locals i globals respectives. Una forma saludable d¡¯estendre¡¯s ¨¦s augmentar la pres¨¨ncia digital, que s¡¯ha vist reeixida en aquest confinament, i que museus grans i petits treballin junts i no en competici¨®, com fins ara.

Sobre el mercat pur i dur, la sagnia ja ha comen?at. A Nova York, la predicci¨® ¨¦s que un ter? de les galeries desapareixeran. Moltes han iniciat una vaga de lloguers, No Pay May, mentre demanen ajuts p¨²blics. Una cosa mai vista. A Espanya ser¨¤ encara m¨¦s devastador, i la soluci¨® passaria per unir-se i posar a treballar la imaginaci¨®, tal com fan les fires. Frieze Nova York va haver de clausurar la seva edici¨® d¡¯aquest any i des d¡¯avui ofereix l¡¯esdeveniment amb tecnologia de realitat augmentada.

A Catalunya, les propostes s¨®n de curta volada. L¡¯Associaci¨® Art Barcelona ha llan?at un manifest amb la petici¨® seg¨¹ent: ¡°Compri ara, en la mesura del possible, i a les galeries catalanes, de la mateixa manera que s¡¯aplica el concepte de km 0 en altres tipus de mercats". ?s rid¨ªcul, pat¨¨tic, perqu¨¨ resulta que les sales de subhastes m¨¦s importants del m¨®n, que tamb¨¦ pateixen el seu daltabaix particular (amb p¨¨rdues de fins a un 75% amb relaci¨® al 2019) ja han llan?at els seus tentacles cap a nous n¨ªnxols del primer mercat, que en crisis econ¨°miques proporcionen m¨¦s negoci perqu¨¨ ofereixen preus m¨¦s baixos. Ho fan amb els vells m¨¨todes: una bona base de dades, una trucada telef¨°nica i una trobada personal amb el client (el col¡¤leccionista, l¡¯artista). Aix¨° s¨ª que ¨¦s km 0.