L¡¯hora de la veritat

La covid-19 ha fet estralls a Espanya, possiblement arribarem aviat als 30.000 morts. Per¨° la situaci¨® sanit¨¤ria, mal o ben orientada pel Govern i la resta de les administracions p¨²bliques, amb l¡¯admirable esfor? dels professionals de la salut i la conducta responsable dels ciutadans, sembla que es va encarrilant: els contagis disminueixen, les morts tamb¨¦, aprendrem d¡¯aquesta experi¨¨ncia i estem m¨¦s ben preparats per a rebrots inevitables.

Per¨° ens queden, per molt de temps, les seq¨¹eles econ¨°miques i socials de les mesures que s¡¯han pres. A Espanya no estem ben preparats per afrontar-les, especialment per la irresponsabilitat i el fr¨ªvol comportament dels nostres pol¨ªtics aquests darrers anys. Hem perdut el temps discutint foteses sense ocupar-nos del que ¨¦s fonamental. La hist¨°ria ve de lluny, en la resoluci¨® de les crisis ¨Cque no va ser nom¨¦s econ¨°mica¨C del 2008.

En efecte, el Govern de majoria absoluta presidit per Mariano Rajoy des del 2011 nom¨¦s es va dedicar a resoldre la grav¨ªssima crisi econ¨°mica. En el marc dels criteris del Banc Central Europeu, despr¨¦s del gir sobtat que va fer Draghi, la seva pol¨ªtica va ser raonablement positiva: va contenir la despesa p¨²blica (sense desmantellar l¡¯Estat del benestar), va apujar lleugerament els impostos (no els va abaixar com havia prom¨¨s) i va estimular el consum interior, un dels motors b¨¤sics, a m¨¦s del turisme i les exportacions, del nostre creixement econ¨°mic. Tot plegat a costa de la devaluaci¨® dels salaris laborals i d¡¯un enorme augment del deute p¨²blic, especialment exterior. En economia no hi ha res de franc, com se sap prou b¨¦.

Tot i aix¨°, la cara negativa del Govern Rajoy va ser que no va donar import¨¤ncia als fen¨°mens que germinaven en les aig¨¹es profundes de la societat espanyola: una greu crisi pol¨ªtica a Catalunya i un creixent malestar social que es va expressar en el moviment anomenat 15-M (maig del 2011) i que crearia l¡¯ambient perqu¨¨ anys m¨¦s tard nasqu¨¦s Podem. Dues pedres a la sabata que expliquen els mals resultats del PP el 2015, aix¨ª com els encara pitjors del PSOE, a m¨¦s dels excel¡¤lents de Podem i la incipient aparici¨® en l¡¯¨¤mbit nacional d¡¯un partit centrista com Ciutadans. Aix¨ª doncs, alhora que l¡¯economia s¡¯anava recuperant, comen?ava una crisi pol¨ªtica que es va manifestar en les dificultats per formar governs coherents i s¨°lids.

Des del 2015 fins avui es pot dir que no hem tingut governs amb aquestes qualitats imprescindibles perqu¨¨ siguin efica?os; i tot i que hi va haver possibilitats, es van desaprofitar. Per qu¨¨? Perqu¨¨ els vells partits (PSOE i PP) no van saber entendre que s¡¯havia passat d¡¯un sistema bipartidista a un de pluripartidista, cosa que requeria acords i pactes entre forces pol¨ªtiques afins capaces d¡¯obtenir una majoria suficient i aix¨ª garantir l¡¯estabilitat governamental. Al seu torn, els nous partits, Podem i Ciutadans, tampoc van buscar aquest tipus d¡¯aliances, sin¨® que pretenien ¨CPodem el 2016 i Ciutadans el 2019¨C substituir els vells partits en el lideratge dels respectius blocs d¡¯esquerra i dreta.

La pol¨ªtica espanyola havia entrat en un temps nou i ells, amb cinc eleccions en quatre anys, ni se n'havien adonat. El Govern Rajoy amb el suport de Ciutadans va ser molt feble; la mal plantejada moci¨® de censura que va fer S¨¢nchez president va resultar, com era de preveure, una simple p¨¨rdua de temps; les dues eleccions del 2019 van expressar, en forma de caricatura, la mala qualitat dels nostres l¨ªders pol¨ªtics. Finalment, l¡¯acord de govern de coalici¨® entre el PSOE i Podem, amb l¡¯imprescindible suport d¡¯ERC, ¨¦s una simple burla als ciutadans: amb la pand¨¨mia, que ha comen?at a accelerar les seves contradiccions, sembla que ja estigui en fase de descomposici¨®.

Perqu¨¨, de fet, aquest no ha estat mai un govern seri¨®s, com ja indicaven els seus 22 ministeris nom¨¦s justificables en virtut de necessitats per col¡¤locar el personal, el mateix nombre d¡¯aquests ministeris, les quatre vicepresid¨¨ncies, la concentraci¨® de poder en el president amb un gabinet d¡¯assessors gegant¨ª. Era un govern per anar tirant, ocupar el poder i prendre mesures de propaganda que donessin rendiment en la seg¨¹ent campanya electoral.

Per¨° resulta que va arribar la covid-19 i ho ha remogut tot. Fins ara ha estat el moment de les bates blanques, ara ve l¡¯hora de la veritat: que s¡¯entenguin Iglesias i Calvi?o, amb la UE i el BCE com a escenari de fons, i ERC anant a la seva. Segur que S¨¢nchez ja no dorm.