El coronavirus deixa al l¨ªmit les finances municipals

Els ajuntaments catalans, com els de la resta d'Espanya, han fet un imponent esfor? en els ¨²ltims anys per sanejar comptes. Molts han aconseguit entrar en super¨¤vit i reduir el volumin¨®s deute amb qu¨¨ van sortir de la crisi passada. Per¨° les seves finances es tornen a veure amena?ades, ara pels efectes de la covid-19. Han hagut d'augmentar la despesa social per donar servei als seus ciutadans mentre veuen caure els ingressos per taxes, alhora que mantenen els salaris dels seus treballadors. Els super¨¤vits perillen i demanen llibertat per gastar els estalvis dels ¨²ltims anys.

Divendres, l'Ajuntament de Barcelona, reconegut per unes finances sanejades, va anunciar l'ajornament d'algunes de les seves inversions. I raonava els seus plans perqu¨¨ l'aturada de l'activitat a la ciutat i la suspensi¨® en el cobrament d'alguns impostos est¨¤ suposant 200 milions d'euros menys d'ingressos, mentre que nom¨¦s el primer mes de pand¨¨mia va haver de gastar 10 milions d'euros m¨¦s del previst. Jaume Collboni, primer tinent d'alcalde d'Economia, Treball, Competitivitat i Hisenda, estudia, tanmateix, dispendis superiors entre despeses assistencials i est¨ªmuls econ¨°mics al final de l'exercici. Podrien superar els 60 milions aquest any. ¡°Estem fent n¨²meros per intentar no tancar el 2020 amb d¨¨ficit pressupostari [gastar m¨¦s del que s'ingressa], per¨° igualment demanarem a l'Estat que ens permeti fer-ho¡±, explica.

L¡¯ajuntament m¨¦s gran de Catalunya, amb un pressupost que dep¨¨n en una tercera part de transfer¨¨ncies directes de l'Estat, ¨¦s nom¨¦s un cas del que es veuen venir la resta d'alcaldes catalans. Per¨° no ¨¦s el pitjor. Jaume Dulsat, primer edil de Lloret de Mar, explica la seva situaci¨®: ¡°Cada any ingressem 1,3 milions d'euros per taxa tur¨ªstica [la meitat del que s'ingressa per l'impost sobre establiments hotelers] i aquest any aquesta xifra caur¨¤, es reduiran tamb¨¦ els ingressos vinculats a l'impost d'activitats econ¨°miques i fins i tot els dels aparcaments, els de les escombraries...¡±.

L'¨²ltim informe de l'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) estima que les corporacions locals (diputacions incloses) ¡°assoliran un resultat proper a l'equilibri, podent inc¨®rrer en d¨¨ficit per primera vegada des del 2011, fruit fonamentalment de l'impacte de la covid-19¡±.

Llu¨ªs Soler, president de l'Associaci¨® Catalana de Municipis i alcalde de Deltebre, parla directament d'¡°asf¨ªxia total¡± per als municipis i recorda que, en definitiva, s¨®n els que estan en primera l¨ªnia amb els contribuents. ¡°La nostra reacci¨® sempre ha de ser m¨¦s gran que la de qualsevol altra administraci¨® i no podem permetre que els nostres ciutadans es quedin enrere¡±, defensa. Un estudi de la Diputaci¨® de Barcelona va revelar fa gaireb¨¦ una d¨¨cada que els municipis gastaven una quarta part del seu pressupost en serveis als quals no tenien obligaci¨® de pagar perqu¨¨ era compet¨¨ncia d'una altra administraci¨®. Ho fan perqu¨¨ no hi ha cap altra alternativa perqu¨¨ aquests serveis arribin als seus conciutadans.

Aquests dies, la majoria han hagut de tancar guarderies o escoles de m¨²sica arran de l'estat d'alarma pel coronavirus i han renunciat a les taxes que cobraven per aquest servei. En canvi, incapacitats per presentar regulacions d'ocupaci¨®, mantenen els sous de les seves plantilles. ¡°Per als municipis petits la situaci¨® ¨¦s m¨¦s flagrant perqu¨¨ obtenir liquiditat ¨¦s molt m¨¦s complicat¡±, diu Soler. ¡°Ara ¨¦s angoixa, per¨° en poques setmanes ser¨¤ asf¨ªxia¡±, resumeix.

