El desafiament tard¨¤ d'una generaci¨® privilegiada

Vaig n¨¦ixer al 65, soc fill del baby boom. La meva generaci¨® ha estat, segurament, la m¨¦s privilegiada de la hist¨°ria d'Espanya. La nostra infantesa va disc¨®rrer al ritme de l'EGB, en el franquisme tard¨¤, distrets per Los chiripitifla¨²ticos, Meteoro i La casa de la pradera. Massa joves per sentir la restricci¨® de drets individuals, per¨° amb prou edat per gaudir del progressiu enriquiment de la classe mitjana.

Vam ser dels ¨²ltims en veure el Nodo i prestar el servei militar, per¨° vam viure el pas del blanc i negre al color: l'explosi¨® de llibertat de la transici¨®, la relaxaci¨® de costums, el pop espanyol, el rock simf¨°nic, G¨¦nesis, Roxy Music i Queen. Vam tenir l'oportunitat de poder viatjar per Europa (en Interrail) i con¨¨ixer altres realitats. Vam anar a Londres abans que fos enva?da per les multinacionals homogene?tzadores i vam tornar-ne orgullosos i ufans despr¨¦s d'haver vist una ciutat cosmopolita, amb les nostres compres de Carnaby Street i els enc¨¤rrecs de Levi's etiqueta vermella, bufandes Benetton o discos de Virgin, que encara tardarien molt temps a arribar al nostre pa¨ªs.

Quan vam comen?ar la universitat ja havien passat les manifestacions i baralles de la transici¨®. Nom¨¦s hav¨ªem de preocupar-nos d'estudiar i gaudir de la vida, dues coses clarament compatible. Vam accedir sense dificultat a un mercat laboral en al?a, en un moment en qu¨¨ Mario Conde ¨Cqui ho havia de dir ara!¨C era el model de triomfador a qui molts volien imitar, i el nostre objectiu (factible) era formar una fam¨ªlia, comprar un habitatge (amb hipoteca), tenir un bon cotxe i, amb el temps, potser, una segona resid¨¨ncia.

El 2008 va suposar el primer pal. Va explotar la bombolla immobili¨¤ria i la classe mitjana, cada cop m¨¦s creixent, va anar a menys. Van ser anys durs, temps de renegar dels excessos passats, segurament, de la nostra elecci¨® de prioritats i objectius i de plantejar opcions m¨¦s sostenibles, assenyades i enriquidores... I quan ja est¨¤vem remuntant i pens¨¤vem a afrontar i planificar, amb certa tranquil¡¤litat, el nostre tr¨¤nsit de la maduresa activa a un nou estadi, ja en la convicci¨®, com deia un bon amic, d'haver superat l'examen de la vida, la pol¨ªtica va trastocar la nostra exist¨¨ncia: consultes, refer¨¨ndums, judicis, condemnes, manifestacions a tot arreu, de diferent signe, divisi¨® de la societat i crispaci¨®. Un conflicte que ens ha embargat, angoixat i al qual no v¨¨iem soluci¨®.

I el cop de gr¨¤cia ha sigut la pand¨¨mia. Som la primera generaci¨® d'Europa que no ha viscut una guerra ni una postguerra. La nostra guerra ¨¦s l'expansi¨® de la covid-19. El nostre confinament ¨Cla paralitzaci¨® de l'economia, la por del contagi, el col¡¤lapse sanitari¨C semblava una cosa absolutament impensable fa tan sols un mes, per¨° ¨¦s el que ens ha tocat viure.

Vull creure que tot aix¨° ens portar¨¤ a un nou paradigma, a la consci¨¨ncia que treballar ¨¦s un luxe, que sortir de casa ¨¦s un privilegi, que cal gaudir de la vida ¨Cque passa massa r¨¤pida¨C, sortir, riure, estimar, gaudir dels amics i de la nostra gent gran i treure import¨¤ncia a all¨° que no la t¨¦. El futur ¨¦s incert, per¨° units, tots, el podrem superar. El coronavirus no ha distingit entre rics i pobres, ideologies, naixement o condici¨®. Tot aix¨° ha despertat un sentiment d'empatia i solidaritat que no es pot perdre.

I si aix¨° ¨¦s el m¨¦s greu que ens ofereix la vida, sens dubte, com els nostres pares i avis, serem capa?os de superar-ho, espero, aprenent dels nostres errors i deixant enrere tot llast innecessari.

Rafael Entrena ¨¦s advocat.