Carles Porta: ¡°Som una societat que menyst¨¦ la v¨ªctima¡±

Carles Porta (Vila-sana, Pla d¡¯Urgell, 1963) ha estat periodista local, corresponsal de guerra, productor, director de cine en circumst¨¤ncies dif¨ªcils (assumint un projecte que la mort va impedir que Bigas Luna dirig¨ªs), reporter de cr¨°nica negra i, com diu ell, equilibrista de la vida. Defensa que el periodista ha de treballar reposadament, cuinant sense presses. Ha escrit llibres sobre els assassinats de Fago i Tor, sobre un cas persistent de peder¨¤stia i ¨¦s el responsable del programa Crims. Un ¨¨xit. Dues temporades a Catalunya R¨¤dio, una a TV3 i un llibre (La Campana). Ara espera que la direcci¨® hi aposti novament. En tot cas, no es veur¨¤ abans del gener. Mentrestant, t¨¦ a punt, per a Catalunya R¨¤dio, un podcast que li ha portat dos anys de feina. Una cr¨°nica sobre un ¡°fet delictiu¡± que no vol desvelar.

Pregunta. El darrer cap¨ªtol de Crims es titulava Per qu¨¨ matem. Per qu¨¨ ho fem?

Resposta. Prefereixo fer d¡¯observador que donar conclusions. Hi ha espais que consideren l¡¯espectador un ximplet. Jo procuro tractar la gent com m¡¯agradaria que em tractessin. No tinc respostes. M¡¯agrada contar hist¨°ries... Hi ha mil motius. L¡¯antrop¨°leg Adri¨¤ Pujol creia que la pregunta havia de ser: per qu¨¨ no matem m¨¦s? I el forense Narc¨ªs Bardalet, per qu¨¨ estimem.

P. Per qu¨¨ ens agrada la cr¨°nica negra?

R. Per curiositat. N¡¯hi haur¨¤ que parlaran de morbo, per¨° als meus relats intento que no n¡¯hi hagi. La curiositat ¨¦s tremendament humana. A la gent ens agraden les bones hist¨°ries. El trobadors ja explicaven hist¨°ries d¡¯amor i de mort. A m¨¦s, veient crims que passen als altres... la gent se sent millor. T¨¦ por, per¨° se sent afortunada.

P. Les s¨¨ries sobre assassins en s¨¨rie (Dexter, Lecter, M...) fan emergir un rac¨® pervers de l¡¯espectador: vol que continu? matant perqu¨¨ aix¨ª no s¡¯acaba la hist¨°ria.

R. Amb Dexter tenies un conflicte amb tu mateix. Acceptaves que el protagonista apliqu¨¦s pel seu compte una pena de mort venjativa, quan, avui, no s¡¯admet que un tipus mati un altre, i menys amb intel¡¤lig¨¨ncia i eleg¨¤ncia. L¡¯espectador aqu¨ª tamb¨¦ s¡¯identifica amb l¡¯investigador. La gent juga. Ara ho veiem amb el Crims sobre Helena Jubany.

P. L¡¯¨²nic cas de l¡¯espai que no est¨¤ resolt.

R. S¡¯han creat grups de ciutadans que s¡¯han posat a investigar. El vam tractar perqu¨¨ estava sobresegut. Per¨° com que est¨¤ obert... hi ha gent que s¡¯ha organitzat, han fet un hashtag (#justiciahelenajubany) i estan trobant coses incre?bles. Hi ha advocats penalistes que s¡¯han ofert a la fam¨ªlia i que intentaran reobrir el cas. A m¨¦s d¡¯un els dic que siguin prudents, nom¨¦s la just¨ªcia pot dir qui ¨¦s culpable o no. Tenim tend¨¨ncia f¨¤cil al linxament. Cada dia he de respondre mails que em pregunta detalls. El que s¨¦ ho vaig dir al programa. Aquest inter¨¨s per investigar, per jugar al Cluedo, ¨¦s molt viu.

P. No grogueja. Quines cauteles pren?

R. Josep Pla deia que descriure ¨¦s molt dif¨ªcil, i opinar, molt f¨¤cil. Per aix¨° hi ha tants opinadors. Vigilo molt els adjectius, en poso com menys millor, i amb les imatges¡­ evitar la sang. Tractar el cas com m¡¯agradaria que el tractessin si jo hi estigu¨¦s implicat. Intento ser respectu¨®s amb les v¨ªctimes. Som una societat que menyst¨¦ la v¨ªctima. Moltes vegades la considerem culpable, pensem que alguna cosa deu haver fet. Hem de tenir un grand¨ªssim respecte a les v¨ªctimes.

P. Fa periodisme cur¨®s amb la narraci¨®.

R. Intento aproximar-me al periodisme narratiu. M¡¯agrada explicar hist¨°ries. El llibre que vaig fer el 2005 sobre els crims de Tor, avui molta gent el considera una novel¡¤la. Quan va sortir, l¡¯editora es barallava amb els llibreters perqu¨¨ el posaven a assaig i ella reclamava que an¨¦s a narrativa. TV3 va posar Crims dilluns a la nit, l¡¯espai a la graella que reserva a la ficci¨®. Per a mi, el periodisme ha de ser bona narrativa. El que es fa ara ¨¦s una mica deficient en aix¨°.

P. Per fer periodisme de successos, cal la conniv¨¨ncia amb la policia?

R. ?s b¨¤sica, no imprescindible. Tenen molt¨ªssima informaci¨® que no tens. Per¨° una cosa ¨¦s que els necessitis a l¡¯hora d¡¯obtenir informaci¨® i una altra com tractes la not¨ªcia. Si no tinc llibertat absoluta, no ho faig. De moment l¡¯he tingut i no he mirat mai de fer quedar b¨¦ cap policia per cap motiu. Ells tamb¨¦ s¨®n personatges del relat.

P. La font, a m¨¦s d¡¯enganyar, pot posar condicions inacceptables...

R. Per aix¨° exposo casos jutjats, perqu¨¨ no hi ha tanta por sobre qu¨¨ publicar¨¤s, no influir¨¤ en el jurat¡­ La perspectiva d¡¯un cas, que la dona el temps, ¨¦s important per poder-lo narrar amb els matisos i la calma que cal.

P. Creu que el periodista necessita temps per treballar la not¨ªcia. Avui, les condicions de treball i els terminis s¡¯escurcen...

R. Soc un privilegiat. La bona acollida de Crims s¡¯explica per qu¨¨ hi ha hagut un proc¨¦s de cocci¨® de moltes hores, gent i intensitat. Cal que s¡¯entengui que el periodisme demana temps i pressupost. Crims ha estat prou temps a la bota perqu¨¨ el gust no se¡¯n vagi. Les coses r¨¤pides s¨®n ef¨ªmeres.

P. Al primer programa, una periodista admetia que havia publicat una not¨ªcia falsa per ajudar la policia. Puc entendre que no es publiqui una informaci¨® per no espatllar una investigaci¨®, per¨° mentir...?

R. Jo no s¨¦ si ho hauria fet. Hauria d'haver viscut les mateixes circumst¨¤ncies. A mi tamb¨¦ em va sorprendre. Que l¡¯espectador ho jutgi. Aquell moment indicava moltes coses: la necessitat que tenien els Mossosde l¡¯ajuda dels mitjans indicava com anaven de perduts. Hi va haver qui em van dir que blanquej¨¤vem els Mossos. Per¨°, havien vist el cap¨ªtol? Tarden 33 dies a ca?ar dos delinq¨¹ents que maten pertot arreu. Aix¨° ¨¦s blanquejar-los? Crec que no.