¡°Cada dia que passa la situaci¨® ¨¦s pitjor¡±, coincideix en l'an¨¤lisi ?lex Garrido, alcalde de Manlleu i vicepresident de la Federaci¨® Catalana de Municipis. ¡°No nom¨¦s es tracta d'aquesta caiguda dels ingressos, sin¨® que estem fent plans de reactivaci¨® econ¨°mica per assistir als nostres habitants i empreses¡±, diu. ?s com si aquest castell de cartes estigu¨¦s a punt d'esfondrar-se. I mentre que els Governs auton¨°mics han aconseguit el comprom¨ªs del Govern de Pedro S¨¢nchez d'un fons a trav¨¦s del qual repartir¨¤ a les comunitats uns 16.000 milions d'euros per sufragar les seves despeses (entre altres coses, perqu¨¨ la sanitat la tenen transferida), els ajuntaments reclamen que els deixin disposar del romanent de tresoreria que han estalviat despr¨¦s d'anys d'esfor?os.

Estalvi sense autonomia

L'Ajuntament de Manlleu serveix d'exemple del que passa en la situaci¨® actual. Compta amb un pressupost anual d'uns 17 milions. En els ¨²ltims anys ha obtingut super¨¤vits pressupostaris, la qual cosa li ha perm¨¨s acumular uns tres milions d'euros. Per¨° la regla de despesa inclosa en la Llei d'Estabilitat Pressupost¨¤ria no li permet invertir aquests recursos, malgrat trobar-se en una situaci¨® d'emerg¨¨ncia. Nom¨¦s podia destinar part d'aquestes partides per reduir deute (amb l'objectiu que aquesta se situ¨¦s per sota del 75% de les seves partides de despesa) i per a inversions denominades sostenibles, com per exemple canviar unes bombetes per d¡¯altres que consumeixin menys energia. Al mar?, el Govern els va permetre que poguessin invertir per afrontar la crisi del coronavirus, per¨° nom¨¦s un 20% del romanent de tresoreria de l'any 2019. I la resposta municipal no va tardar a arribar.

Els alcaldes consultats responen a l¡¯un¨ªson que ¨¦s insuficient. ¡°Aquest 20% ¨¦s absolutament insignificant¡±, diu taxativament l'alcalde de Viladecans, Carles Ruiz, tamb¨¦ president de l¡¯?rea de Recursos Humans, Hisenda i Serveis Interns de la Diputaci¨® de Barcelona. Aquest percentatge es tradueix, en aquest municipi del Baix Llobregat, en uns 100.000 euros, una quantia que xoca amb el mig mili¨® d'euros que ja ha gastat l'ajuntament per pagar personal a les resid¨¨ncies geri¨¤triques i plans de dinamisme econ¨°mic per a la ciutat.

¡°?s molt important que puguem utilitzar aquests romanents de tresoreria, ¨¦s de sentit com¨² tenint en compte que tenim aquests estalvis per¨° no els podem utilitzar ara¡±, afirma Ruiz. Posa l'accent sobretot en l'Ajuntament de Viladecans i en la Diputaci¨® de Barcelona, que gaireb¨¦ no tenen deute i, malgrat aix¨°, no poden augmentar la seva despesa del super¨¤vit en un moment en qu¨¨ tenir diners al banc pot arribar a costar diners a causa dels tipus d'inter¨¨s en negatiu. ¡°Cal activar recursos¡±, diu.

El consistori de Torredembarra viu una situaci¨® similar. Ha passat de tenir un deute del 110% sobre el seu pressupost el 2014 al 42% actual. El 2019 va tancar amb 1,5 milions d'euros de super¨¤vit i t¨¦ a la caixa 2,6 milions. El seu alcalde, Eduard Rovira, creu que el municipi podria participar amb m¨¦s protagonisme en la sortida de la crisi del coronavirus. ¡°Per¨° nom¨¦s si ens deixessin tocar aquest romanent...¡±, avisa.